Hi ha tres tipus de grans esdeveniments. Els beneficiosos a tots nivells, com els Jocs Olímpics de l'any 1992, que van situar Barcelona al mapa i van propiciar una transformació indiscutible a rebuf d'una onada d'autoestima irrepetible. Després hi ha els que aporten visibilitat en sectors estratègics, com el Mobile World Congress, que fins i tot Ada Colau va voler renovar com a alcaldessa després dels dubtes exhibits quan era activista. I, per acabar, hi ha els que poden arribar a semblar posats amb calçador, ja siguin ocurrències -com el Fòrum de les Cultures del 2004- o competicions esportives, com la Copa Amèrica. Després d'una edició amb llums i ombres, aquesta setmana s'ha decidit que Barcelona no repetirà com a seu. València, que va acollir l'edició del 2007, ja ha aixecat el dit per quedar-se-la.
Resulta clarificador que, després d'un esforç ingent dels grans agents de la ciutat per promoure la competició i posar en valor que la capital catalana l'acollís, l'Ajuntament hagi descartat, presumptament d'acord amb els organitzadors, tornar a ser-ne la seu. Si el balanç de la Copa Amèrica, com deia Salvador Illa la setmana passada en seu parlamentària, és "excel·lent", per què el 2026 ja no es veuran els velers al litoral barceloní? Si l'alcalde Jaume Collboni ha tret pit d'haver portat les regates a la ciutat, per què no hi vol aportar els recursos que demanen els responsables del certamen? La lògica dicta que, si totes les parts se sentissin beneficiades, haurien negociat la continuïtat. A Barcelona ha passat el contrari: un cop acabada la competició, les dues parts han exhibit distància cordial de cara al futur.
Jordi Valls, tinent d'alcalde, va definir aquest dimecres la ruptura com una "desconnexió amigable", una expressió que s'assembla molt a quan els partits polítics, per justificar desacords, asseguren que s'han "pactat les discrepàncies". Valls, en el moment de fer aquestes declaracions, segur que ja disposava de les dades de pernoctacions a Barcelona del mes de setembre, que van caure al voltant d'un 3%. Una frase del tinent d'alcalde sobre les dades projectades sobre l'esdeveniment indica que, potser, disposaven de menys base real del que es pressuposava. "L'apartat de les visites i la quantificació econòmica l'haurem de discutir", va indicar Valls. Els organitzadors van situar la xifra de visitants en 2,56 milions entre mitjans d'agost i mitjans d'octubre, que és el període en què han durat les regates.
És la Copa Amèrica una competició de prestigi i de ressò mundial? Per descomptat. Podia Barcelona pensar que era una oportunitat per tenir visibilitat en un camp que, fins ara, no s'havia treballat específicament? Segur. Tenien els poders barcelonins un interès notable en promocionar un esdeveniment fet a mida dels seus gustos? Molt probablement. Les expectatives s'han complert? En la mesura que la repetició ha quedat immediatament descartada, tot indica que no. Ni per part de l'Ajuntament, que hauria estat el principal interessat en capitalitzar un èxit, ni per part dels organitzadors, que segurament voldrien una ciutat més entregada i un clima polític d'adhesió total. Potser el troben a València.
La derivada política de la "desconnexió amigable" entre Barcelona i la Copa Amèrica -que va tancar l'edició del 2024 quan Colau era alcaldessa- és evident. Jaume Collboni governa en minoria i els únics aliats possibles que té, els comuns i ERC, són reticents a competicions com aquesta. Un èxit de públic de la competició hauria aplanat el camí per repetir; el que s'ha vist a la ciutat amb la Copa Amèrica ha tingut, en ocasions, més de prefabricat que de genuí, encara que la promoció per a la ciutat fos innegable. L'adeu a la Copa Amèrica, en tot cas, té més a veure amb les dades que amb les percepcions. I està bé que sigui així.