​A la presó per culpa de la Dharma​

Les noves generacions d'un partit són les que garanteixen la continuïtat dels valors i les idees d'aquella formació política. En l'escena musical, en canvi, cada generació d'artistes es reinventa en nous estils i maneres d'entendre les cançons.Crea un nou sistema d'influències i maneres d'accedir a la música. Mentre els polítics de raça sembla que són aquells que escalen en la jerarquia dels partits i en les institucions, els grups emergents aposten per esclatar marcant distància amb els seus predecessors i aprofiten per rebutjar les etiquetes i, si poden, neguen la generació anterior per buscar els seus referents en els altres orígens.

L'autenticitat dels artistes novells els fa únics i singulars, amb un discurs propi i disposats a ser considerats el nou star system del panorama. En política les velles estructures dels partits i la disciplina a què són sotmesos els militants amb aspiracions a tenir una major representativitat els obliga a ser mers repetidors d'un discurs pautat. La regeneració només és viable quan la societat desestabilitza els rols de poder del poder i les classes dominants. A Catalunya el procés, impulsat perla gent del carrer, ha destrossat l'ordre i la seguretat a què estaven acostumats els líders i els quadres de totes les formacions polítiques catalanes. En música, cada dècada té la seva generació i a més trenca amb els motlles de l'anterior.

Els músics referencials de la història són els que han estripat les regles i s'han dirigit al seu públic amb arguments diferenciats i canals innovadors. El vell règim dels setanta, sustentat per la Transició i els seus ínclits adlàters, està caient a pedaços, i no ha calgut una rebel·lió ni una sedició dels polítics per transformar la societat. En l'àmbit musical, un dels noms que ara fa just 40 anys van reproposar la música d'arrel i, al mateix temps, va posar al seu lloc la història del país va ser el valencià Vicent Torrent al capdavant d'Al Tall, quan va escriure les lletres del mític àlbum Quan el mal ve d'Almansa... (Ànec, 1979).

La batalla d'Almansa amb l'entrada de les tropes de Felip V el 25 d’abril de 1707 va suposar la conquesta i l’anul·lació política del País Valencià. I les conseqüències encara es paguen avui en dia. Va ser un grup com de cançons populars com Al Tall, jove, inquiet, innovador i provocador, inspirat en Raimon, Renato Carosone i el Grup de Folk, qui va gravar i popularitzar un disc que va tenir una forta repercussió a la societat valenciana de fa 40 anys. La gent desconeixia la seva pròpia història i ara ja són els rebesnéts del Tio Canya els que han guanyat la batalla de la cultura i la llengua a través del rap rural de nous artistes com Tesa.

La nostra antiquada política desconfia dels homes i dones activistes que sóncapaços de connectar amb les noves generacions. És per això que personatgestan necessaris i imnprescindibles com Vicent Torrent no han militat mai en cap partitpolític ni tenen previst fer-ho. En el seu cas ha col·laborat amb iniciatives dels socialistes valencians, amb Compromís, amb Esquerra Republicana del País Valencià, però mai li han demanat formalment formar part de cap llista electoral perquè les transformacions socials i la desobediència civil no creu en la disciplina. Alguns pensen que és massa catalanista, altres consideren que és proper al valencianisme autonomista i potser els socialistes ja saben que no els vota…

La partitura del paisatge català és una banda sonora en constant evolució i cal estar atents a les noves veus que irrompen al panorama. De la mateixa manera que en el procés polític català tothom coincideix a dir que res serà igual després de la revolta popular de l'1-O, tant per aquella generació de polítics –que ja ha quedat superada– com per les estructures dels partits, en l'escena musical els nous valors que lideraran l'escena ja no són ni de la Nova Cançó, ni del rock català, ni tan sols del pop-folk o del mestissatge. I és evident que, igual que els presos polítics i elsexilats són una referència que no hem d'oblidar ni menysprear, també ho són en la música Llachs i Serrats, Sopes i Pets, Manels i Amics o Txarangos i Catarres. Les seves cançons continuaran sonant però cal obrir les orelles a noves melodies.

La nova classe musical i política cal escoltar-la amb noves oïdes i través de noves plataformes. La nova revolució sonora a l'escena catalana s'està gestant aquest mes a través dels certàmens sona9.cat (obert fins el 15 d'abril a pop-rock i derivats) i sonsdelamediterrania.cat (dedicat a la música d'arrel fins al 31 de maig). No sabem encara quins seran nous talents que seran capaços de reiventar la música i la història del país, però de ben segur que la transformació de la societat passa per tenir els sentits ben atents a les noves propostes. La música derroca elsmurs, amansa les feres i fa que líders socials estiguin a la presó, tal com ironitzava –si es pot dir d'aquesta manera– Jordi Cuixart, quan deia que escoltar la Dharma va ser la ser la palanca que li va obrir els ulls i el va catapultar a la política activa. 

La resposta no està en el vent, sinó en les cançons de les noves generacions de músics que ja estan escrivint la nostra història. I si no us ho creieu, només cal que pitgeu el play i escolteu com serà el futur. I on són i com sonen els nous polítics?