Sovint veiem com a les portades del diaris madrilenys expliquen que s’imposa el català a les guarderies o a les escoles catalanes. I ho escriuen amb total impunitat com si el català a Catalunya fos una imposició. Es creuen que tenen raó i encenen els ànims d’Espanya, entre els que usem el català com a llengua habitual, com si es tractés d’una “raó d’estat”. Creuen que el castellà és la llengua de tots, eliminant de facto el sentiment que tenim els catalans pel fet de disposar d’una llengua heretada dels nostres avantpassats i pròpia del país. No volen entendre, que tenim un idioma diferent.
La seua raó d’imposar i malmetre la convivència és perquè estan convençuts que Espanya, té una llengua única i les altres son “dialectos”. S’ha venut, i s’ho han cregut, que els que usem altres idiomes no som prou espanyols. No entenen que imposar el castellà, com a llengua única d’Espanya, provoca divisions i enfrontaments. I aquesta és una de les raons, entre altres, per la que molts catalans volen marxar d’Espanya.
Els catalans tots entenem el castellà. Aquest que escriu l’article, se li va prohibir aprendre el català a l’escola. Franco manava, havia imposat una dictadura i havia enderrocat un govern democràtic i obligava a parlar en castellà, a escriure les actes de les administracions en castellà i jo mateix escrivia a la Vanguardia com a corresponsal en la “lengua de todos”. Per tant l’entenc i l’escric. Segons les puntuacions acadèmiques, el coneixement escrit de l’idioma castellà és superior a Catalunya, que a les zones castellanoparlants. Tenim l’exemple que als exàmens de policies nacionals han hagut de suprimir la puntuació de la llengua castellana perquè la majoria suspenien i davant la necessitat d’incorporar nous aspirants al cos han de fer la “vista grossa” per completar les plantilles.
Però segons els diaris madrilenys, els catalans som impositius, com també ho som pels jutges del TJSC, pels partits espanyolistes que operen a Catalunya que parlen en castellà al Parlament, perquè a l’escola als alumnes se’ls ensenya català. Com parlen els nens castellans a les seves guarderies? Resultaria anormal que se’ls ensenyés un altre idioma que no fos el seu? Doncs, el normal que a Catalunya, tots els nens aprenguin l’idioma propi de Catalunya. A l’escola no s’exclou l’ensenyament de castellà. A la televisió, a la universitat, als patis escolars, als periòdics i a les relacions públiques ja s’aprèn el castellà.
És que hi ha catalans que no en saben de castellà? Tots el sabem enraonar i el coneixem ortogràficament, amb més o menys correcció. Ens han obligat a aprendre’l i quan anem al jutjat, a la caserna de la guàrdia civil o a l’administració, hem de parlar-lo i a vegades ens insulten sinó ens dirigim com ells volen. I això és perquè “es el idioma de todos”, com repeteixen reiteradament. És per tant, el sentit de la imposició que ja el tenen assumit i es creuen que ha de ser així.
Conseqüentment, ¿els espanyols tots tenim els mateixos drets? No els tenim. Ens obliguen a ser espanyols i imposar-nos les seves lleis, ens obliguen a parlar el seu idioma i, ni a les nostres escoles ens volen deixar aprendre la nostra llengua, imposant-los la seua. Les majories del Parlament de Catalunya acorden alguna llei que a ells no els agrada i amb la Constitució apliquen la llei que ells volen i “feta la llei, feta la trampa”, sigui justa o injusta.
Per tant no tots som iguals. Poden crear proves falses, imposar jutges parcials, tenir periodistes que menteixen sabent que imprimeixen a primera plana les notícies falses creades contra determinades persones... i es queden tan frescos. I així al president Rosell del Barça, el van empresonar durant dos anys sense tenir proves, al president Pujol l’han tractat de corrupte i cap d’organització criminal, a l’exalcalde Trias el van acusar de tenir milions amagats a Suïssa, al president Mas i al líder Junqueras els van acusar de tenir diners a Andorra, o a Alay, home de confiança del President Puigdemont, que tenia una trama secreta amb el govern de Putin.
Van empresonar els líders polítics catalans sense permetre aportar proves que demostraven les falses acusacions, tenen 4000 encausats catalans, molts d’ells havent creat la policia patriòtica proves inventades per encausar-los, i multitud de casos ara descoberts pels àudios de l’ex comissari Villarejo. I amb la llei dels secrets oficials, l’espionatge dels telèfons de dotzenes de catalans, el PSOE, amb l’ajuda del PP, no es poden investigar perquè així ho han acordat, amagant trampes i malifetes
A Catalunya s’aprèn el català. És clar que sí! El que no és gens normal que a Catalunya davant el jutge, el metge o el guàrdia civil t’obliguin a parlar en el seu idioma amb l’excusa que “es la de todos”. És la seua llengua. No la de Catalunya. Tots la coneixem però no ens hi poden obligar.
Catalunya té un idioma propi i, si ens diuen que tots som espanyols, tots hauríem de tenir els mateixos drets lingüístics davant la llei. Titulars periodístics tan escandalosos com que a Catalunya a les guarderies s’imposa el català son malintencionats. Els fan servir per seccionar i provocar, per crear enfrontaments i tractar-nos d’insolidaris.
A Catalunya s’ha d’aprendre principalment el català perquè és l’idioma mil·lenari d’aquest país i el castellà que el coneixem, el sabem parlar i escriure. Estem orgullosos de saber castellà i català i, molts, altres idiomes perquè ens resulta més fàcil aprendre’l, coneixent-ne dos com a base lingüística.
La seua raó d’imposar i malmetre la convivència és perquè estan convençuts que Espanya, té una llengua única i les altres son “dialectos”. S’ha venut, i s’ho han cregut, que els que usem altres idiomes no som prou espanyols. No entenen que imposar el castellà, com a llengua única d’Espanya, provoca divisions i enfrontaments. I aquesta és una de les raons, entre altres, per la que molts catalans volen marxar d’Espanya.
Els catalans tots entenem el castellà. Aquest que escriu l’article, se li va prohibir aprendre el català a l’escola. Franco manava, havia imposat una dictadura i havia enderrocat un govern democràtic i obligava a parlar en castellà, a escriure les actes de les administracions en castellà i jo mateix escrivia a la Vanguardia com a corresponsal en la “lengua de todos”. Per tant l’entenc i l’escric. Segons les puntuacions acadèmiques, el coneixement escrit de l’idioma castellà és superior a Catalunya, que a les zones castellanoparlants. Tenim l’exemple que als exàmens de policies nacionals han hagut de suprimir la puntuació de la llengua castellana perquè la majoria suspenien i davant la necessitat d’incorporar nous aspirants al cos han de fer la “vista grossa” per completar les plantilles.
Però segons els diaris madrilenys, els catalans som impositius, com també ho som pels jutges del TJSC, pels partits espanyolistes que operen a Catalunya que parlen en castellà al Parlament, perquè a l’escola als alumnes se’ls ensenya català. Com parlen els nens castellans a les seves guarderies? Resultaria anormal que se’ls ensenyés un altre idioma que no fos el seu? Doncs, el normal que a Catalunya, tots els nens aprenguin l’idioma propi de Catalunya. A l’escola no s’exclou l’ensenyament de castellà. A la televisió, a la universitat, als patis escolars, als periòdics i a les relacions públiques ja s’aprèn el castellà.
És que hi ha catalans que no en saben de castellà? Tots el sabem enraonar i el coneixem ortogràficament, amb més o menys correcció. Ens han obligat a aprendre’l i quan anem al jutjat, a la caserna de la guàrdia civil o a l’administració, hem de parlar-lo i a vegades ens insulten sinó ens dirigim com ells volen. I això és perquè “es el idioma de todos”, com repeteixen reiteradament. És per tant, el sentit de la imposició que ja el tenen assumit i es creuen que ha de ser així.
Conseqüentment, ¿els espanyols tots tenim els mateixos drets? No els tenim. Ens obliguen a ser espanyols i imposar-nos les seves lleis, ens obliguen a parlar el seu idioma i, ni a les nostres escoles ens volen deixar aprendre la nostra llengua, imposant-los la seua. Les majories del Parlament de Catalunya acorden alguna llei que a ells no els agrada i amb la Constitució apliquen la llei que ells volen i “feta la llei, feta la trampa”, sigui justa o injusta.
Per tant no tots som iguals. Poden crear proves falses, imposar jutges parcials, tenir periodistes que menteixen sabent que imprimeixen a primera plana les notícies falses creades contra determinades persones... i es queden tan frescos. I així al president Rosell del Barça, el van empresonar durant dos anys sense tenir proves, al president Pujol l’han tractat de corrupte i cap d’organització criminal, a l’exalcalde Trias el van acusar de tenir milions amagats a Suïssa, al president Mas i al líder Junqueras els van acusar de tenir diners a Andorra, o a Alay, home de confiança del President Puigdemont, que tenia una trama secreta amb el govern de Putin.
Van empresonar els líders polítics catalans sense permetre aportar proves que demostraven les falses acusacions, tenen 4000 encausats catalans, molts d’ells havent creat la policia patriòtica proves inventades per encausar-los, i multitud de casos ara descoberts pels àudios de l’ex comissari Villarejo. I amb la llei dels secrets oficials, l’espionatge dels telèfons de dotzenes de catalans, el PSOE, amb l’ajuda del PP, no es poden investigar perquè així ho han acordat, amagant trampes i malifetes
A Catalunya s’aprèn el català. És clar que sí! El que no és gens normal que a Catalunya davant el jutge, el metge o el guàrdia civil t’obliguin a parlar en el seu idioma amb l’excusa que “es la de todos”. És la seua llengua. No la de Catalunya. Tots la coneixem però no ens hi poden obligar.
Catalunya té un idioma propi i, si ens diuen que tots som espanyols, tots hauríem de tenir els mateixos drets lingüístics davant la llei. Titulars periodístics tan escandalosos com que a Catalunya a les guarderies s’imposa el català son malintencionats. Els fan servir per seccionar i provocar, per crear enfrontaments i tractar-nos d’insolidaris.
A Catalunya s’ha d’aprendre principalment el català perquè és l’idioma mil·lenari d’aquest país i el castellà que el coneixem, el sabem parlar i escriure. Estem orgullosos de saber castellà i català i, molts, altres idiomes perquè ens resulta més fàcil aprendre’l, coneixent-ne dos com a base lingüística.