Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) es va assabentar per un missatge de Carles Puigdemontque havia estat amnistiat. Al llarg de tota la setmana, pràcticament 400 persones s'han posat en contacte amb ell per celebrar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el converteix en el primer a veure esborrada la condemna per un fet vinculat al procés. Buch, ara secretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que havia presidit entre 2011 i 2017, atén Nació al restaurant El Paller de Premià, on encara se li nota un deix d'alcalde quan s'atura a saludar taula per taula. En aquesta entrevista parla de com ha viscut el procés judicial i com veu el moment polític del país.
Com està? S'ha tret un pes de sobre?
Si ho mirem des de l'òptica personal i familiar, és evident. Els meus pares són grans, tinc fills adolescents. La família ha patit, aquest temps, per la possible entrada a la presó. Hi ha un cert punt d'emprenyada amb tot plegat. Continuo considerant injusta la sentència, i crec que es van retorçar les coses per condemnar-me. La condemna anava sobre els indicis, no sobre les proves.
La condemna va ser dura. Se l'esperava?
Per com va anar el judici, no. Tots els testimonis, també els de l'acusació, van ser a favor nostre. Res anava a favor d'una condemna tan dura, i ho va ser. Fa la sensació que estava escrita abans de començar.
En algun moment va pensar que entraria a la presó?
Sí, clar, ho has de preveure. Des que el fiscal et demana sis anys i mig de presó, has d'estar mentalment preparat. Si no, tens un problema.
"Des que el fiscal et demana sis anys i mig de presó, has d'estar mentalment preparat. Si no, tens un problema"
Ho havia parlat amb la família?
Ho havíem parlat. També amb presos i familiars. Vam viure què era tenir presos polítics, vam viure què era anar a Lledoners, vam viure què era anar a Madrid a la presó, però des d'uns entorns determinats. Però d'un entorn familiar cal conèixer i preparar-se mentalment de què significa estar a la presó.
En algun moment va témer que no se li apliqués l'amnistia?
Mentre s'estava redactant la llei, hi havia jutges que deien que t'acusarien d'altres coses —terrorisme, alta traïció— quan es filtraven continguts sobre l'amnistia. Això vol dir que la separació de poders no existeix. Hi ha jutges concrets que es creuen per sobre de la democràcia. Quan jugues aquest partit, veus que l'àrbitre està comprat.
Ha pogut parlar amb el president Carles Puigdemont?
Amb moltíssima gent, no només de Junts. M'han transmès satisfacció i alegria. Qui em dona la notícia és el president Puigdemont. I la primera persona amb qui parlo per telèfon és Jordi Turull.
Amb el sergent Escolà, també amnistiat, hi ha parlat?
Sí. Malgrat la distància, ens vam fer una abraçada enorme.
Ha notat el suport de Junts en tot aquest trajecte?
He estat permanentment acompanyat. Des del secretari general fins a l'últim militant de la comarca del Maresme.
Ha tingut alguna decepció personal en aquests anys?
Potser sí, però n'hi ha tants d'altres que no t'esperaves que ho fossin, que ha compensat qualsevol altra cosa. Al revés.
Amb l'expresident Quim Torra hi ha pogut parlar?
No, fa molt temps que no hi parlo.
Vostè és el primer amnistiat. Què pensa quan veu altres encausats, com ara Josep Costa o Jordi Sànchez, que no volen ser beneficiats per la llei? Què diria als que pensen que l'amnistia és una rendició?
Ho entenc. Ho puc arribar a compartir des de segons quines òptiques. A mi m'han amnistiat i és com un aprovat general, però hi ha alumnes que han estudiat per treure una molt bona nota. En el meu cas, teníem una molt bona defensa plantejada: ens hauria agradat guanyar perquè teníem raó. Però quan veus que les regles del joc són flexibles en funció dels interessos de l'àrbitre és quan penses que no pots defensar una cosa justa. És com si juguem un partit de futbol 11 contra 11, i l'àrbitre permet que l'equip contrari tingui 15 jugadors. Es retorça la normativa per anar en contra dels independentistes, per castigar els que un dia van voler fer un referèndum. El deep state es va posar d'acord per anar en contra nostra.
"Fa molt temps que no parlo amb el president Torra"
I l'amnistia és una victòria? S'havia batallat durant anys, juntament amb el referèndum.
Sí que és una victòria, però per posar-nos d'igual a igual [amb l'Estat]. Nosaltres plantegem un repte democràtic, però ens rebutgen. I això es tradueix en violència judicial, en violència policial, en violència fiscal, contra uns quants que pensàvem que es podria resoldre democràticament. Ens diuen que no podem pensar diferent, que no tenim cap capacitat de decisió. Si fóssim extraterrestres i ens ho miréssim, diríem que el millor és que la gent opini i que voti, que s'expliquin per què estan incòmodes amb l'Estat. Que es deixi fer com a Escòcia, on va guanyar que es quedaven [al Regne Unit]. L'extraterrestre diria: com és que aquí ho han resolt tan malament?
Té pensat tornar a la política activa?
Ara per ara, no. El meu pot d'amor propi polític, havent arribat a ser conseller, ha arribat al màxim. He estat alcalde del poble que m'ha vist néixer i créixer, i que està veient com creixen els meus fills. Els veïns m'han fet costat cada vegada que m'he presentat. El meu recorregut de primera línia crec que l'he exhaurit. Això vol dir que he de treballar en algun lloc que no sigui la política? Doncs crec que puc aportar molt.
Vist en perspectiva: creu que no es va valorar prou la seva tasca com a conseller d'Interior?
A Catalunya li costa interpretar i entendre la feina del conseller d'Interior. Tots volem que la policia ens assisteixi per defensar-nos, però quan la policia defensa altres causes o la convivència i nosaltres veiem que s'actua amb força, ens transporta segurament a processos que vam viure durant el franquisme. Per tant, hi ha un cert rebuig. L'ADN nostre no és el de la baralla, sinó el de la paraula. Quan veiem la utilització de la força, ens genera enuig. Però en altres estats, com França, estan acostumats que l'ordre públic actuï amb força, més que aquí, i la gent ho entén. A Interior hi ha Protecció Civil, Agents Rurals, Bombers, el Servei Català de Trànsit i els Mossos. Si només mires l'actuació en ordre públic en un moment molt concret, potser sí que hi ha algú a qui se li va generar algun dubte que altre. Però crec que vam fer una molt bona feina. Vam posar al dia els Mossos i els Bombers, però se'ns va acabar el mandat, perquè a mi el president em va fer plegar.
La seva gestió va estar molt marcada per la reacció a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O. Hi havia la possibilitat d'operatius diferents als que es van dissenyar en episodis com el de la Plaça Urquinaona?
Dir-ho a toro passat és més fàcil. Entenc perfectament que el país estigués emprenyat, perquè estàvem davant d'una sentència en contra d'unes persones que només van posar unes urnes. És normal. Em va tocar gestionar l'ordre públic. Una cosa és expressar el teu enuig amb respecte, i una altra és anar a buscar altres coses. Recordo que hi havia quatre columnes de milers de persones que arribaven a Barcelona amb protecció absoluta dels Mossos perquè venien per vies principals. En alguns cordons hi havia l'estelada; en altres, la bandera espanyola. El que fa la policia és garantir la seguretat de tots els ciutadans. Aspiro a una Catalunya en què, si un espanyol vol dir que ho és, ho pugui dir. Si no, no seríem democràtics. Jo vull que la gent es pugui expressar com vol, per això vull marxar d'Espanya, on em persegueixen per la llengua, els impostos i les infraestructures.
En algun moment va témer que els Mossos fossin intervinguts per l'Estat?
I tant. De fet, he vist el decret que estava escrit en el qual ens deien que recuperaven la competència que ens havien cedit.
I això com va afectar a l'hora de fer la feina de conseller?
Afectar no, perquè si era una amenaça és que no em coneixen. Perquè davant les amenaces m'encoratjo. Al revés. Si vols convèncer-me, amenaçar-me no és el camí. Altres persones potser sí, però no és el meu cas. Però sí, estàvem preparats perquè l'Estat recuperés les competències. Hi va haver un moment de molta crisi. Ha passat la pandèmia, s'han esborrat coses i la ment humana acostuma a esborrar el que és dolent, però hi va haver molta confrontació i va durar molts dies. Es van barrejar moltes coses, i hi havia interessos determinats de grups determinats per posar-se enmig de manifestacions independentistes per fer altres coses. Hi havia molta tensió. Van ser dies molt complexos.
"No s'hi va dir que l'extrema dreta és molt dolenta: l'extrema esquerra també ho és. Podem repassar malifetes històriques dels dos. Aquest país no es pot gestionar des dels extrems, sinó des del centre"
Aquells dies es parlava molt de la presència d'infiltrats.
Sempre n'hi ha. En aquesta taula on som ara, potser n'hi ha algun. I en taules d'algun partit, potser algun altre. Què us penseu? L'Estat no és un estat de fireta. Ho pot semblar, però treballen, tenen molt interioritzat el mecanisme de defensa, no com a Catalunya. Si fem alguna praxi per defensar, és probable que algú surti a criticar-ho. Si algun dia ens plantegem ser un estat independent, haurem de tenir mecanismes de defensa de ciberatacs, de la banca, del sistema sanitari, de tot. Ens haurem de protegir.
Les dades de la revetlla han reobert el debat sobre la seguretat. És un problema de percepció o és una realitat?
És una cosa real. La percepció normalment diu que hi ha més inseguretat, i les dades parlen de més seguretat. Però si la gent percep que està insegura és que hi ha un problema. Estem en un indret molt concret en què és més favorable la generació de marihuana, sobretot pel Codi Penal. Catalunya està molt a prop de la frontera: el preu que es pot vendre tota la marihuana generada és més elevat a Europa. Si la gent que es dedica al tràfic pensa que és més barat fer-ho aquí, també en clau de dret penal. Els Mossos treuen tones i tones de cultiu, però no n'hi ha prou perquè no podem castigar amb tota la força qui trafica.
En els últims mesos s'ha parlat molt d'immigració i de multireincidència, com van fer els alcaldes de Junts del Maresme. Són debats pendents que no s'han abordat?
Hi ha molts debats que el país no ha tingut durant molt de temps. En educació no anem massa bé, amb seguretat sembla que tampoc, i en immigració tenim molt a treballar. Però aquests debats no estan passant. Reclamo més política i menys partit, perquè tenim grans reptes. Si no fem això els partits de tradició democràtica, el debat el guanya l'extrema dreta i l'extrema esquerra. I tan dolenta és l'una com l'altra. No s'hi va dir que l'extrema dreta és molt dolenta: l'extrema esquerra també ho és. Podem repassar malifetes històriques dels dos. Aquest país no es pot gestionar amb el que pensen els extrems, sinó des del centre. Mentre el centre renunciï a tenir debats, qui guanya sempre són els extrems.
És perillós que es tingui la percepció que es barreja la immigració i la delinqüència?
El que hem de fer és parlar clar. I cal explicar que és probable que hi ha immigrants que siguin delinqüents. De la mateixa manera que hi ha immigrants que no són delinqüents. I que hi ha nacionals, per dir-ho d'alguna manera, que són delinqüents. El problema és no tenir el debat. Una persona que ha delinquit ha de tenir una pena. No pot haver-hi multireincidència, sigui d'aquí o d'allà, de més amunt o de més avall. Si parlem de multireincidència vol dir que uns actors de la sèrie han fet la seva part, que és la policia. Són els que detenen els delinqüents. Uns altres actors no l'han feta: els que fan les lleis i els jutjats. Si les lleis no s'endureixen, els jutjats no poden penar les persones que es dediquen a delinquir. Allò que es diu vulgarment que entren per una porta i surten per l'altra. El color de la pell, la llengua que parlen i el país d'origen no entren al debat: el que hi entra és si són delinqüents o no.
"El procés ha valgut la pena si aprenem dels encerts i dels errors"
Aquesta setmana s'ha activat el compte enrere de la legislatura. Què ha de fer Junts de cara a la investidura?
Convèncer perquè el president Puigdemont sigui president de la Generalitat.
Es veuen capaços de convèncer el PSC perquè s'abstingui?
Un partit que té vocació de governar ha de lluitar fins al final per poder governar. Hi ha un empat: una part del país pensa que és millor que tingui la presidència el PSC, i una altra que pensa que és millor que la tingui Junts.
Una repetició electoral és desitjable?
Crec que no. Sigui ara o amb repetició, l'únic camí que tenim els independentistes és anar units. Només ens ha anat bé quan primer hem pensat en Catalunya i, després, com ha de ser Catalunya. Aquí és on ens equivoquem. Primer hem de fer Catalunya lliure, i en acabat ja decidirem sobre si ha de ser més de dretes o més d'esquerres.
Si hi ha repetició, defensa una llista unitària independentista?
Em decanto per això.
Si Junts no se'n surt i no té la presidència, és desitjable que Puigdemont compleixi amb el compromís de campanya de no estar a primera fila si no tornava a Palau?
El president és una persona que ha demostrat vàlua i valentia. Ha patit durant molts anys, i hem de respectar la seva voluntat. Però sóc dels que penso que no només perdre valors. Puigdemont és un gran valor dins de Junts.
Hauria de ser president del partit?
Això ho decidirà el congrés, i per ara no en tenim cap a la vista. Ho serà formalment o informalment, però Junts té un líder que es diu Carles Puigdemont.
Vist en perspectiva, el procés ha valgut la pena?
Ha valgut la pena si aprenem dels encerts i dels errors. Jo com a pare, fill, marit i polític m'equivoco. Tinc dret a equivocar-me. Però si no aprenc dels errors, no serveixo ni com a pare, ni com a fill, ni com a marit ni com a polític. El procés ens ha servit? Sí, però n'hem d'aprendre. I possiblement haurem deixat les bases perquè una altra generació faci el salt. Perquè sigui la nostra -crec que no- o altres generacions puguin afrontar el debat d'una manera més forta del que ho vam fer nosaltres.
Premià de Mar