Miquel Buch podria haver estat el primer secretari d'organització del PDECat, quan CDC va decidir immolar-se. També es podria haver convertit en president de la Generalitat la primavera del 2018, quan l'estat major de Junts el va citar a Berlín -on residia Carles Puigdemont a l'espera de la resolució alemanya de l'extradició- i va tornar a casa sense saber del tot què havia passat. Conseller d'Interior amb Quim Torra, destituït de manera fulminant -decisió que no s'entén sense la pressió de Laura Borràs i el seu entorn-, jutjat, condemnat i amnistiat pel cas de l'escorta de Puigdemont, ara Buch s'ha enretirat del tot. Ni milita a Junts, ni continuarà com a secretari general de l'ACM. Què ha passat?
Els factors són diversos, segons detallen totes les fonts consultades. Després de l'estiu de l'any passat, va començar a circular amb força entre els quadres de Junts que Buch havia estripat el carnet. En aquell moment, s'atribuïa la presumpta decisió -que encara no s'havia materialitzat- al disgust que va tenir quan va veure la cúpula del partit, amb Puigdemont al capdavant, carregant amb duresa contra els Mossos d'Esquadra per l'operació Gàbia pensada per detenir-lo quan va tornar fugaçment a Catalunya. En aquell moment, el conseller d'Interior era Joan Ignasi Elena, amb Eduard Sallent com a comissari en cap del cos. Sallent va assumir per primera vegada el càrrec amb Buch com a superior.
El primer trencament arriba en aquest moment. Buch no sempre havia compartit les decisions de Junts -com a president d'Infraestructures.cat defensava la continuïtat del partit dins del Govern de Pere Aragonès durant la tardor del 2022-, però es mantenia alineat amb la cúpula per la seva bona relació amb Jordi Turull, secretari general de la formació. Durant la refundació de Convergència, Turull i Buch actuaven en tàndem. Tenien un decàleg preparat pel nou partit, suports territorials, una estructura definida i una xarxa d'aliances que passaven per pesos pesants i també quadres joves que van créixer a Palau sota el lideratge d'Artur Mas. Les vicissituds de la fundació del PDECat van truncar el pla.
Buch va ser fins al 2018 president de l'ACM, on Turull sempre ha tingut influència en la tria dels càrrecs. Meritxell Budó, actual presidenta de l'entitat i exconsellera de Presidència, forma part de la seva esfera d'influència. En la nova etapa de l'entitat, mesos després de les municipals del 2023, Buch va ser nomenat secretari general de l'ACM, el càrrec que ara deixarà. L'entorn de l'exconseller, consultat per Nació, assenyala que no hi ha cap problema ni amb Budó ni amb Turull. "No hi ha cap problema ni cap distanciament", ressalten, i posen de manifest les reticències de Buch a ser entrevistat en els últims dies. Altres veus de Junts, però, sí que relaten discrepàncies entre l'exconseller i el secretari general.
Aquest és el segon acte, descriuen, que ha motivat l'acceleració en la retirada tant al partit -avançada la setmana passada per l'agència EFE- com a l'ACM. No és la primera vegada que no se sent còmode amb figures de primer ordre dins del seu espai polític. Durant les protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés, va ser molt criticat per l'actuació dels Mossos. Ell sempre ha defensat que, si hagués optat per la inacció, l'Estat hauria pres el control del cos. El decret, com va remarcar en una entrevista a Nació poc després de rebre l'amnistia, estava redactat. Puigdemont i Mas el van defensar davant de Torra, però al cap d'un any va ser destituït per qui era president.
En l'etapa a la conselleria va gestionar episodis com el de la plaça Urquinaona, el temporal Glòria, l'explosió a la planta d'IQOXE al Camp de Tarragona i les restriccions de la pandèmia. En algunes ocasions, el seu entorn s'ha queixat que no se li ha fet prou costat, com en el judici per l'escorta de Puigdemont, cas pel qual va ser finalment condemnat. Exalcalde de Premià de Mar, integrant de la nova fornada municipalista que va créixer sota l'empara de Mas abans d'aterrar a Palau, deixarà les responsabilitats a l'ACM en les pròximes setmanes. Un punt i a part en una trajectòria que, si els ressorts de la història s'haguessin desplaçat en una altra direcció, hauria estat molt diferent.