Avui ha estat un dia normal a Catalunya. I fatigats de tants "dies històrics" molta gent ho ha celebrat amb la seva família. A la cuina, com és normal, hi ha la mare, la iaia, les tietes i les joves de la casa. Al menjador, els homes grans i joves debaten animosament però, potser, algú trenca la normalitat del dia mencionant que haurien "d'ajudar" a parar la taula.
Durant el dinar els debats són diferents del de l'any passat, pel dia normal. Les discussions acalorades se les enduen els preus del transport públic -que tornen a pujar, com és normal-, la darrera reforma fiscal per als rics, o la prohibició de circular en cotxe contaminant per Barcelona. "Ja era hora que tornéssim a discutir de temes normals!", exclama el tiet progre de la taula, abans d'exclamar que a veure si tenim un govern "normal" a Espanya aviat.
El tiet indepe intenta desviar l'atenció celebrant que, per fi, Carles Puigdemont sigui eurodiputat. La resta aigualeixen a la seva festa, ja que no es pot celebrar el que hauria de ser normal.
Als joves universitaris de la taula els pregunten pels exàmens, si estan tornant a estudiar, ara que la universitat ha tornat a la normalitat i ja no hi ha acampades en una plaça ni vaga al campus. Entre els joves, les noies ja s'organitzen pel WhatsApp per poder tornar juntes a casa després de sortir de festa. Els fa por sortir tan arreglades de nit, com és normal.
També és el primer àpat familiar on la cosina porta la seva xicota, i tothom fa esforços per aparentar normalitat, que som en un dia normal! La parella arriba tard al sopar perquè han treballat fins a darrera hora al centre comercial, ja que per molt que hagin demanat permís a l'encarregat els ha fet fer horari normal. Mentre reneguen, la resta de comensals les consolen dient que haurien d'estar agraïdes, almenys, de tenir una feina normal.
Tot seguint comencen a desfilar viandes luxoses i exquisides que els avis han preparat. La resta de la família celebra les filigranes que han fet per omplir la taula tot i tenir una pensió normaleta. El dinar acaba intercanviant regals i cantant mentre l'alcohol desinhibeix la normalitat familiar. Els joves posen a la tele, com ja és tradicional, el capítol 47 de Plats Bruts titulat "Tinc un dia normal" on el Lopes i en David fan veure que tenen un dia normal perquè ells no celebren el Nadal.
De fons, per la televisió, sona també el discurs del rei, que ningú escolta, com és normal. I algú de la taula ha mirat furtivament les xarxes socials i explica que han atropellat a un activista dels talls diaris de la Meridiana en solidaritat amb els presos polítics. "Coi, és que avui no tocava, avui és un dia normal", exclama un altre mentre tots lamenten la trista (i real) notícia.
Però avui ningú està per males notícies, i tothom festeja la jornada gaudint de la pau, la seguretat i la tranquil·litat anual que els dona la normalitat familiar. I també fan balanç i recorden com ha estat l'any, més aviat poc normal.
El nebot s'ha passat un mes vivint a una plaça sense anar a classe. La mare va fer la seva primera vaga el 8 de març i va tornar-hi el 18 d'octubre, on es va trobar amb els tiets caminant per l'AP-7. La iaia va rebre un cop de porra intentant fugir de plaça Urquinaona i la cosina recorda com va cremar el seu primer contenidor per aturar els furgons de la policia, i com es va fer un petó amb la seva xicota davant del foc, que enlluernava com un meravellós bri d'esperança.
"Bon dia normal!", s'acomiaden els familiars imitant als protagonistes de Plats bruts. I tothom torna a casa, a somiar amb ocupar les places, a tallar carrers i a fer vagues generals. Perquè avui han escollit passar un dia normal i ho han celebrat. Però la normalitat imposada, amb por, presons, exili i cops de porra els tornarà a ofegar quan acabin les festes dels dies normals.
La mare s'ha quedat sense espai al mòbil per tants vídeos i felicitacions que ha rebut al WhatsApp. Ha d'esborrar desenes de memes i fotos que ha rebut durant tot l'any. Esborra també el d'un espectacular grafit de les protestes de Xile que diu, precisament: "No volveremos a la normalidad, porque la normalidad era el problema".
Durant el dinar els debats són diferents del de l'any passat, pel dia normal. Les discussions acalorades se les enduen els preus del transport públic -que tornen a pujar, com és normal-, la darrera reforma fiscal per als rics, o la prohibició de circular en cotxe contaminant per Barcelona. "Ja era hora que tornéssim a discutir de temes normals!", exclama el tiet progre de la taula, abans d'exclamar que a veure si tenim un govern "normal" a Espanya aviat.
El tiet indepe intenta desviar l'atenció celebrant que, per fi, Carles Puigdemont sigui eurodiputat. La resta aigualeixen a la seva festa, ja que no es pot celebrar el que hauria de ser normal.
Als joves universitaris de la taula els pregunten pels exàmens, si estan tornant a estudiar, ara que la universitat ha tornat a la normalitat i ja no hi ha acampades en una plaça ni vaga al campus. Entre els joves, les noies ja s'organitzen pel WhatsApp per poder tornar juntes a casa després de sortir de festa. Els fa por sortir tan arreglades de nit, com és normal.
També és el primer àpat familiar on la cosina porta la seva xicota, i tothom fa esforços per aparentar normalitat, que som en un dia normal! La parella arriba tard al sopar perquè han treballat fins a darrera hora al centre comercial, ja que per molt que hagin demanat permís a l'encarregat els ha fet fer horari normal. Mentre reneguen, la resta de comensals les consolen dient que haurien d'estar agraïdes, almenys, de tenir una feina normal.
Tot seguint comencen a desfilar viandes luxoses i exquisides que els avis han preparat. La resta de la família celebra les filigranes que han fet per omplir la taula tot i tenir una pensió normaleta. El dinar acaba intercanviant regals i cantant mentre l'alcohol desinhibeix la normalitat familiar. Els joves posen a la tele, com ja és tradicional, el capítol 47 de Plats Bruts titulat "Tinc un dia normal" on el Lopes i en David fan veure que tenen un dia normal perquè ells no celebren el Nadal.
De fons, per la televisió, sona també el discurs del rei, que ningú escolta, com és normal. I algú de la taula ha mirat furtivament les xarxes socials i explica que han atropellat a un activista dels talls diaris de la Meridiana en solidaritat amb els presos polítics. "Coi, és que avui no tocava, avui és un dia normal", exclama un altre mentre tots lamenten la trista (i real) notícia.
Però avui ningú està per males notícies, i tothom festeja la jornada gaudint de la pau, la seguretat i la tranquil·litat anual que els dona la normalitat familiar. I també fan balanç i recorden com ha estat l'any, més aviat poc normal.
El nebot s'ha passat un mes vivint a una plaça sense anar a classe. La mare va fer la seva primera vaga el 8 de març i va tornar-hi el 18 d'octubre, on es va trobar amb els tiets caminant per l'AP-7. La iaia va rebre un cop de porra intentant fugir de plaça Urquinaona i la cosina recorda com va cremar el seu primer contenidor per aturar els furgons de la policia, i com es va fer un petó amb la seva xicota davant del foc, que enlluernava com un meravellós bri d'esperança.
"Bon dia normal!", s'acomiaden els familiars imitant als protagonistes de Plats bruts. I tothom torna a casa, a somiar amb ocupar les places, a tallar carrers i a fer vagues generals. Perquè avui han escollit passar un dia normal i ho han celebrat. Però la normalitat imposada, amb por, presons, exili i cops de porra els tornarà a ofegar quan acabin les festes dels dies normals.
La mare s'ha quedat sense espai al mòbil per tants vídeos i felicitacions que ha rebut al WhatsApp. Ha d'esborrar desenes de memes i fotos que ha rebut durant tot l'any. Esborra també el d'un espectacular grafit de les protestes de Xile que diu, precisament: "No volveremos a la normalidad, porque la normalidad era el problema".