El cinisme del PSOE i del PSC respecte a la llengua catalana no té límits. Al Parlament fan “la gara-gara” fent veure que defensen la llengua pròpia. A Espanya el PSOE, i la catalana presidenta del Congrés, no permeten que els nostres diputats puguen expressar-se en el seu idioma. Sembla que d’espanyols n’hi hagen de dues menes: els castellans que des de 1714 ens han imposat la parla que no és la nostra i la resta dels espanyols, alguns conquerits per la força de les armes, que per obligació han dictaminat que “es la llengua común de todos los espanyoles” i durant els tres-cents anys darrers, han prohibit l’ensenyament de la pròpia del País.
Este és el meu cas que mai vaig poder estudiar el català a l’escola i algun dels mestres quan ens sentia parlar al pati amb els companys, se’ns dirigia menystenint, dient-nos: “Hablad en cristiano, niños, que estamos en España”.
Franco havia guanyat la guerra i enderrocat el govern democràtic. Els mestres catalans considerats catalanistes foren desplaçats a petits pobles de Castella perduts per l’altiplà. En canvi a Catalunya el dictador concedí graciosament el títol de mestres d’escola primària a alguns dels seus seguidors sense haver estudiat Magisteri. Així les gastaven els guanyadors de la revolta contra la República i per això alguns dels mestres –però no tots- s’atrevien a tractar de “cristianos” als escolars que al pati de l’escola, parlaven com sempre ho havien emprat al carrer, amb els seus pares i els seus avis.
El PSOE amic dels seus amics contra Catalunya de VOX, PP i Cs, amb allò de “la llengua de todos”, ens obliguen a usar la seva llengua i ens menystenen tant que a ells no els cal aprendre el català, com tampoc als funcionaris que destinen a Catalunya. Diuen que és un mèrit aprendre el català i ja fan prou que l’entenguin. Però resulta que als jutjats catalans només el 7% dels judicis s’empra l’idioma de casa. I a les casernes policials resulta pràcticament impossible usar-lo.
És tant rellevant aprendre’l que el TSJC quan envia un comunicat escrit a la Generalitat, el text està ple de faltes d’ortografia. I als exàmens per accedir a la policia i a la guàrdia civil, han hagut d’implantar com a mèrit “la llengua de todos” perquè necessitaven aprovar els aspirants per cobrir les necessitats, i la majoria suspenien els exàmens de llengua castellana i no podien accedir-hi. Com han de conèixer el català si no son capaços ni d’escriure correctament la seua llengua i els aproven perquè necessiten cobrir les places?
Este és el tracte que tenim els catalans respecte els drets lingüístics. Obliguen, manen i no admeten la nostra voluntat, ni els drets que disposem com a comunitat. Vet aquí que responent al desig de la majoria dels catalans, Espanya nega a l’ONU la discriminació de la nostra llengua a la justícia i a la policia. Responen d’un forma antidemocràtica a les nostres peticions, sense admetre els mateixos drets que ells s’atorguen com a amos i senyors aplicant prohibicions i imposicions. Ja fa prou, diuen, que els policies i els jutges destinats a Catalunya, entenguen el català. Mentre que la realitat és que no el volen entendre, i en molts casos, ni admeten que se’ls dirigisca en l’idioma propi del país on treballen.
Per això el CGPJ –controlat per la porta del darrera-, atorga a jutges indignes el poder d’emetre dictàmens propis d’una dictadura, per anar contra els drets nacionals del poble català. Poden obligar a estudiar un tant per cent a les escoles catalanes l’idioma de Castella quan els alumnes catalans surten de l’escola coneixent millor el castellà que els alumnes de la resta d’Espanya. O per una altre costat, poden anul·lar la voluntat popular i no permeten exercir com a diputats aquells que pensen diferent al que ells desitgen. El jutge Llarena n’és l’exemple darrer. Poden destituir, poden inhabilitar, poden multar, poden espiar amb total impunitat a diputats i advocats defensors i poden empresonar aquells que pertanyen a grups polítics opositors: I, a sobre, davant el món poden negar els drets lingüístics.
L’ONU els adverteix que este no és el camí correcte. Però ells, al marge de la democràcia, creient que disposen del poder de la força d’Estat, actuen com volen, sense respectar la voluntat aliena, ni els drets essencials, aplicant normes dictatorials. La Constitució és la seva constitució i poden dictaminar, sigui legal o no, rebel·lia o sedició, segons els convingui.
Poden suspendre la funció de diputats als polítics elegits per poble i, fins i tot, empresonar-los aplicant proves falses, comprant periodistes i policies corruptes. Malauradament aquesta és democràcia que s’aplica a l’estat espanyol i Villarejo en dóna consciència amb els àudios que fa aparèixer de tanta corrupció, de tanta discriminació i de tant abús de poder.
Este és el meu cas que mai vaig poder estudiar el català a l’escola i algun dels mestres quan ens sentia parlar al pati amb els companys, se’ns dirigia menystenint, dient-nos: “Hablad en cristiano, niños, que estamos en España”.
Franco havia guanyat la guerra i enderrocat el govern democràtic. Els mestres catalans considerats catalanistes foren desplaçats a petits pobles de Castella perduts per l’altiplà. En canvi a Catalunya el dictador concedí graciosament el títol de mestres d’escola primària a alguns dels seus seguidors sense haver estudiat Magisteri. Així les gastaven els guanyadors de la revolta contra la República i per això alguns dels mestres –però no tots- s’atrevien a tractar de “cristianos” als escolars que al pati de l’escola, parlaven com sempre ho havien emprat al carrer, amb els seus pares i els seus avis.
El PSOE amic dels seus amics contra Catalunya de VOX, PP i Cs, amb allò de “la llengua de todos”, ens obliguen a usar la seva llengua i ens menystenen tant que a ells no els cal aprendre el català, com tampoc als funcionaris que destinen a Catalunya. Diuen que és un mèrit aprendre el català i ja fan prou que l’entenguin. Però resulta que als jutjats catalans només el 7% dels judicis s’empra l’idioma de casa. I a les casernes policials resulta pràcticament impossible usar-lo.
És tant rellevant aprendre’l que el TSJC quan envia un comunicat escrit a la Generalitat, el text està ple de faltes d’ortografia. I als exàmens per accedir a la policia i a la guàrdia civil, han hagut d’implantar com a mèrit “la llengua de todos” perquè necessitaven aprovar els aspirants per cobrir les necessitats, i la majoria suspenien els exàmens de llengua castellana i no podien accedir-hi. Com han de conèixer el català si no son capaços ni d’escriure correctament la seua llengua i els aproven perquè necessiten cobrir les places?
Este és el tracte que tenim els catalans respecte els drets lingüístics. Obliguen, manen i no admeten la nostra voluntat, ni els drets que disposem com a comunitat. Vet aquí que responent al desig de la majoria dels catalans, Espanya nega a l’ONU la discriminació de la nostra llengua a la justícia i a la policia. Responen d’un forma antidemocràtica a les nostres peticions, sense admetre els mateixos drets que ells s’atorguen com a amos i senyors aplicant prohibicions i imposicions. Ja fa prou, diuen, que els policies i els jutges destinats a Catalunya, entenguen el català. Mentre que la realitat és que no el volen entendre, i en molts casos, ni admeten que se’ls dirigisca en l’idioma propi del país on treballen.
Per això el CGPJ –controlat per la porta del darrera-, atorga a jutges indignes el poder d’emetre dictàmens propis d’una dictadura, per anar contra els drets nacionals del poble català. Poden obligar a estudiar un tant per cent a les escoles catalanes l’idioma de Castella quan els alumnes catalans surten de l’escola coneixent millor el castellà que els alumnes de la resta d’Espanya. O per una altre costat, poden anul·lar la voluntat popular i no permeten exercir com a diputats aquells que pensen diferent al que ells desitgen. El jutge Llarena n’és l’exemple darrer. Poden destituir, poden inhabilitar, poden multar, poden espiar amb total impunitat a diputats i advocats defensors i poden empresonar aquells que pertanyen a grups polítics opositors: I, a sobre, davant el món poden negar els drets lingüístics.
L’ONU els adverteix que este no és el camí correcte. Però ells, al marge de la democràcia, creient que disposen del poder de la força d’Estat, actuen com volen, sense respectar la voluntat aliena, ni els drets essencials, aplicant normes dictatorials. La Constitució és la seva constitució i poden dictaminar, sigui legal o no, rebel·lia o sedició, segons els convingui.
Poden suspendre la funció de diputats als polítics elegits per poble i, fins i tot, empresonar-los aplicant proves falses, comprant periodistes i policies corruptes. Malauradament aquesta és democràcia que s’aplica a l’estat espanyol i Villarejo en dóna consciència amb els àudios que fa aparèixer de tanta corrupció, de tanta discriminació i de tant abús de poder.