Em sembla un debat tan absurd que, els ho he de confessar, m'ha fet mandra posar-m'hi. Algú pot tenir ni el mínim dubte que l'independentisme ha de prestar la màxima atenció als llocs on els seus resultats són més migrats —en alguns llocs directament testimonials— si vol acabar guanyant la partida?
Em sembla un debat absurd, deia. Però he de confessar-los que m'hi he posat després de llegir determinats articles —o piulades— de persones que respecto —i que considero intel·ligents— que responien a unes manifestacions del diputat Gabriel Rufián. Gent intel·ligent, deia (i ja em perdonaran), fent una anàlisi tan deformada de la realitat, tan demagògica, que m'ha impulsat a escriure aquestes ratlles.
Perquè, més enllà de les fòbies i les fílies de cadascú, del bé o malament que els pugui caure un personatge públic, no és ben raonable pensar que cal picar pedra i fer molta més política a llocs on, segons el CEO, el suport a la independència tot just si arriba al 30%, com el Baix Llobregat, que a d'altres, com les Garrigues, on supera el 82%? Això és confrontar els ciutadans? Això pot ser qualificat d'etnicista o de classista?
Només cal donar una ullada a les dades per entendre allò que és obvi si deixem de banda partidismes i aversions diverses. Deixin-me fer un petit exercici que no té cap validesa demoscòpica, però sí que permet explicar algunes coses. A la Catalunya del sud hi ha dues viles amb el nom de Cornellà (i tres més a la Catalunya del Nord): Cornella del Terri i Cornellà de Llobregat.
El primer Cornellà està situat al Pla de l'Estany. A les últimes eleccions espanyoles, el vot als partits independentistes a Cornella del Terri es va aproximar al 80%. De fet, les tres primeres forces van ser JxC, ERC i la CUP. Pel que fa a les municipals, els seus 11 regidors són independentistes. Tots.
El segon Cornellà està situat a la comarca del Baix Llobregat. A les últimes eleccions espanyoles, a Cornellà de Llobregat el vot als partits independentistes es va quedar en un 19%. Aquestes forces van quedar en els llocs 3, 8 i 9. Pel que fa a les municipals, de 25 regidors només 4 són independentistes. Tots ells del mateix partit: ERC. A Cornellà de Llobregat, JxC i la CUP no hi tenen representació. Com a l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o Sant Boi de Llobregat, per esmentar només algunes ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest petit exemple es pot ampliar dient que a Cornellà de Llobregat hi viuen 40 vegades més persones que a Cornellà del Terri. De fet, a Cornellà de Llobregat, que tot just és la 13a ciutat més poblada de Catalunya, hi viu tanta gent com a tot el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès.
Tot això que dic pot arribar a fer pensar a algú que defenso que la Catalunya on el vot independentista és majoritari és una Catalunya de segona? S'han de tenir molts problemes de comprensió per afirmar-ho, però per si de cas remarcaré que no. Som-hi!
La Catalunya de primera és la de Cornella del Terri i la de Cornellà de Llobregat, la de Ripoll i Castelldefels, la d'Amposta i el Vendrell, la de Cervera i de Viladecans. I com que tot això és el mateix país, el més lògic és que si l'independentisme vol guanyar, no renunciï a tenir una cohesió homogènia a tot el territori, no renunciï a fer arribar el seu missatge més enllà dels convençuts. La recepta per guanyar aquella "batalla definitiva" a què feia referència el president Puigdemont a Perpinyà només pot ser la de mantenir els suports en els llocs més favorables i treballar incansablement per ampliar les adhesions en els llocs que avui són més hostils.
O, en paraules de l'exdiputada Mireia Boya fa uns mesos al diari Públic, fent referència a la seva organització: "La CUP s'hauria d'obrir, sortir d'aquest córner ideològic en el qual està i demostrar que nosaltres també podem ampliar la base. Podem anar a l'Àrea Metropolitana perquè hi ha molta gent que ideològicament són dels nostres, que són classes populars i que en canvi estan votant Ciutadans o, fins i tot, Vox. Això es demostra acceptant que tindràs contradiccions, però demostrant que tens aquesta voluntat de contribuir mitjançant les institucions i el govern". Més clar, l'aigua!
Em sembla un debat absurd, deia. Però he de confessar-los que m'hi he posat després de llegir determinats articles —o piulades— de persones que respecto —i que considero intel·ligents— que responien a unes manifestacions del diputat Gabriel Rufián. Gent intel·ligent, deia (i ja em perdonaran), fent una anàlisi tan deformada de la realitat, tan demagògica, que m'ha impulsat a escriure aquestes ratlles.
Perquè, més enllà de les fòbies i les fílies de cadascú, del bé o malament que els pugui caure un personatge públic, no és ben raonable pensar que cal picar pedra i fer molta més política a llocs on, segons el CEO, el suport a la independència tot just si arriba al 30%, com el Baix Llobregat, que a d'altres, com les Garrigues, on supera el 82%? Això és confrontar els ciutadans? Això pot ser qualificat d'etnicista o de classista?
Només cal donar una ullada a les dades per entendre allò que és obvi si deixem de banda partidismes i aversions diverses. Deixin-me fer un petit exercici que no té cap validesa demoscòpica, però sí que permet explicar algunes coses. A la Catalunya del sud hi ha dues viles amb el nom de Cornellà (i tres més a la Catalunya del Nord): Cornella del Terri i Cornellà de Llobregat.
El primer Cornellà està situat al Pla de l'Estany. A les últimes eleccions espanyoles, el vot als partits independentistes a Cornella del Terri es va aproximar al 80%. De fet, les tres primeres forces van ser JxC, ERC i la CUP. Pel que fa a les municipals, els seus 11 regidors són independentistes. Tots.
El segon Cornellà està situat a la comarca del Baix Llobregat. A les últimes eleccions espanyoles, a Cornellà de Llobregat el vot als partits independentistes es va quedar en un 19%. Aquestes forces van quedar en els llocs 3, 8 i 9. Pel que fa a les municipals, de 25 regidors només 4 són independentistes. Tots ells del mateix partit: ERC. A Cornellà de Llobregat, JxC i la CUP no hi tenen representació. Com a l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o Sant Boi de Llobregat, per esmentar només algunes ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest petit exemple es pot ampliar dient que a Cornellà de Llobregat hi viuen 40 vegades més persones que a Cornellà del Terri. De fet, a Cornellà de Llobregat, que tot just és la 13a ciutat més poblada de Catalunya, hi viu tanta gent com a tot el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès.
Tot això que dic pot arribar a fer pensar a algú que defenso que la Catalunya on el vot independentista és majoritari és una Catalunya de segona? S'han de tenir molts problemes de comprensió per afirmar-ho, però per si de cas remarcaré que no. Som-hi!
La Catalunya de primera és la de Cornella del Terri i la de Cornellà de Llobregat, la de Ripoll i Castelldefels, la d'Amposta i el Vendrell, la de Cervera i de Viladecans. I com que tot això és el mateix país, el més lògic és que si l'independentisme vol guanyar, no renunciï a tenir una cohesió homogènia a tot el territori, no renunciï a fer arribar el seu missatge més enllà dels convençuts. La recepta per guanyar aquella "batalla definitiva" a què feia referència el president Puigdemont a Perpinyà només pot ser la de mantenir els suports en els llocs més favorables i treballar incansablement per ampliar les adhesions en els llocs que avui són més hostils.
O, en paraules de l'exdiputada Mireia Boya fa uns mesos al diari Públic, fent referència a la seva organització: "La CUP s'hauria d'obrir, sortir d'aquest córner ideològic en el qual està i demostrar que nosaltres també podem ampliar la base. Podem anar a l'Àrea Metropolitana perquè hi ha molta gent que ideològicament són dels nostres, que són classes populars i que en canvi estan votant Ciutadans o, fins i tot, Vox. Això es demostra acceptant que tindràs contradiccions, però demostrant que tens aquesta voluntat de contribuir mitjançant les institucions i el govern". Més clar, l'aigua!