El món sobiranista protagonitza moltes batalles darrerament. La primera, i fonamental, contra l’etapa de repressió i ofegament que l’estat ha desplegat a Catalunya des de l'u d’octubre passat. Unes actuacions que arriben per terra, mar i aire, amb detencions, escorcolls, etc. per aconseguir la desmoralització de la població (és una tàctica de manual).
Confrontacions en el món legal i polític entre els adversaris externs i també amb els interns. És el que provoca la repressió exterior: un augment de tensió que motiva discrepàncies internes. Tot això ha passat i continuarà passant. I arribaran noves polèmiques i problemes, com per exemple el dels passaports.
El document homologat que permet viatjar d’un estat a un altre, el passaport, ja té un protagonisme destacat a hores d’ara en la política catalana. Quina estat, en tots els casos, una de les primeres mesures adoptades en els tribunals de la justícia espanyola contra els líders polítics independentistes que estan sent investigats? Doncs la retirada del passaport.
Res no és casual si no causal. Aquesta mesura, habitual en els jutjats però amb excepcions com, per exemple, Iñaki Urdangarin, limita la capacitat de moviments internacionals dels investigats. I en el cas de Catalunya, en aquests moments, arriba a condicionar el futur govern.
Jordi Turull, per exemple, que està considerat com el pla C per ocupar la presidència de la Generalitat si no prospera la candidatura de Jordi Sànchez... té retingut el passaport i això el limita per mantenir un contacte regular amb Carles Puigdemont, que continuarà a Waterloo. De fet és un dels problemes que fan que ara per ara no es vegi tan clar que serà la persona escollida (sempre en el cas, probable, que no es pugui investir Jordi Sànchez per decisió político-jurídica estatal).
Un altra cas evident és el de Raül Romeva. La persona ideal per continuar com a conseller d’Exteriors, tal com ho ha estat fins la seva destitució. Ho va fer bé, parla idiomes i, com a antic europarlamentari té contactes arreu. Tothom hi està d’acord, però... no disposarà de passaport i no podrà viatjar. És evident que pot fer moltes converses per via telemàtica i delegar els viatges en una persona de confiança... però no és el mateix.
Hi ha els casos d’altres investigats, que no són a la presó, però que han vist limitada la seva capacitat de moviments, com Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Carme Forcadell... tot i que alguns ja han abandonat la política activa, però altres es veuen condicionats.
On cal preveure un problema important és en el cas dels líders independentistes que són a l’estranger, vivint un obligat exili polític. Els casos de Carles Puigdemont, Toni Comin, que són diputats electes, i d'altres com Meritxell Serret, Anna Gabriel, Clara Ponsatí o Lluís Puig... No poden tornar a l’estat espanyol perquè hi ha una ordre de recerca i captura contra ells. Serien detinguts, vexats com els seus anteriors companys de govern, i traslladats a Madrid per acabar probablement a la presó. Però necessiten documentació.
Quan arribi la data de caducitat dels seus passaports què passarà? Si van als consolats/ambaixades espanyoles... mal assumpte. Aquestes dependències són considerades territori espanyol. I les renovacions d'aquests documents han de ser presencials.
Quina serà la solució? Els països que acullen els nostres polítics els concediran un estatus especial? Disposaran d’un passaport diplomàtic? Seran apàtrides? Hi haurà un conflicte amb l’estat espanyol?
De totes les preguntes formulades, i moltes altres que podríem fer, només cal tenir clara la resposta al possible conflicte amb l’estat espanyol.
La resposta és si, segur. Hi haurà confrontació i problema. Entre Espanya i el país que pugui aportar una solució. Com sempre.
Tan senzill que seria afrontar políticament els problemes i dialogar...
Confrontacions en el món legal i polític entre els adversaris externs i també amb els interns. És el que provoca la repressió exterior: un augment de tensió que motiva discrepàncies internes. Tot això ha passat i continuarà passant. I arribaran noves polèmiques i problemes, com per exemple el dels passaports.
El document homologat que permet viatjar d’un estat a un altre, el passaport, ja té un protagonisme destacat a hores d’ara en la política catalana. Quina estat, en tots els casos, una de les primeres mesures adoptades en els tribunals de la justícia espanyola contra els líders polítics independentistes que estan sent investigats? Doncs la retirada del passaport.
Res no és casual si no causal. Aquesta mesura, habitual en els jutjats però amb excepcions com, per exemple, Iñaki Urdangarin, limita la capacitat de moviments internacionals dels investigats. I en el cas de Catalunya, en aquests moments, arriba a condicionar el futur govern.
Jordi Turull, per exemple, que està considerat com el pla C per ocupar la presidència de la Generalitat si no prospera la candidatura de Jordi Sànchez... té retingut el passaport i això el limita per mantenir un contacte regular amb Carles Puigdemont, que continuarà a Waterloo. De fet és un dels problemes que fan que ara per ara no es vegi tan clar que serà la persona escollida (sempre en el cas, probable, que no es pugui investir Jordi Sànchez per decisió político-jurídica estatal).
Un altra cas evident és el de Raül Romeva. La persona ideal per continuar com a conseller d’Exteriors, tal com ho ha estat fins la seva destitució. Ho va fer bé, parla idiomes i, com a antic europarlamentari té contactes arreu. Tothom hi està d’acord, però... no disposarà de passaport i no podrà viatjar. És evident que pot fer moltes converses per via telemàtica i delegar els viatges en una persona de confiança... però no és el mateix.
Hi ha els casos d’altres investigats, que no són a la presó, però que han vist limitada la seva capacitat de moviments, com Josep Rull, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Carme Forcadell... tot i que alguns ja han abandonat la política activa, però altres es veuen condicionats.
On cal preveure un problema important és en el cas dels líders independentistes que són a l’estranger, vivint un obligat exili polític. Els casos de Carles Puigdemont, Toni Comin, que són diputats electes, i d'altres com Meritxell Serret, Anna Gabriel, Clara Ponsatí o Lluís Puig... No poden tornar a l’estat espanyol perquè hi ha una ordre de recerca i captura contra ells. Serien detinguts, vexats com els seus anteriors companys de govern, i traslladats a Madrid per acabar probablement a la presó. Però necessiten documentació.
Quan arribi la data de caducitat dels seus passaports què passarà? Si van als consolats/ambaixades espanyoles... mal assumpte. Aquestes dependències són considerades territori espanyol. I les renovacions d'aquests documents han de ser presencials.
Quina serà la solució? Els països que acullen els nostres polítics els concediran un estatus especial? Disposaran d’un passaport diplomàtic? Seran apàtrides? Hi haurà un conflicte amb l’estat espanyol?
De totes les preguntes formulades, i moltes altres que podríem fer, només cal tenir clara la resposta al possible conflicte amb l’estat espanyol.
La resposta és si, segur. Hi haurà confrontació i problema. Entre Espanya i el país que pugui aportar una solució. Com sempre.
Tan senzill que seria afrontar políticament els problemes i dialogar...