Els aiguamolls de la costa mediterrània podrien desaparèixer gairebé de manera completa al llarg d'aquest segle, segons un estudi d'Eurecat. La investigació alerta que, en el millor dels casos, la pèrdua seria només del 8%, mentre que en el pitjor escenari -com ho seria el canvi climàtic extrem si no s'apliquen mesures preventives- la desaparició seria pràcticament completa, amb una pèrdua del 92% de l'extensió actual de maresmes.

L'estudi, realitzat en el marc del projecte europeu REST-COAST i coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, se centra a analitzar els efectes del canvi climàtic, especialment els vinculats a l'augment del nivell del mar, en la desaparició dels aiguamolls a les costes mediterrànies. Segons alerten, les pèrdues a gran escala només es podrien prevenir mitjançant una mitigació "efectiva" del canvi climàtic. S'hauria de prendre una acció "decidida" per facilitar la migració cap a l'interior de les maresmes litorals cap a terres actualment utilitzades per a altres finalitats.

Davant la possible situació catastròfica, des de l'Eurecat proposen un conjunt de mesures de mitigació del canvi climàtic que podrien contribuir a estabilitzar les àrees d’aiguamolls, com la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva o l’adopció de sistemes de bypass -és a dir, transvasament- de sediments.

"Els aiguamolls costaners són ecosistemes valuosos, amb una biodiversitat intrínseca important i que proporcionen serveis ecosistèmics destacats com la captura de carboni, la protecció costanera, la purificació de l’aigua, la producció d’aliments i la provisió d'hàbitat. Per això és important la seva conservació al Mediterrani", explica el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.

Segons assenyala, "l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic suposa una gran amenaça per a la supervivència d’aquestes formacions". L'estudi realitzat avalua els riscos actuals i identifica els principals factors que determinaran els canvis futurs.

Per fer-ho, s'ha utilitzat una versió adaptada del Global Coastal Wetland Model (GCWM) i una base de dades dissenyada per analitzar els impactes físics i socioeconòmics de l’augment del nivell del mar al Mediterrani, que han permès examinar diferents escenaris de canvi climàtic, creixement poblacional, gestió costanera, aportació de sediments i possibilitat de migració dels aiguamolls cap a l'interior.

"En països com Egipte, França i Algèria es pronostica que la pèrdua serà gairebé total abans del 2.100 si es mantenen els nivells actuals de gestió costanera i subministrament de sediments", apunta Nuno Caiola, investigador de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis d'Ecosistemes d'Eurecat Nuno Caiola.

Migració dels aiguamolls cap a territoris interiors

Per tal de fer front als efectes que podria tenir el canvi climàtic, una de les principals solucions que es proposa en l'estudi és la migració dels aiguamolls cap a territoris interiors En totes les projeccions d’augment del nivell del mar, "aquestes pèrdues es podrien reduir a la meitat si es permetés la migració cap a l’interior, per exemple, mitjançant la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva", comenta Carles Ibáñez. El principal inconvenient, apunta, és trobar espais a la costa mediterrània que es puguin destinar a aiguamolls, a causa de la sobrepoblació o la destinació d’espais a habitatge, conreu o indústria.

Els resultats d'aquesta investigació han estat publicats per la revista Communications Earth & Environment de Nature a l'article La pèrdua a gran escala de les maresmes costaneres mediterrànies sota l'augment del nivell del mar per al 2100, realitzat pel centre tecnològic Eurecat, la University of Lincoln, la Christian-Albrechts-University de Kiel, l’Institute for Environmental Studies (IVM) de la Vrije Universiteit Amsterdam, el Tour du Valat Research Institute, i el Mediterranean Institute of Marine and Terrestrial Biodiversity and Ecology.