El silenci dels nostres carrers és avui ensordidor. Acostumats al brogit dels cotxes i de la ciutat mateixa, avui aquesta estranya pau solemne es converteix en la demostració inequívoca que Barcelona, com tot el país, ha entès la gravetat del moment. Però encara no és suficient! Hem de seguir extremant les mesures de precaució i carregar-nos de paciència. No ens podem permetre ni les excuses ni la picaresca. Quedem-nos a casa el temps que se'ns demani! Només així guanyarem al coronavirus! Avui aquest és l'únic objectiu.
Barcelona, ciutat sempre bategant, ha hagut de parar de cop. Ha buidat els carrers per una lluita inèdita que és tant col·lectiva com titànica. Però el batec continua intacte, a cada llar. El batec de la responsabilitat, el compromís i la solidaritat. En això aquesta ciutat també ha sigut exemple sempre, i ara ho ha de ser encara més. Carreguem-nos de forces per quan tot això passi, i serà aleshores el renaixement d'aquesta ciutat, i d'aquest país.
Cuidem-nos! Prenguem-nos-ho amb tota la seriositat! Protegim-nos, protegint especialment el sistema de salut i a tots els professionals que aquests dies ens demostren de nou la seva excel·lència i coratge. Com també als serveis socials i de cura a les persones. Aplaudim-los ben fort, però sapiguem convertir els aplaudiments en compromís real amb la seva tasca, i especialment amb la sanitat pública. Que aquesta pandèmia sigui el toc d'alerta necessari que n'obligui a replantejar-nos quin sistema volem i quina inversió justament li correspon.
Estem sotmesos a una prova duríssima de la qual desconeixem les regles, l'abast dels reptes immediats i les respostes a les preguntes que tots ens fem. Però sí que en tenim algunes certeses i l'opinió experta de científics de reconeixement inqüestionable.
1. Tota la informació disponible ens envia un missatge de màxima duresa per als propers dies i setmanes. El sistema de salut i el de serveis socials seran sotmesos a un altíssim grau d'exigència i a un eventual desbordament de la seva respectiva capacitat de resposta.
2. Estem condicionats per unes decisions preses des del govern central, en legítim -i qüestionable- exercici de les seves capacitats jurídiques i competencials, que ens semblen insuficients i inadequades per fer front a la perspectiva propera de màxima intensitat de l'epidèmia. No és moment de discursos rodons i frases pomposes, sinó de fermesa i lideratge.
3. Aquestes decisions es prenen en el marc d'un debat entre dos grans punts de vista, a càrrec respectiu de grups d'experts i científics. Els que creuen que s'estan aplicant les mesures adequades de confinament domiciliari i limitació de mobilitat, i que ara cal ajudar al sistema sanitari a suportar el punt de màxim estres i després tot anirà a millor. I per contra, els que creuen que és urgent aplicar mesures molt més radicals de confinament i la limitació de l'activitat econòmica no associada a serveis essencials: salut, assistència social, producció i distribució d'aliments.
Remetent-nos a aquests darrers, entre els quals destaquen Oriol Mitjà o Bonaventura Clotet i altres signants de l'Informe Covid, la petició és clara: "Per evitar el col·lapse del sistema sanitari només existeix l'opció d'intensificar les mesures de confinament i restricció de mobilitat Les mesures adoptades ara com ara no seran suficients per evitar el col·lapse del sistema sanitari i, en conseqüència, la morbiditat i la mortalitat". I emplacen al tancament de les àrees geogràfiques de major afectació, com Madrid i Catalunya, i la interrupció total del tràfic interurbà no essencial.
No és més lògic fer de més que de menys? No té tot el sentit evitar tot tipus de desplaçament per anar a treballar si el confinament total és l'única solució? No és del tot raonable el criteri proposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya? Cal prendre decisions d'acord amb l'experiència d'altres països i fer-ho ràpid. L'exemple italià, amb els confinaments territorials i el recent tancament de tota la seva activitat productiva no essencial, hauria de servir. I cal fer-ho pensant en la ciutadania, i especialment en els col·lectius més vulnerables.
4. És igualment urgent i necessari preveure i fer front a les conseqüències economico-socials de la crisi. I no n'hi ha prou amb una resposta de tresoreria immediata i substitutiva per nous aturats o autònoms expulsats de cap possibilitat de subsistència basada en la seva activitat prèvia a la crisi. Ja estem assistint a una lluita entre agents socials per defugir unes pèrdues que haurem de saber repartir de la manera més justa. Perquè ja hi ha qui ho ha perdut tot. En això, Barcelona -i el seu govern- haurà de ser doblement responsable per la seva condició de capital i de pulmó econòmic i social.
5. És peremptori endegar una reflexió compartida, publico-privada, per dibuixar i decidir els esforços i renúncies que ens hauran de permetre una sortida digna a una situació economico-social mai coneguda i tan profundament greu com la que viurem. Nosaltres hi som i hi serem, treballant per la recuperació. Treballant pel reimpuls cultural de la ciutat, el retorn del pols educatiu, així com del veïnal, associatiu, cooperatiu. També pel tercer sector. Treballant pel comerç, tan clarament afectat. Treballant per abordar amb valentia la qüestió de l'habitatge, especialment per aquelles persones que no puguin fer front momentàniament al lloguer o a la hipoteca.
6. L'única recepta aplicable en aquest moment és mantenir un capteniment d'absolut respecte i lleialtat envers les decisions i instruccions que ens arriben de les respectives administracions. La ciutadania ha de saber que totes les administracions treballem en la mateixa direcció, però també que serem exigents davant de qualsevol actuació negligent.
7. Treballarem per defensar, com ja estem fent, que el Govern espanyol canvií de posició i atengui a les raons poderoses que li planteja aquest grup de científics en demanda d'urgent aplicació de l'opció més radical de confinament i limitació de mobilitat, però mentre i tant hem d'actuar per obtenir el millor retorn sanitari i social en les condicions actuals.
8. Seguirem presents -telemàticament- a cada racó de la ciutat escoltant i al costat dels veïns i veïnes, així com les entitats i els treballadors dels serveis socials i sanitaris, públics o privats, que ho estan donant tot i més per salvar vides i atendre tantes noves necessitats i urgències com estan apareixent dia rere dia. Seguirem lluitant també per totes aquelles persones que es poden sentir desprotegides i pels que menys tenen. Per fer de pont i ajudar a buscar solucions a cada idiosincràsia.
Creiem en Barcelona i la seva gent. En la seva capacitat de donar-se! Corresponsabilitzem-nos! Col·laborem! Seguim solidaritzant-nos, especialment amb els més vulnerables, i perquè ningú se senti sol. Ajudem a construir la ciutat post-Covid-19 col·lectivament. Fem-ho amb rigor i exigència. L'esforç ingent d'avui ens donarà un millor demà. Visca Barcelona! I tots i totes vosaltres! Guanyarem!
Article signat per: Ernest Maragall, President del Grup Municipal d’ERC a Barcelona, i els regidors i regidores Elisenda Alamany, Miquel Puig, Montse Benedí, Jordi Coronas, Eva Baró, Gemma Sendra, Max Zañartu, Maria Buhigas i Jordi Castellana.
Barcelona, ciutat sempre bategant, ha hagut de parar de cop. Ha buidat els carrers per una lluita inèdita que és tant col·lectiva com titànica. Però el batec continua intacte, a cada llar. El batec de la responsabilitat, el compromís i la solidaritat. En això aquesta ciutat també ha sigut exemple sempre, i ara ho ha de ser encara més. Carreguem-nos de forces per quan tot això passi, i serà aleshores el renaixement d'aquesta ciutat, i d'aquest país.
Cuidem-nos! Prenguem-nos-ho amb tota la seriositat! Protegim-nos, protegint especialment el sistema de salut i a tots els professionals que aquests dies ens demostren de nou la seva excel·lència i coratge. Com també als serveis socials i de cura a les persones. Aplaudim-los ben fort, però sapiguem convertir els aplaudiments en compromís real amb la seva tasca, i especialment amb la sanitat pública. Que aquesta pandèmia sigui el toc d'alerta necessari que n'obligui a replantejar-nos quin sistema volem i quina inversió justament li correspon.
Estem sotmesos a una prova duríssima de la qual desconeixem les regles, l'abast dels reptes immediats i les respostes a les preguntes que tots ens fem. Però sí que en tenim algunes certeses i l'opinió experta de científics de reconeixement inqüestionable.
1. Tota la informació disponible ens envia un missatge de màxima duresa per als propers dies i setmanes. El sistema de salut i el de serveis socials seran sotmesos a un altíssim grau d'exigència i a un eventual desbordament de la seva respectiva capacitat de resposta.
2. Estem condicionats per unes decisions preses des del govern central, en legítim -i qüestionable- exercici de les seves capacitats jurídiques i competencials, que ens semblen insuficients i inadequades per fer front a la perspectiva propera de màxima intensitat de l'epidèmia. No és moment de discursos rodons i frases pomposes, sinó de fermesa i lideratge.
3. Aquestes decisions es prenen en el marc d'un debat entre dos grans punts de vista, a càrrec respectiu de grups d'experts i científics. Els que creuen que s'estan aplicant les mesures adequades de confinament domiciliari i limitació de mobilitat, i que ara cal ajudar al sistema sanitari a suportar el punt de màxim estres i després tot anirà a millor. I per contra, els que creuen que és urgent aplicar mesures molt més radicals de confinament i la limitació de l'activitat econòmica no associada a serveis essencials: salut, assistència social, producció i distribució d'aliments.
Remetent-nos a aquests darrers, entre els quals destaquen Oriol Mitjà o Bonaventura Clotet i altres signants de l'Informe Covid, la petició és clara: "Per evitar el col·lapse del sistema sanitari només existeix l'opció d'intensificar les mesures de confinament i restricció de mobilitat Les mesures adoptades ara com ara no seran suficients per evitar el col·lapse del sistema sanitari i, en conseqüència, la morbiditat i la mortalitat". I emplacen al tancament de les àrees geogràfiques de major afectació, com Madrid i Catalunya, i la interrupció total del tràfic interurbà no essencial.
No és més lògic fer de més que de menys? No té tot el sentit evitar tot tipus de desplaçament per anar a treballar si el confinament total és l'única solució? No és del tot raonable el criteri proposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya? Cal prendre decisions d'acord amb l'experiència d'altres països i fer-ho ràpid. L'exemple italià, amb els confinaments territorials i el recent tancament de tota la seva activitat productiva no essencial, hauria de servir. I cal fer-ho pensant en la ciutadania, i especialment en els col·lectius més vulnerables.
4. És igualment urgent i necessari preveure i fer front a les conseqüències economico-socials de la crisi. I no n'hi ha prou amb una resposta de tresoreria immediata i substitutiva per nous aturats o autònoms expulsats de cap possibilitat de subsistència basada en la seva activitat prèvia a la crisi. Ja estem assistint a una lluita entre agents socials per defugir unes pèrdues que haurem de saber repartir de la manera més justa. Perquè ja hi ha qui ho ha perdut tot. En això, Barcelona -i el seu govern- haurà de ser doblement responsable per la seva condició de capital i de pulmó econòmic i social.
5. És peremptori endegar una reflexió compartida, publico-privada, per dibuixar i decidir els esforços i renúncies que ens hauran de permetre una sortida digna a una situació economico-social mai coneguda i tan profundament greu com la que viurem. Nosaltres hi som i hi serem, treballant per la recuperació. Treballant pel reimpuls cultural de la ciutat, el retorn del pols educatiu, així com del veïnal, associatiu, cooperatiu. També pel tercer sector. Treballant pel comerç, tan clarament afectat. Treballant per abordar amb valentia la qüestió de l'habitatge, especialment per aquelles persones que no puguin fer front momentàniament al lloguer o a la hipoteca.
6. L'única recepta aplicable en aquest moment és mantenir un capteniment d'absolut respecte i lleialtat envers les decisions i instruccions que ens arriben de les respectives administracions. La ciutadania ha de saber que totes les administracions treballem en la mateixa direcció, però també que serem exigents davant de qualsevol actuació negligent.
7. Treballarem per defensar, com ja estem fent, que el Govern espanyol canvií de posició i atengui a les raons poderoses que li planteja aquest grup de científics en demanda d'urgent aplicació de l'opció més radical de confinament i limitació de mobilitat, però mentre i tant hem d'actuar per obtenir el millor retorn sanitari i social en les condicions actuals.
8. Seguirem presents -telemàticament- a cada racó de la ciutat escoltant i al costat dels veïns i veïnes, així com les entitats i els treballadors dels serveis socials i sanitaris, públics o privats, que ho estan donant tot i més per salvar vides i atendre tantes noves necessitats i urgències com estan apareixent dia rere dia. Seguirem lluitant també per totes aquelles persones que es poden sentir desprotegides i pels que menys tenen. Per fer de pont i ajudar a buscar solucions a cada idiosincràsia.
Creiem en Barcelona i la seva gent. En la seva capacitat de donar-se! Corresponsabilitzem-nos! Col·laborem! Seguim solidaritzant-nos, especialment amb els més vulnerables, i perquè ningú se senti sol. Ajudem a construir la ciutat post-Covid-19 col·lectivament. Fem-ho amb rigor i exigència. L'esforç ingent d'avui ens donarà un millor demà. Visca Barcelona! I tots i totes vosaltres! Guanyarem!
Article signat per: Ernest Maragall, President del Grup Municipal d’ERC a Barcelona, i els regidors i regidores Elisenda Alamany, Miquel Puig, Montse Benedí, Jordi Coronas, Eva Baró, Gemma Sendra, Max Zañartu, Maria Buhigas i Jordi Castellana.