Opinió

​Els cent setanta-cinc aerogeneradors de la Terra Alta

«Les empreses elèctriques van a parar a territoris on els ajuntaments son pobres i els resulta fàcil convèncer els seus alcaldes. I este és l’exemple de la Terra Alta»

Anton Monner
06 d'octubre del 2022
Actualitzat a les 17:02h
576_1665068497Anton_Monner_6oct2022
576_1665068497Anton_Monner_6oct2022
A la comarca de la Terra Alta tenim cent setanta-cinc aerogeneradors en funcionament que proporcionen electricitat per gairebé dos milions d’habitatges. Naturgy preveu obrir dos nous parcs abans que s’acabe l’any que produiran 49,4MW. Conseqüentment la Terra Alta amb la instal·lació d'estos nous parcs abastarà les necessitats de gairebé 2.500.000 habitatges.

És una bona notícia per al país, sense cap mena de dubte. Però la irracionalitat arriba quan ningú vol nous molins al seu territori i se’n segueixen instal·lant a la Terra Alta. Desitgen disposar dels seus espais visuals nets sense destorbar-los estos estaferms metàl·lics, alguns dels quals arriben a tenir tres cents metres d’alçada. Son molts el projectes que s’avorten perquè la pressió de la gent fa canviar la possibilitat de noves instal·lacions. Al mar de la Costa Brava, on hi ha espai més que suficient i no fan mal a ningú, a bon segur mai en veurem de molins malgrat els projectes existents. Com tampoc a moltes comarques que el vent bufa i la seva gent no accepta instal·lar-los.

Per això les empreses elèctriques van a parar a territoris on els ajuntaments son pobres i els resulta fàcil convèncer els seus alcaldes. I este és l’exemple de la Terra Alta on és l’única comarca de tot Catalunya que aquest 2022 s’hauran instal·lat nous aerogeneradors. Representa una inversió de 528 milions d’euros i la potència abans esmentada de 49,4MW. Els ajuntaments reben bones quantitats de diners pels permisos d’obres, ocupació de terrenys i altres compensacions però no afavoreixen directament a la gent que hi viu.

El govern d’Espanya i el de Catalunya han legislat la llei dels aerogeneradors sense cap ni peus. Son culpables de que Espanya quedéssim a la cua d’aquestes energies netes que pel vent produeixen electricitat a baix cost. I per això les empreses elèctriques fan cap a zones com la Terra Alta o les veïnes d’Aragó on els seus ajuntaments no disposen de recursos perquè les seves economies son regressives, la població envellida i la demografia està en descens continuat.

Les finques rústiques on s’instal·len s’estan ermant i es prodiguen els incendis forestals, els camins rurals desapareixen i el territori es converteix en vertaderes selves, gairebé impenetrables. Les lleis posen massa inconvenients a les empreses per instal·lar-ne de noves i cap als territoris que es neguen a noves instal·lacions. Per tant, fan cap on regna la pobresa, on els pobles, si no s’hi posa remei, acabaran més esquàlids i sense gent.

Si la Terra Alta dona electricitat neta per 2.500.000 habitatges i a la comarca en tenim només uns 7.000 d’habitats, per què els governs no legislen la gratuïtat proporcional a la generositat? Un sol aerogenerador donaria llum per tota la comarca. Resulta tant difícil destinar un nou aerogenerador dels 200 que a final d’any funcionaran a la Terra Alta, per destinar-lo a afavorir els seus habitants directament a la factura de la llum? Com pot ser que les comarques que perden habitants i tenen economia regressiva, i la generositat sobrepassa tots els límits, no se’ls restitueix a les factures elèctriques que paguen cada mes?

Aporten riquesa pel País i en canvi el que perceben via ajuntaments es difumina i produeixen uns mínims beneficis a la població. El sistema legislatiu no afavoreix combatre el despoblament rural, ni augmentar la riquesa del territori amb la gratuïtat o rebaixa de la factura elèctrica que resultaria un al·licient per servar la població o incrementar-la.

Estimo necessari que Catalunya dispose de més parcs eòlics però la llei s’ha de modificar. No és raonable que la nostra comarca permeta instal·lar nous parcs eòlics sense que la gent que hi viu reba una compensació directa i proporcional a la seua generositat.                                  
Anton Monner –Cronista de Gandesa-
El més llegit