La percepció que la societat catalana i espanyola té de la justícia és negativa. Ho demostren les enquestes i el dia a dia, parlant amb la gent. I això és un problema seriós. La justícia és un dels tres poders bàsics de tota democràcia i si es perd la confiança…malament.
Aquesta setmana hem tingut episodis nous d’actuacions de la justícia que han suposat un impacte. Han provocat allò que es diu alarma social. I segurament no és bo generalitzar :”La justícia, els jutges…ja se sap”. De fet hi ha molts magistrats que dia a dia, en condicions molt precàries, s’esforcen per administrar justícia. Però els “casos mediàtics” , minoritaris però d’impacte, ho contaminen tot.
Primer i greu exemple: La sentència sobre “la Manada”, aquell grup de mascles asilvestrats que van violentar sexualment una noia de 18 anys durant els Sanfermines de Pamplona. El tribunal no ha vist intimidació ni violència (eren 5 homes de 25 / 30 anys, entre els quals hi havia un militar i un guàrdia civil) i els han condemnat per abusos. Fins i tot un dels magistrats va emetre un vot particular defensant la lliure absolució.
Cal conèixer detalls, dades, informes i tenir la qualificació jurídica per decidir un cas com aquest. Però el cert és que la sentència, amb un càstig molt inferior a les demandes de fiscals i acusadors, ha provocat un esclat de protestes a tot l’Estat. Quan el poble no entén com s'administra la justícia podem dir que la societat té un problema. I la judicatura, també.
Durant tot el judici ha planat un tuf masclista molt desagradable. La defensa va fer seguir i filmar la víctima un any després dels fets i va mostrar les imatges a la sala amb l’argument que “la noia no estava traumatitzada perquè duia minifaldilla i xerrava amb altres nois” (em recordava aquell jutge de fa 20 anys que va considerar com atenuant d'una agressió sexual el fet que la víctima anés amb faldilla curta, cosa que provocava els homes). Es que no s’ha avançat res en aquests temes durant els darrers anys?
S’ha dit també en aquest cas que els jutges s’han d’aïllar de l'opinió social sobre els tema que els ocupa i han de fer un anàlisi tècnic i fred. Això està molt bé, però no sempre és igual. I tot plegat desorienta.
No és qüestió de barrejar casos i causes obertes, però el cert és que també es diu repetidament que els jutges del Tribunal Suprem no poden ser aliens a l’opinió pública majoritària a Madrid sobre els casos dels presos polítics catalans, que són tractats amb una duresa extraordinaria. Amb presons provisionals i allunyats de les seves famílies i de la seva
terra.
A més tots els tràmits sobre el procés català s’estan substanciant amb una velocitat increïble. Això en principi és bo, però contrasta amb la habitual marxa lenta del Tribunal Constitucional, del Suprem i de tots els jutjats en general, amb instruccions d’anys.
L’argumentació a aquests factors és que existeix una pressió ambiental i la majoria de la societat espanyola està indignada amb els líders independentistes.
En què quedem? El factor ambiental pot influir en l’ànim dels magistrats o no? En uns casos sí i en altres no? Llarena pot tornar a redactar interlocutories considerant-se afectat i perjudicat directament pels independentistes?
Un altre exemple d’aquesta setmana ens l'ofereix el judici dels anomenats “nois d’Altsasu” pels quals es demanen unes penes altíssimes (quatre vegades més elevades que les dels “abusadors” de Pamplona) per una baralla de bar a Navarra entre els acusats i uns guàrdies civils fora de servei. Per cert s’han fet públiques des del primer dia les cares dels acusats d’Altsasu…però s’ha protegit fins el final la imatge de “la Manada”.
I no només hi ha contrastos amb empresonats i processats per raons polítiques. Què podem dir de l’expresident del Barça, Sandro Rosell? Gairebé un any en presó preventiva a Madrid per un cas on no hi ha diners públics pel mig i un cop les teòriques parts perjudicades (Federació Brasilera de Futbol i Senat de Brasil) han confirmat que no detecten cap conducta irregular de Rosell.
Aquests són uns exemples i n’hi ha molts més. I repeteixo que és molt perillós que una societat perdi la confiança en la justícia. Les coses s’han d’explicar bé per evitar malentesos. I es podria començar per nomenar un ministre de Justícia més discret i menys incendiari que Rafael Català. Seria una bona mesura.
Aquesta setmana hem tingut episodis nous d’actuacions de la justícia que han suposat un impacte. Han provocat allò que es diu alarma social. I segurament no és bo generalitzar :”La justícia, els jutges…ja se sap”. De fet hi ha molts magistrats que dia a dia, en condicions molt precàries, s’esforcen per administrar justícia. Però els “casos mediàtics” , minoritaris però d’impacte, ho contaminen tot.
Primer i greu exemple: La sentència sobre “la Manada”, aquell grup de mascles asilvestrats que van violentar sexualment una noia de 18 anys durant els Sanfermines de Pamplona. El tribunal no ha vist intimidació ni violència (eren 5 homes de 25 / 30 anys, entre els quals hi havia un militar i un guàrdia civil) i els han condemnat per abusos. Fins i tot un dels magistrats va emetre un vot particular defensant la lliure absolució.
Cal conèixer detalls, dades, informes i tenir la qualificació jurídica per decidir un cas com aquest. Però el cert és que la sentència, amb un càstig molt inferior a les demandes de fiscals i acusadors, ha provocat un esclat de protestes a tot l’Estat. Quan el poble no entén com s'administra la justícia podem dir que la societat té un problema. I la judicatura, també.
Durant tot el judici ha planat un tuf masclista molt desagradable. La defensa va fer seguir i filmar la víctima un any després dels fets i va mostrar les imatges a la sala amb l’argument que “la noia no estava traumatitzada perquè duia minifaldilla i xerrava amb altres nois” (em recordava aquell jutge de fa 20 anys que va considerar com atenuant d'una agressió sexual el fet que la víctima anés amb faldilla curta, cosa que provocava els homes). Es que no s’ha avançat res en aquests temes durant els darrers anys?
S’ha dit també en aquest cas que els jutges s’han d’aïllar de l'opinió social sobre els tema que els ocupa i han de fer un anàlisi tècnic i fred. Això està molt bé, però no sempre és igual. I tot plegat desorienta.
No és qüestió de barrejar casos i causes obertes, però el cert és que també es diu repetidament que els jutges del Tribunal Suprem no poden ser aliens a l’opinió pública majoritària a Madrid sobre els casos dels presos polítics catalans, que són tractats amb una duresa extraordinaria. Amb presons provisionals i allunyats de les seves famílies i de la seva
terra.
A més tots els tràmits sobre el procés català s’estan substanciant amb una velocitat increïble. Això en principi és bo, però contrasta amb la habitual marxa lenta del Tribunal Constitucional, del Suprem i de tots els jutjats en general, amb instruccions d’anys.
L’argumentació a aquests factors és que existeix una pressió ambiental i la majoria de la societat espanyola està indignada amb els líders independentistes.
En què quedem? El factor ambiental pot influir en l’ànim dels magistrats o no? En uns casos sí i en altres no? Llarena pot tornar a redactar interlocutories considerant-se afectat i perjudicat directament pels independentistes?
Un altre exemple d’aquesta setmana ens l'ofereix el judici dels anomenats “nois d’Altsasu” pels quals es demanen unes penes altíssimes (quatre vegades més elevades que les dels “abusadors” de Pamplona) per una baralla de bar a Navarra entre els acusats i uns guàrdies civils fora de servei. Per cert s’han fet públiques des del primer dia les cares dels acusats d’Altsasu…però s’ha protegit fins el final la imatge de “la Manada”.
I no només hi ha contrastos amb empresonats i processats per raons polítiques. Què podem dir de l’expresident del Barça, Sandro Rosell? Gairebé un any en presó preventiva a Madrid per un cas on no hi ha diners públics pel mig i un cop les teòriques parts perjudicades (Federació Brasilera de Futbol i Senat de Brasil) han confirmat que no detecten cap conducta irregular de Rosell.
Aquests són uns exemples i n’hi ha molts més. I repeteixo que és molt perillós que una societat perdi la confiança en la justícia. Les coses s’han d’explicar bé per evitar malentesos. I es podria començar per nomenar un ministre de Justícia més discret i menys incendiari que Rafael Català. Seria una bona mesura.