Durant els darrers mesos han augmentat de manera increïble les denúncies a Catalunya per delictes d’odi. Però quantes són veritat? Doncs molt poques, però l’ensurt ja està fet.
Fins i tot el Ministeri de l’Interior es va permetre ampliar la seva pagina web amb un apartat dedicat a tramitar d’urgència les denúncies per delictes d’odi que es poguessin donar a Catalunya al voltant dels dies del referèndum. Una pàgina amb telèfons i contactes telemàtics per facilitar les coses.
Amb tanta parafernàlia, és clar, les denúncies han sovintejat. Però en molts casos sense cap ni peus. Aquí es tractava d’amenaçar i generar un ambient de por entre la població per aconseguir l'autocensura. Per això han estat objecte de denúncies, entre altres col.lectius, els periodistes, dibuixants, humoristes, professors, mecànics, directors de gimnassos... tot ben transversal.
Minar la moral de la societat, generar incertesa i inseguretat és una tàctica que sempre sol oferir bons resultats a qui l’utilitza. I per això s’han denunciat diversos mestres que l'endemà del referèndum van parlar a classe de l’actuació de la Guardia Civil desallotjant els col·legis electorals. Amb això, és clar, els mestres ja tenien damunt un "avís a navegants".
Han estat denunciats dibuixants i humoristes per comentaris de personatges de ficció. També els responsables d’un gimnàs per demanar uns clients que omplissin la fitxa del centre on es demana el domicili i la professió. No ho van volen fer perquè no volien dir que eren agents destacats a Catalunya. Total, sense fitxa no hi ha carnet de soci... i la replica va ser acusació per delicte d’odi.
Un pallasso professional es va posar un nas vermell en una protesta... i va ser denunciat per odi. Igual que un mecànic de Reus que, en el seu taller privat, no va voler atendre una clienta que era policia.
Tot això, i molts altres casos, pot ser una qüestió d'injúries, de calumnies, fins i tot d’educació... però odi?
El Codi Penal diu que aquest delicte, amb penes de presó d’un a quatre anys, s’aplica als que públicament fomentin l'odi, la discriminació o la violència contra un grup, col.lectiu o persona per motius racistes, antisemites, ideològics, religiosos, ètnics, d’orientació sexual, de gènere o de malaltia.
Volen exemples de delictes d’odi? Sentències de l’Audiència Nacional?
"53 assassinades per violència de gènere en el que portem d’any... encara em semblen poques amb tantes golfes pel carrer..." (Twitter, 2015)
"Ja no es veuen atemptats com el de l'11-S, ara els gihadistes no valen. Si volen massacrar que ho facin amb estil. Bin Laden, torna" (Twitter 2016)
Em sembla que queda prou clar què és parlar públicament amb odi. No calen més exemples perquè la jurisprudència dels tribunals és prou clara . Ah, per cert. A l’autor d’aquestes dues piulades (i uns quants més del mateix estil) el varen sentenciar a un any de presó.
La proliferació d’aquest tipus de denúncies, que al final tenen una mínima trajectòria jurídica per falta de base, ha fet que fins i tot el nou Fiscal General de l’Estat hagi demanat fa poc que s'unifiqui el criteri i es racionalitzi el nombre de denúncies d’odi. Que ja n’hi ha prou, vaja.
D’aquesta figura penal se n’està abusant aquests dies a Catalunya. Caldria posar una mica de seny per part dels denunciants. Per atemorir la població no si val tot. A més, algú va dir que ara tocava iniciar una fase de distensió i fins i tot de seducció a Catalunya per part de l’Estat, oi? Doncs per ara no s’albiren els primers passos, no.
Fins i tot el Ministeri de l’Interior es va permetre ampliar la seva pagina web amb un apartat dedicat a tramitar d’urgència les denúncies per delictes d’odi que es poguessin donar a Catalunya al voltant dels dies del referèndum. Una pàgina amb telèfons i contactes telemàtics per facilitar les coses.
Amb tanta parafernàlia, és clar, les denúncies han sovintejat. Però en molts casos sense cap ni peus. Aquí es tractava d’amenaçar i generar un ambient de por entre la població per aconseguir l'autocensura. Per això han estat objecte de denúncies, entre altres col.lectius, els periodistes, dibuixants, humoristes, professors, mecànics, directors de gimnassos... tot ben transversal.
Minar la moral de la societat, generar incertesa i inseguretat és una tàctica que sempre sol oferir bons resultats a qui l’utilitza. I per això s’han denunciat diversos mestres que l'endemà del referèndum van parlar a classe de l’actuació de la Guardia Civil desallotjant els col·legis electorals. Amb això, és clar, els mestres ja tenien damunt un "avís a navegants".
Han estat denunciats dibuixants i humoristes per comentaris de personatges de ficció. També els responsables d’un gimnàs per demanar uns clients que omplissin la fitxa del centre on es demana el domicili i la professió. No ho van volen fer perquè no volien dir que eren agents destacats a Catalunya. Total, sense fitxa no hi ha carnet de soci... i la replica va ser acusació per delicte d’odi.
Un pallasso professional es va posar un nas vermell en una protesta... i va ser denunciat per odi. Igual que un mecànic de Reus que, en el seu taller privat, no va voler atendre una clienta que era policia.
Tot això, i molts altres casos, pot ser una qüestió d'injúries, de calumnies, fins i tot d’educació... però odi?
El Codi Penal diu que aquest delicte, amb penes de presó d’un a quatre anys, s’aplica als que públicament fomentin l'odi, la discriminació o la violència contra un grup, col.lectiu o persona per motius racistes, antisemites, ideològics, religiosos, ètnics, d’orientació sexual, de gènere o de malaltia.
Volen exemples de delictes d’odi? Sentències de l’Audiència Nacional?
"53 assassinades per violència de gènere en el que portem d’any... encara em semblen poques amb tantes golfes pel carrer..." (Twitter, 2015)
"Ja no es veuen atemptats com el de l'11-S, ara els gihadistes no valen. Si volen massacrar que ho facin amb estil. Bin Laden, torna" (Twitter 2016)
Em sembla que queda prou clar què és parlar públicament amb odi. No calen més exemples perquè la jurisprudència dels tribunals és prou clara . Ah, per cert. A l’autor d’aquestes dues piulades (i uns quants més del mateix estil) el varen sentenciar a un any de presó.
La proliferació d’aquest tipus de denúncies, que al final tenen una mínima trajectòria jurídica per falta de base, ha fet que fins i tot el nou Fiscal General de l’Estat hagi demanat fa poc que s'unifiqui el criteri i es racionalitzi el nombre de denúncies d’odi. Que ja n’hi ha prou, vaja.
D’aquesta figura penal se n’està abusant aquests dies a Catalunya. Caldria posar una mica de seny per part dels denunciants. Per atemorir la població no si val tot. A més, algú va dir que ara tocava iniciar una fase de distensió i fins i tot de seducció a Catalunya per part de l’Estat, oi? Doncs per ara no s’albiren els primers passos, no.