Aquest divendres es complien cent dies de l’inici de l'ofensiva de Rússia contra Ucraïna. 100 dies d'aquell 24 de febrer que va trasbalsar Europa, amb l'inici d'una guerra que ha provocat un accelerament dels temps de la història no només al continent, sinó també al món sencer, tractant-se probablement del conflicte bèl·lic amb un impacte polític i econòmic global més important des de la Segona Guerra Mundial.
El balanç humanitari és nefast. Les Nacions Unides han comptabilitzat fins al moment 4.129 civils morts i gairebé 5.000 ferits, reconeixent, però que la xifra real és molt més elevada, probablement arribant a les cinc xifres. 6.8 milions de refugiats ucraïnesos han abandonat el país des del 24-F, amb la xifra de desplaçats interns havent arribat fins a 7,1 milions. Un total de 2,3 milions han retornat a les seves cases durant les darreres setmanes, gràcies a una certa millora de la situació a diverses zones del país. Aquests primers cent dies de guerra també hi ha testimonis de crims de guerra, i de crims contra la humanitat per part de les forces russes, com ara els assassinats a sang freda de centenars de civils a ciutats de la rodalia de Kíiv com Butxa o Borodianka.
Després del fracàs inicial pel que fa als objectius de l'"operació especial" llençada per Moscou, en no poder forçar la caiguda de Zelenski i un canvi de règim a Ucraïna donada la important resistència militar ucraïnesa (recolzada des del primer moment per la intel·ligència nord-americana), i també pels errors de càlcul en l'àmbit d'intel·ligència i logístics i operacionals de les forces russes (especialment al nord del país), amb el pas de les setmanes el conflicte va anar evolucionant cap a una guerra de desgast.
Davant de la impossibilitat d’assetjar i ocupar la capital, i d'avançar pel sud fins a la ciutat portuària d'Odessa, a principis d'abril les forces russes van començar a reorganitzar-se i concentrar els seus esforços bèl·lics al Donbass, situant l'"alliberament" d’aquesta regió com a principal objectiu militar, retirant les seves tropes del nord d'Ucraïna. Durant les darreres setmanes han aconseguit avenços lents però constants a aquella regió, i en poques setmanes podrien arribar a controlar la totalitat de la província de Lugansk. És precisament a la zona de Severodonetsk i Lysyčans'k a on s'estan produint els combats més durs de la guerra, amb els russos maximitzant la seva superioritat pel que fa a potència d’artilleria, i amb gran nombre de baixes a banda i banda.
Les forces ucraïneses compten amb 700.000 efectius mobilitzats actualment, i intenten que els avenços russos al Donbass siguin tan costosos com sigui possible pel que fa a tropes i equipament, per a incrementar el seu desgast i reduir les opcions que puguin portar a terme noves ofensives més enllà d’aquesta zona. També, durant els darrers dies les forces ucraïneses han llençat contraofensives limitades a la regió de Kherson, per a mirar de dividir els esforços militars russos i forçar-los a desviar capacitats ara com ara dedicades a la conquesta de la província de Lugansk.
De totes maneres, inclús si les forces russes aconseguissin prendre el control de tota la regió del Donbass, en l'àmbit estratègic aquest fet no marcaria cap canvi significatiu, més enllà de poder ser presentat com a "victòria" per part de Vladímir Putin cap al públic rus, que pugui ser compensatòria pels sacrificis que s’han fet, i per aquells que han de venir.
I és que, estratègicament és molt més important el control que els russos han obtingut del corredor terrestre que uneix Crimea amb el Donbass, atorgant-los el control total sobre el Mar d'Azov i els seus ports, inclòs el de Mariúpol. Mentrestant, Rússia manté també el seu bloqueig sobre els ports ucraïnesos del Mar Negre, impedint les exportacions i importacions ucraïneses per via marítima, amb un impacte molt dur a la seva economia.
Segons el Banc Mundial, l’economia ucraïnesa es contraurà fins a un 45% el 2022. Així, juntament amb l’ocupació actual del 20% del territori d’Ucraïna, la possibilitat d’estrangular l’economia ucraïnesa és el principal leverage amb el que compta Rússia de cara a aconseguir concessions pel que fa a les seves demandes a les negociacions. En aquest sentit, fins a 25 milions de gra s'acumulen als dipòsits ucraïnesos, xifra a la qual es podrien sumar 50 milions més durant les pròximes setmanes amb les noves collites.
Ucraïna és el 5è principal exportador de gra i cereals del món, amb un 9% de les exportacions globals, amb el que l’amenaça d’una crisi alimentària global, amb una reducció dels subministraments a diversos països (especialment a l’Àfrica i Orient Mitjà) i un increment dels preus, és un altre element de pressió amb el que compta el Kremlin, en aquest cas de cara als països occidentals i organismes com Nacions Unides.
Per a mirar de mitigar els efectes del bloqueig marítim, durant els darrers dies s’ha iniciat l’exportació de blat ucraïnès per via terrestre a través de països europeus, però en quantitats molt menors a les que es poden exportar en vaixell. Tampoc no es descarta que es puguin obrir noves vies a través de Bielorússia. Rússia ha condicionat l’aixecament del bloqueig marítim contra els ports ucraïnesos a l’aixecament d’una part de les sancions occidentals contra l’economia russa. De moment, els països occidentals ja han dit que ni parlar-ne.
Precisament, en aquests moments hi ha negociacions entre Rússia i Turquia per a garantir un corredor per a exportar una part del blat i cereals ucraïnesos cap als mercats internacionals, a canvi de la retirada de les mines marines ucraïneses que protegeixen els seus ports del Mar Negre de possibles atacs amfibis russos. La setmana que ve hi ha prevista una visita del ministre d’Exterior rus Sergei Lavrov a Turquia que podria desbloquejar aquesta opció.
En relació amb les sancions, Rússia ha aconseguit fer front als efectes a curt termini de les sancions en l'àmbit monetari imposades per occident, amb estrictes controls de capitals. També, gràcies a l’increment de les seves exportacions de petroli cap a l’Àsia des del febrer ha pogut incrementar inclús els seus ingressos públics, destinats també a finançar la guerra. Tot i això, es preveu que la caiguda del PIB de Rússia aquest 2022 sigui d’un 8,5%, segons l'FMI.
Els efectes a llarg termini de les sancions són el que preocupa a Rússia, especialment pel que fa a la prohibició extraterritorial per part dels països occidentals (inclosos Japó, Cora del Sud, Taiwan o Singapur) per a exportar semiconductors, microxips, software, i altres productes tecnològics dels quals en depèn fins a un 90% de l’economia russa per a poder produir, inclosa la indústria militar. Molts processos de producció industrial ja estan de fet aturats per manca d’aquests components.
La fuga de centenars de milers de professionals russos, molt d’ells del sector IT, cap a altres països, també preocupa al Kremlin. Si Rússia no troba formes per a fer bypass a aquestes prohibicions, la seva economia podria tornar uns quants anys enrere en termes de desenvolupament tecnològic i econòmic, amb un impacte evident pel que fa a la seva indústria militar, i a la seva capacitat de mantenir els esforços bèl·lics a Ucraïna a llarg termini. El sector de l’aviació civil podria quedar també fora de joc.
L’agressió de Rússia contra Ucraïna ha servit perquè l’Aliança Atlàntica reforci el seu rol com a referent a nivell de seguretat per a nombrosos països europeus, mentre que la idea d’una “autonomia estratègica” de la Unió Europea ha perdut actius, en contra del que hagués desitjat el president francès Emmanuel Macron. En altres paraules, la dependència militar d’Europa envers els EUA en surt reforçada. Dinamarca ha aprovat entrar a la política de defensa de la UE, mentre que Suècia i Finlàndia estan en espera que s’aprovi la seva candidatura per a accedir a l’OTAN a la cimera de Madrid el 29 i 30 de juny, si Turquia finalment aixeca el seu veto.
Una Turquia que està aprofitant la guerra per a extreure’n el màxim rendiment geopolític, jugant tots els papers de l’auca: mediador, exportador d’armament a un dels bàndols (Ucraïna), i ara exercint un veto per a extreure concessions com a condició per a acceptar l’entrada dels dos països nòrdics a l’Aliança Atlàntica, buscant de retruc que l’OTAN no s’oposi a la seva recentment anunciada operació militar per a ampliar el seu control a noves zones al nord de Síria.
En paral·lel, la guerra a Ucraïna també ha provocat un increment substancial de la presència militar de l’OTAN a l’Europa Oriental, arribant als 40.000 soldats desplegats a la regió. De retruc, la importància de l’eix Estats Units - Regne Unit - el grup Visegrad (exceptuant Hongria) - Romania - Bàltics ha guanyat pes polític i militar al continent, en detriment de França i Alemanya. Així, les posicions que advoquen per una solució diplomàtica al conflicte que tingui en consideració una part dels interessos de Rússia de cara a la construcció d’un nou marc de seguretat en el continent de postguerra són ara mateix minoritàries al si de la UE i de l’OTAN.
Així i tot, s’observen les primeres escletxes en comparació amb la determinació i unitat mostrada pels països de la UE amb les primeres rondes de sancions contra Rússia aprovades durant les primeres setmanes de guerra, ara especialment pel que fa a la qüestió dels hidrocarburs. Finalment, s’ha fixat finals de 2022 com a data per a reduir en un 90% les importacions de petroli rus de la UE, i 2027 per a reduir totalment les importacions de gas, petroli i carbó. Les alternatives, no cal dir-ho, són més cares, amb el que la UE també pagarà un cost pel desacoblament econòmic i energètic amb Rússia.
La crisi energètica, i una inflació en augment a la UE (8,1% el mes de maig), poden provocar que l’entusiasme pel que fa al suport a Ucraïna es pugui anar reduint amb el pas dels mesos a diversos països europeus. Així, la guerra de desgast plantejada per Rússia també es juga en aquest àmbit, en tant que un manteniment del suport militar occidental és clau per als esforços bèl·lics de les forces ucraïneses.
Per la seva banda, la Xina fa equilibris a partir d'una posició de "neutralitat prorussa", amb preocupació pel que fa a com de debilitada en pugui sortir Rússia, i com d'enfortit que en pugui sorgir el bloc liderat pels EUA, però alhora mirant de no donar cap pas en fals, guanyant temps i mantenint el seu interès nacional per damunt de qualsevol consideració, sense voler exposar-se a veure’s afectada per les sancions occidentals. L’Índia, l’altra potència emergent a l’Àsia i a escala global, s’ha mostrat fins ara molt cautelosa, amb una neutralitat diplomàtica molt calculada, incrementant les seves compres de petroli rus a baix cost i alhora resistint les pressions occidentals per a unir-se a les sancions.
Com pot acabar la guerra? De moment, el cert és que no s’acaba. L’equilibri de forces actual sobre el terreny fa que cap dels dos bàndols pugui imposar-se militarment del tot sobre l’altre, i alhora allunya les opcions d’una solució negociada, en tant que ara mateix cap dels bàndols té incentius per a cedir substancialment a les negociacions.
Segons diverses enquestes, més d’un 95% d'ucraïnesos consideren que la "victòria" és possible, definida per les autoritats ucraïneses en tant que recuperar tot el territori perdut des del 24 de febrer. Confiant que un manteniment dels fluxos de suport militar occidental puguin fer que la balança es vagi decantant a favor seu, amb la situació actual Zelenski difícilment acceptarà portar a terme cessions territorials, que alhora comptarien amb una forta oposició interna.
Pel que fa a Rússia, tot sembla indicar que no acceptarà cap solució negociada que no passi per un reconeixement de la independència del Donbass, una renúncia a Crimea per part d’Ucraïna, i un estatus de neutralitat per a Ucraïna, amb una renúncia a entrar a l’OTAN a canvi de garanties de seguretat. De fet, aquest és el punt en què més es va avançar durant les primeres setmanes de guerra en les negociacions impulsades per Turquia i Israel. Va ser precisament partir de la retirada de les forces russes del nord del país, i de les revelacions sobre les matances de civils a Butxa i d’altres localitats vora de Kíiv a principis d’abril, que aquestes es van estancar.
Pel que fa als Estats Units, el seu secretari de Defensa Lloyd J. Austin va reconèixer a finals d’abril que l’objectiu del seu país era "debilitar Rússia fins al punt que no puguin fer el tipus de coses que han fet en envair Ucraïna". Això implica en efecte debilitar Rússia i la seva capacitat militar, econòmica i la seva capacitat d’actuar com a potència. És de preveure doncs que el suport militar i financer dels EUA a Ucraïna es mantingui, en tant que els nord-americans hi han apostat tant que no es poden permetre una victòria total de Rússia.
Per tot això, més enllà dels petits avenços que Rússia pugui obtenir al Donbass, l’escenari més probable és el d’un progressiu estancament del conflicte a curt i mitjà termini, sense ser descartable que es puguin produir algun alto el foc temporal. En aquesta guerra Ucraïna s’hi juga la seva sobirania, el seu dret a l’autodeterminació, i inclús la seva existència com a poble, mentre que una Rússia revisionista de la història i de les fronteres s’hi juga el seu estatus de potència, especialment a l’espai postsoviètic.
Per la seva banda, els Estats Units es juguen la seva credibilitat com a aliat (amb un ull posat amb la seva competició amb la Xina), i les conseqüències de deixar caure Ucraïna podrien ser nefastes en aquest sentit, quan encara ressonen els ecos de la seva desastrosa retirada de l’Afganistan l’agost de 2021. De retruc, la guerra és un gran negoci pels nord-americans, especialment per a la seva indústria militar, principal beneficiària de l’històric increment de la despesa militar que ja s’ha començat a produir a Europa a conseqüència del conflicte i de la remilitarització del continent.
Per tot això, en un context històric de creixent regionalització de l’ordre global, un conflicte estancat i no resolt entre Rússia i Ucraïna pot acabar per esdevenir i consolidar-se com una de les falles tectòniques que condicionin el curs de la història d’Europa i del món durant els anys que han de venir.
El balanç humanitari és nefast. Les Nacions Unides han comptabilitzat fins al moment 4.129 civils morts i gairebé 5.000 ferits, reconeixent, però que la xifra real és molt més elevada, probablement arribant a les cinc xifres. 6.8 milions de refugiats ucraïnesos han abandonat el país des del 24-F, amb la xifra de desplaçats interns havent arribat fins a 7,1 milions. Un total de 2,3 milions han retornat a les seves cases durant les darreres setmanes, gràcies a una certa millora de la situació a diverses zones del país. Aquests primers cent dies de guerra també hi ha testimonis de crims de guerra, i de crims contra la humanitat per part de les forces russes, com ara els assassinats a sang freda de centenars de civils a ciutats de la rodalia de Kíiv com Butxa o Borodianka.
Després del fracàs inicial pel que fa als objectius de l'"operació especial" llençada per Moscou, en no poder forçar la caiguda de Zelenski i un canvi de règim a Ucraïna donada la important resistència militar ucraïnesa (recolzada des del primer moment per la intel·ligència nord-americana), i també pels errors de càlcul en l'àmbit d'intel·ligència i logístics i operacionals de les forces russes (especialment al nord del país), amb el pas de les setmanes el conflicte va anar evolucionant cap a una guerra de desgast.
Davant de la impossibilitat d’assetjar i ocupar la capital, i d'avançar pel sud fins a la ciutat portuària d'Odessa, a principis d'abril les forces russes van començar a reorganitzar-se i concentrar els seus esforços bèl·lics al Donbass, situant l'"alliberament" d’aquesta regió com a principal objectiu militar, retirant les seves tropes del nord d'Ucraïna. Durant les darreres setmanes han aconseguit avenços lents però constants a aquella regió, i en poques setmanes podrien arribar a controlar la totalitat de la província de Lugansk. És precisament a la zona de Severodonetsk i Lysyčans'k a on s'estan produint els combats més durs de la guerra, amb els russos maximitzant la seva superioritat pel que fa a potència d’artilleria, i amb gran nombre de baixes a banda i banda.
Les forces ucraïneses compten amb 700.000 efectius mobilitzats actualment, i intenten que els avenços russos al Donbass siguin tan costosos com sigui possible pel que fa a tropes i equipament, per a incrementar el seu desgast i reduir les opcions que puguin portar a terme noves ofensives més enllà d’aquesta zona. També, durant els darrers dies les forces ucraïneses han llençat contraofensives limitades a la regió de Kherson, per a mirar de dividir els esforços militars russos i forçar-los a desviar capacitats ara com ara dedicades a la conquesta de la província de Lugansk.
De totes maneres, inclús si les forces russes aconseguissin prendre el control de tota la regió del Donbass, en l'àmbit estratègic aquest fet no marcaria cap canvi significatiu, més enllà de poder ser presentat com a "victòria" per part de Vladímir Putin cap al públic rus, que pugui ser compensatòria pels sacrificis que s’han fet, i per aquells que han de venir.
I és que, estratègicament és molt més important el control que els russos han obtingut del corredor terrestre que uneix Crimea amb el Donbass, atorgant-los el control total sobre el Mar d'Azov i els seus ports, inclòs el de Mariúpol. Mentrestant, Rússia manté també el seu bloqueig sobre els ports ucraïnesos del Mar Negre, impedint les exportacions i importacions ucraïneses per via marítima, amb un impacte molt dur a la seva economia.
Segons el Banc Mundial, l’economia ucraïnesa es contraurà fins a un 45% el 2022. Així, juntament amb l’ocupació actual del 20% del territori d’Ucraïna, la possibilitat d’estrangular l’economia ucraïnesa és el principal leverage amb el que compta Rússia de cara a aconseguir concessions pel que fa a les seves demandes a les negociacions. En aquest sentit, fins a 25 milions de gra s'acumulen als dipòsits ucraïnesos, xifra a la qual es podrien sumar 50 milions més durant les pròximes setmanes amb les noves collites.
Ucraïna és el 5è principal exportador de gra i cereals del món, amb un 9% de les exportacions globals, amb el que l’amenaça d’una crisi alimentària global, amb una reducció dels subministraments a diversos països (especialment a l’Àfrica i Orient Mitjà) i un increment dels preus, és un altre element de pressió amb el que compta el Kremlin, en aquest cas de cara als països occidentals i organismes com Nacions Unides.
Per a mirar de mitigar els efectes del bloqueig marítim, durant els darrers dies s’ha iniciat l’exportació de blat ucraïnès per via terrestre a través de països europeus, però en quantitats molt menors a les que es poden exportar en vaixell. Tampoc no es descarta que es puguin obrir noves vies a través de Bielorússia. Rússia ha condicionat l’aixecament del bloqueig marítim contra els ports ucraïnesos a l’aixecament d’una part de les sancions occidentals contra l’economia russa. De moment, els països occidentals ja han dit que ni parlar-ne.
Precisament, en aquests moments hi ha negociacions entre Rússia i Turquia per a garantir un corredor per a exportar una part del blat i cereals ucraïnesos cap als mercats internacionals, a canvi de la retirada de les mines marines ucraïneses que protegeixen els seus ports del Mar Negre de possibles atacs amfibis russos. La setmana que ve hi ha prevista una visita del ministre d’Exterior rus Sergei Lavrov a Turquia que podria desbloquejar aquesta opció.
En relació amb les sancions, Rússia ha aconseguit fer front als efectes a curt termini de les sancions en l'àmbit monetari imposades per occident, amb estrictes controls de capitals. També, gràcies a l’increment de les seves exportacions de petroli cap a l’Àsia des del febrer ha pogut incrementar inclús els seus ingressos públics, destinats també a finançar la guerra. Tot i això, es preveu que la caiguda del PIB de Rússia aquest 2022 sigui d’un 8,5%, segons l'FMI.
Els efectes a llarg termini de les sancions són el que preocupa a Rússia, especialment pel que fa a la prohibició extraterritorial per part dels països occidentals (inclosos Japó, Cora del Sud, Taiwan o Singapur) per a exportar semiconductors, microxips, software, i altres productes tecnològics dels quals en depèn fins a un 90% de l’economia russa per a poder produir, inclosa la indústria militar. Molts processos de producció industrial ja estan de fet aturats per manca d’aquests components.
La fuga de centenars de milers de professionals russos, molt d’ells del sector IT, cap a altres països, també preocupa al Kremlin. Si Rússia no troba formes per a fer bypass a aquestes prohibicions, la seva economia podria tornar uns quants anys enrere en termes de desenvolupament tecnològic i econòmic, amb un impacte evident pel que fa a la seva indústria militar, i a la seva capacitat de mantenir els esforços bèl·lics a Ucraïna a llarg termini. El sector de l’aviació civil podria quedar també fora de joc.
L’agressió de Rússia contra Ucraïna ha servit perquè l’Aliança Atlàntica reforci el seu rol com a referent a nivell de seguretat per a nombrosos països europeus, mentre que la idea d’una “autonomia estratègica” de la Unió Europea ha perdut actius, en contra del que hagués desitjat el president francès Emmanuel Macron. En altres paraules, la dependència militar d’Europa envers els EUA en surt reforçada. Dinamarca ha aprovat entrar a la política de defensa de la UE, mentre que Suècia i Finlàndia estan en espera que s’aprovi la seva candidatura per a accedir a l’OTAN a la cimera de Madrid el 29 i 30 de juny, si Turquia finalment aixeca el seu veto.
Una Turquia que està aprofitant la guerra per a extreure’n el màxim rendiment geopolític, jugant tots els papers de l’auca: mediador, exportador d’armament a un dels bàndols (Ucraïna), i ara exercint un veto per a extreure concessions com a condició per a acceptar l’entrada dels dos països nòrdics a l’Aliança Atlàntica, buscant de retruc que l’OTAN no s’oposi a la seva recentment anunciada operació militar per a ampliar el seu control a noves zones al nord de Síria.
En paral·lel, la guerra a Ucraïna també ha provocat un increment substancial de la presència militar de l’OTAN a l’Europa Oriental, arribant als 40.000 soldats desplegats a la regió. De retruc, la importància de l’eix Estats Units - Regne Unit - el grup Visegrad (exceptuant Hongria) - Romania - Bàltics ha guanyat pes polític i militar al continent, en detriment de França i Alemanya. Així, les posicions que advoquen per una solució diplomàtica al conflicte que tingui en consideració una part dels interessos de Rússia de cara a la construcció d’un nou marc de seguretat en el continent de postguerra són ara mateix minoritàries al si de la UE i de l’OTAN.
Així i tot, s’observen les primeres escletxes en comparació amb la determinació i unitat mostrada pels països de la UE amb les primeres rondes de sancions contra Rússia aprovades durant les primeres setmanes de guerra, ara especialment pel que fa a la qüestió dels hidrocarburs. Finalment, s’ha fixat finals de 2022 com a data per a reduir en un 90% les importacions de petroli rus de la UE, i 2027 per a reduir totalment les importacions de gas, petroli i carbó. Les alternatives, no cal dir-ho, són més cares, amb el que la UE també pagarà un cost pel desacoblament econòmic i energètic amb Rússia.
La crisi energètica, i una inflació en augment a la UE (8,1% el mes de maig), poden provocar que l’entusiasme pel que fa al suport a Ucraïna es pugui anar reduint amb el pas dels mesos a diversos països europeus. Així, la guerra de desgast plantejada per Rússia també es juga en aquest àmbit, en tant que un manteniment del suport militar occidental és clau per als esforços bèl·lics de les forces ucraïneses.
Per la seva banda, la Xina fa equilibris a partir d'una posició de "neutralitat prorussa", amb preocupació pel que fa a com de debilitada en pugui sortir Rússia, i com d'enfortit que en pugui sorgir el bloc liderat pels EUA, però alhora mirant de no donar cap pas en fals, guanyant temps i mantenint el seu interès nacional per damunt de qualsevol consideració, sense voler exposar-se a veure’s afectada per les sancions occidentals. L’Índia, l’altra potència emergent a l’Àsia i a escala global, s’ha mostrat fins ara molt cautelosa, amb una neutralitat diplomàtica molt calculada, incrementant les seves compres de petroli rus a baix cost i alhora resistint les pressions occidentals per a unir-se a les sancions.
Com pot acabar la guerra? De moment, el cert és que no s’acaba. L’equilibri de forces actual sobre el terreny fa que cap dels dos bàndols pugui imposar-se militarment del tot sobre l’altre, i alhora allunya les opcions d’una solució negociada, en tant que ara mateix cap dels bàndols té incentius per a cedir substancialment a les negociacions.
Segons diverses enquestes, més d’un 95% d'ucraïnesos consideren que la "victòria" és possible, definida per les autoritats ucraïneses en tant que recuperar tot el territori perdut des del 24 de febrer. Confiant que un manteniment dels fluxos de suport militar occidental puguin fer que la balança es vagi decantant a favor seu, amb la situació actual Zelenski difícilment acceptarà portar a terme cessions territorials, que alhora comptarien amb una forta oposició interna.
Pel que fa a Rússia, tot sembla indicar que no acceptarà cap solució negociada que no passi per un reconeixement de la independència del Donbass, una renúncia a Crimea per part d’Ucraïna, i un estatus de neutralitat per a Ucraïna, amb una renúncia a entrar a l’OTAN a canvi de garanties de seguretat. De fet, aquest és el punt en què més es va avançar durant les primeres setmanes de guerra en les negociacions impulsades per Turquia i Israel. Va ser precisament partir de la retirada de les forces russes del nord del país, i de les revelacions sobre les matances de civils a Butxa i d’altres localitats vora de Kíiv a principis d’abril, que aquestes es van estancar.
Pel que fa als Estats Units, el seu secretari de Defensa Lloyd J. Austin va reconèixer a finals d’abril que l’objectiu del seu país era "debilitar Rússia fins al punt que no puguin fer el tipus de coses que han fet en envair Ucraïna". Això implica en efecte debilitar Rússia i la seva capacitat militar, econòmica i la seva capacitat d’actuar com a potència. És de preveure doncs que el suport militar i financer dels EUA a Ucraïna es mantingui, en tant que els nord-americans hi han apostat tant que no es poden permetre una victòria total de Rússia.
Per tot això, més enllà dels petits avenços que Rússia pugui obtenir al Donbass, l’escenari més probable és el d’un progressiu estancament del conflicte a curt i mitjà termini, sense ser descartable que es puguin produir algun alto el foc temporal. En aquesta guerra Ucraïna s’hi juga la seva sobirania, el seu dret a l’autodeterminació, i inclús la seva existència com a poble, mentre que una Rússia revisionista de la història i de les fronteres s’hi juga el seu estatus de potència, especialment a l’espai postsoviètic.
Per la seva banda, els Estats Units es juguen la seva credibilitat com a aliat (amb un ull posat amb la seva competició amb la Xina), i les conseqüències de deixar caure Ucraïna podrien ser nefastes en aquest sentit, quan encara ressonen els ecos de la seva desastrosa retirada de l’Afganistan l’agost de 2021. De retruc, la guerra és un gran negoci pels nord-americans, especialment per a la seva indústria militar, principal beneficiària de l’històric increment de la despesa militar que ja s’ha començat a produir a Europa a conseqüència del conflicte i de la remilitarització del continent.
Per tot això, en un context històric de creixent regionalització de l’ordre global, un conflicte estancat i no resolt entre Rússia i Ucraïna pot acabar per esdevenir i consolidar-se com una de les falles tectòniques que condicionin el curs de la història d’Europa i del món durant els anys que han de venir.