El dragonet blau ha tornat al Mediterrani i pot convertir-se en una amenaça per a les platges dels Països Catalans. A finals de juliol va ser l'Ajuntament de Canet d'en Berenguer (València) qui va detectar la presència del mol·lusc i en els últims dies l'Ajuntament de Guardamar del Segura (Alacant) ha plantat la bandera vermella en diverses platges arran de la presència del mateix animal marí. 

Les altes temperatures de l'aigua del mar han facilitat que aquesta espècie de gasteròpode nudibranqui de la família Glaucidae hagi reaparegut a la costa valenciana. No és gaire habitual trobar-se al dragonet blau (Glaucus atlanticus) vora els Països Catalans, ja que habitua les aigües tropicals. En altres punts del Mediterrani, com a Cadis, també ha aparegut aquest estiu.

Un animal amb verí

Aquest dragonet blau, també conegut com a llimac de drac blau, és una mescla de mol·lusc i bavosa marina i acostuma a mesurar entre tres o quatre centímetres de llarg. En la seva part dorsal presenta una pigmentació blava i platejada, i en el ventre, un blau més clar. Pel que fa a les extremitats té ratlles fosques o negres que les recorren. 

Aquesta espècie de llimac flota de cara avall sobre la tensió superficial de l'aigua i normalment se'l troba en l'oceà Atlàntic, Pacífic i Índic, en zones on les aigües són temperades. Ara, però, es deixa veure al Mediterrani. El dragonet blau reté les substàncies químiques verinoses de les preses -meduses com la caravel·la portuguesa- a l'estómac. Per aquest motiu, resulten urticants per als humans i es recomana evitar-ne el contacte.

Més de 300 anys sense aparèixer als Països Catalans

La presència del dragonet blau no es documentava als Països Catalans des de fa més de 300 anys. Les últimes referències són de l'any 1705, quan el botànic Johann Philipp Breyne va registrar la presència del mol·lusc a Eivissa. Sembla, però, que amb les aparicions recents, el dragonet blau pot tornar-se a instal·lar en territori mediterrani.

Durant l'estiu del 2021 investigadors de la Universitat de Múrcia van confirmar la reaparició d'alguns exemplars a la costa valenciana i fa semblar que l'augment de temperatures del mar i la tropicalització del Mediterrani fa que hi arribin més. El mateix any es van encendre les alarmes a les Illes Canàries per la propagació massiva d'aquesta espècie i, consegüentment, pel perill que suposaven les seves picades.