És que els catalans tots els anys no ens manifestem per dir prou a Espanya, l’11-S? La divisió entre partits catalans no té nom; és inadmissible. Espanya ens divideix i nosaltres mosseguem la “coca” amb ferma tossuderia. Ens la fan mossegar i som tan elementals que, amb raó o sense, la mosseguem. Ho va dir Aznar i tenia la raó. Però sempre hi ha togues, taules de diàleg o judicis que enreden la “troca” tant com poden. Nosaltres, els catalans, ja hi anem prou dividits, uns marxant per un costat i altres, per un altre, sense escoltar i només analitzant la nostra conveniència. Però les divisions sempre ens arriben dels governs de Madrid o pels tribunals, i el més irritant és que ho aconsegueixen.
I atenció! Quan el PSC diu blanc, poseu-hi cura! Segur que és per enredar una mica més la “troca”. No us en càpiga cap dubte; són els escolanets del que els mana Bolaños i Illa fa el que li diuen de Madrid. I amb Illa tots aquells que el que d’una forma o altra “xupen del bote” representant les institucions catalanes o espanyoles. Els catalans “xupadors” no fan gran cosa; cobrar i aplaudir que és la seva feina i aconsellar “taules de diàleg” i recomanacions de bona voluntat i bones paraules per confondre una mica més. Mentre el PP, Vox i aquells que eren de Cs, no solament enreden la “troca” sinó que fan tant mal com poden per acabar amb la idiosincràsia de Catalunya i amb tots els seus valors.
La dreta continuadora de les polítiques franquistes de dictadura i absolutisme, són de la categoria de Marlaska que infiltra la policia patriòtica als grups independentistes i a més ho justifica perquè volen evitar actes terroristes, diuen, amb total irreverència i indignitat. O de la categoria de Pedro Sánchez que no vol investigar tot allò que sap que Espanya ha intervingut contra Catalunya, amb tota la malignitat per fer mal, crear confusió i guanyar vots a Espanya, com és els atemptats del 17-A o els espionatges telefònics dels polítics catalans i els advocats defensor. O quan s’han posat al costat del PP, quan Rajoy va aplicar el 155 o quan al costat de la dreta es manifestaren en contra dels catalans que defensaven l’independentisme.
Jo com a català i militant des de les plataformes d’Òmnium, ANC i Plataforma per la Llengua, me’n dono vergonya d’esta divisió partidista; uns hi aniran i els altres no, a la manifestació. Però com pot ser? És que no tots els independentistes defensem la independència del nostre País. Les excuses no valen; anem-hi tots i no féssim riure als periòdics de Madrid que se’n fotran tant com voldran quan ens comportem com ja va advertir Aznar, aquell que “hablaba el catalán en la intimidad”, però ens va enganyar tant com va voler.
Hauríem d’omplir els carrers de Barcelona. La feina la tenim el poble. I per la gent del poble, per la nostra insistència i pels crits a favor de la llibertat, arribarà la independència de Catalunya. Si alguns polítics estan al servei dels seus interessos partidistes i els d’Espanya, millor que no vinguin. Nosaltres estarem més lliures per manifestar-nos pacíficament, cívicament, i com sempre, ho fem els catalans, respectant, exhibint les nostres senyeres, cridant i demanant la independència i estimant les nostres institucions. Quin mal fem? A Espanya, animats per socialistes, com Marlaska, diran que som terroristes. Nosaltres, educadament, hem d’envair els carrers de Barcelona, la tarda de l’11-S. I sense excuses!
Anton Monner –Cronista de Gandesa-
I atenció! Quan el PSC diu blanc, poseu-hi cura! Segur que és per enredar una mica més la “troca”. No us en càpiga cap dubte; són els escolanets del que els mana Bolaños i Illa fa el que li diuen de Madrid. I amb Illa tots aquells que el que d’una forma o altra “xupen del bote” representant les institucions catalanes o espanyoles. Els catalans “xupadors” no fan gran cosa; cobrar i aplaudir que és la seva feina i aconsellar “taules de diàleg” i recomanacions de bona voluntat i bones paraules per confondre una mica més. Mentre el PP, Vox i aquells que eren de Cs, no solament enreden la “troca” sinó que fan tant mal com poden per acabar amb la idiosincràsia de Catalunya i amb tots els seus valors.
La dreta continuadora de les polítiques franquistes de dictadura i absolutisme, són de la categoria de Marlaska que infiltra la policia patriòtica als grups independentistes i a més ho justifica perquè volen evitar actes terroristes, diuen, amb total irreverència i indignitat. O de la categoria de Pedro Sánchez que no vol investigar tot allò que sap que Espanya ha intervingut contra Catalunya, amb tota la malignitat per fer mal, crear confusió i guanyar vots a Espanya, com és els atemptats del 17-A o els espionatges telefònics dels polítics catalans i els advocats defensor. O quan s’han posat al costat del PP, quan Rajoy va aplicar el 155 o quan al costat de la dreta es manifestaren en contra dels catalans que defensaven l’independentisme.
Jo com a català i militant des de les plataformes d’Òmnium, ANC i Plataforma per la Llengua, me’n dono vergonya d’esta divisió partidista; uns hi aniran i els altres no, a la manifestació. Però com pot ser? És que no tots els independentistes defensem la independència del nostre País. Les excuses no valen; anem-hi tots i no féssim riure als periòdics de Madrid que se’n fotran tant com voldran quan ens comportem com ja va advertir Aznar, aquell que “hablaba el catalán en la intimidad”, però ens va enganyar tant com va voler.
Hauríem d’omplir els carrers de Barcelona. La feina la tenim el poble. I per la gent del poble, per la nostra insistència i pels crits a favor de la llibertat, arribarà la independència de Catalunya. Si alguns polítics estan al servei dels seus interessos partidistes i els d’Espanya, millor que no vinguin. Nosaltres estarem més lliures per manifestar-nos pacíficament, cívicament, i com sempre, ho fem els catalans, respectant, exhibint les nostres senyeres, cridant i demanant la independència i estimant les nostres institucions. Quin mal fem? A Espanya, animats per socialistes, com Marlaska, diran que som terroristes. Nosaltres, educadament, hem d’envair els carrers de Barcelona, la tarda de l’11-S. I sense excuses!
Anton Monner –Cronista de Gandesa-