Fa cinc anys, cap dels dirigents polítics de primera fila intuïen el que estava a punt de sobrepassar-los. Malgrat les xifres de contagi a Itàlia, malgrat les anomalies que es començaven a detectar als hospitals -amb creixement exponencial d'ingressos en els primers compassos del mes de març-, la percepció era que la crisi del coronavirus es podria resoldre amb unes quantes setmanes d'excepcionalitat. No va ser així. A corre-cuita, totes les institucions es van haver de posar les piles per atendre l'emergència sanitària i, al mateix temps, preservar el funcionament de l'administració amb bona part del motor econòmic aturat. On són ara els qui ocupaven els principals càrrecs durant la pandèmia?
Quim Torra
President de la Generalitat des del maig del 2018, una de les pitjors etapes de la repressió -Carles Puigdemont el va triar des de Berlín, on esperava el procés d'extradició des d'Alemanya-, el coronavirus el va atrapar pràcticament de sortida: ja estava condemnatpel cas del llaç groc a Palau i esperava que el Tribunal Suprem dictés la sentència definitiva. Va viure la crisi sanitària amb molta angoixa -va documentar-ho tot al llibre Les hores greus-, es va enfrontar a Pedro Sánchez per la recentralització de competències i finalment, quan arrencava la segona onada, va ser desposseït del càrrec per part del Suprem. Ara fa d'expresident i manté un nivell baix d'exposició pública.
Alba Vergés
L'exconsellera de Salut va protagonitzar un dels primers moments xocants de la pandèmia. Igualadina, va veure com el tancament perimetral de la Conca d'Òdena li impedia veure la família, circumstància que li va fer mostrar emoció en públic. Durant la pitjor fase de la crisi, va comparèixer cada dia de manera telemàtica amb Miquel Buch -Interior- i Meritxell Budó -Presidència-, i després li va tocar organitzar la campanya de vacunació. En el Govern liderat per Pere Aragonès va perdre el càrrec -Junts es va quedar la conselleria de Salut, ocupada per Josep Maria Argimon, alt càrrec amb Vergés durant la pandèmia- i va tornar al Parlament, on va ser vicepresidenta fins el 2024. Ja no té càrrec institucional.
Miquel Buch
Com a responsable d'Interior, Buch es va encarregar de la gestió dels confinaments i, després, dels desconfinaments, que van motivar més d'un xoc amb el govern espanyol. El setembre del 2020, Torra va prescindir d'ell: mai es van entendre, especialment durant les protestes per la sentència contra els líders de l'1-O, i va ser substituït per Miquel Sàmper, ara titular de Justícia amb Salvador Illa. Després de deixar la conselleria va passar uns mesos al sector privat fins que va ser recuperat com a president d'Infraestructures.cat, càrrec que va deixar quan Junts va abandonar el Govern. Ara ni tan sols milita al partit de Puigdemont, i deixarà la secretaria general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Meritxell Budó
Precisament, qui presideix l'ACM és Budó, que durant la pandèmia era consellera de la Presidència i una de les cares del Govern en la comunicació envers la ciutadania. Quan es va acabar la legislatura va ser repescada per Argimon -el successor de Vergés- per ocupar un alt càrrec a Salut, i després ja va centrar-se en recuperar l'alcaldia de La Garriga, la responsabilitat que ocupava quan Jordi Turull la va reclutar per anar a Presidència durant l'etapa de Torra a Palau. Des de fa un any i mig lidera l'ACM.
Salvador Illa
Va arribar al govern de Pedro Sánchez com el ministre proposat pel PSC, i li va tocar entomar la pitjor crisi sanitària del segle. En plena segona onada del coronavirus, el president del govern espanyol va decidir prescindir-ne amb un propòsit: substituir Miquel Iceta com a candidat a la presidència de la Generalitat. La jugada va sortir bé i malament a la vegada: va guanyar les eleccions, però no va tenir majoria per governar. Després de tres anys de fer oposició a Aragonès -tasca que no li va impedir aprovar uns pressupostos i pactar-ne uns altres-, la victòria als comicis del maig de l'any passat li van permetre aterrar a Palau després d'un pacte amb ERC. No té majoria ni pressupostos, però no trontolla.
Pedro Sánchez
Va ser l'encarregat de decretar l'estat d'alarma i d'explicar, amb compareixences llargues en cap de setmana, les novetats en matèria de confinament, desconfinament, ajudes i funcionament de l'economia. Sánchez també va liderar una tanda de reunions setmanals amb els presidents autonòmics per aplicar les directrius decretades pel govern espanyol, circumstància que va generar més d'un xoc tant amb Catalunya com amb Madrid. Quan la pandèmia va anar de baixada va remodelar el govern i, quan semblava que esgotaria la legislatura, el pèssim resultat del PSOE va motivar un avançament electoral. Va perdre, però va poder continuar governant gràcies a l'amnistia i a Puigdemont.
Isabel Díaz Ayuso
La pandèmia li va permetre guanyar protagonisme i agafar la bandera de la llibertat en ple confinament. La política d'obertura de negocis -especialment de la restauració, amb les terrasses i les canyes com a emblema- li van permetre agafar volada, confirmada en l'avançament electoral del maig del 2021: va guanyar 35 escons, en part per la desaparició de Ciutadans, i es va començar a convertir en la principal antagonista de Sánchez. Després de la topada amb Pablo Casado -va acabar plegant després d'un xoc amb la presidenta madrilenya- i l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP, continua sent la musa de la dreta extrema espanyola i un contrapoder dins del partit.
Pablo Iglesias
Quan Ayuso va convocar eleccions anticipades a Madrid, el líder de Podem, que era vicepresident del govern espanyol, va deixar el càrrec per liderar la llista del seu partit. Va aconseguir evitar la desaparició de la formació a l'assemblea autonòmica, però va acabar deixant la política. Va triar Yolanda Díaz com a successora al govern espanyol i la va assenyalar com a relleu electoral, però no van trigar a partir peres. La insistència de Díaz en posar en marxa una plataforma com Sumar, que diluïa Podem, els va separar. Iglesias lidera ara Canal Red, ha tornat a aparèixer amb força als mitjans de comunicació i manté un altíssim grau d'influència en les sigles que va fundar després del 15-M.