Ha començat oficialment la campanya electoral per a les eleccions espanyoles del 20-D amb l’única emoció de saber si Mariano Rajoy continuarà essent president del govern espanyol amb els vots de C’s o del PSOE. Després de quatre anys de majoria absoluta del PP a Espanya, exercida amb mediocritat i arrogància, ningú no ha estat capaç de bastir una alternativa. Són, doncs, unes eleccions que sobretot serviran per confirmar dues coses: que el bipartidisme a Espanya s’ha afeblit i que els partits que ells anomenen perifèrics esdevindran irrellevants des del punt de vista de l’aritmètica parlamentària.
Dels resultats que hi hagi a Catalunya, es vulgui o no, se’n farà una lectura en clau sobiranista per intentar demostrar que l’independentisme perd força. Per això, sabent que els partits catalans no van a Madrid per ser la clau de la governabilitat, el vot de molts ciutadans tindrà molt a veure amb l’afirmació de dignitat nacional i el rebuig a totes les envestides de l’Estat, que van de la llei Wert fins a la negació del dret a decidir, passant per l’inacceptable dèficit fiscal i la humiliant asfíxia financera.
Per aquest motiu, no és igual qui guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya. Sense cap dubte, el que menys agradarà a les classes dirigents de l’Estat és una victòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la mateixa manera que respiraran alleujats i victoriosos si Ciutadans, d’Albert Rivera, és qui obté més diputats.
El 20-D no votem per canviar Espanya. Anem a Madrid a explicar amb veu pròpia quines són les aspiracions legítimes d’una part molt important dels ciutadans de Catalunya, igual com ho fem al Parlament Europeu,. I també cal anar a Madrid per denunciar els dèficits democràtics i els abusos de poder als que estem sotmesos tots els catalans, els del sí i els del no i els del potser, per no combregar amb la línia política imposada per l’Estat.
La gran majoria d’enquestes electorals que s’han publicat aquest dies a Catalunya, entre elles la del CEO, pronostiquen un empat entre ERC i C’s, que es disputen la primera posició. Per això és important no perdre l’oportunitat de participar-hi per fer visible la força de l’independentisme i deixar clar que Catalunya és una nació que mereix ser respectada i dir que no ens resignem a ser tractats com una província rebel. Alhora, els resultats electorals que es preveuen també tanquen la porta a l’opció de reformar la Constitució com a via per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Qualsevol combinació requeriria la concurrència de PP i C’s, que ja han deixat clar que no volen fer cap reforma, excepte si és per recentralitzar i uniformitzar encara més el model territorial. Per això és tan important que, per sobre de tot, el resultat del 20-D a Catalunya sigui tota una afirmació de dignitat d’aquells que volem un país socialment just i net de corrupció.
Dels resultats que hi hagi a Catalunya, es vulgui o no, se’n farà una lectura en clau sobiranista per intentar demostrar que l’independentisme perd força. Per això, sabent que els partits catalans no van a Madrid per ser la clau de la governabilitat, el vot de molts ciutadans tindrà molt a veure amb l’afirmació de dignitat nacional i el rebuig a totes les envestides de l’Estat, que van de la llei Wert fins a la negació del dret a decidir, passant per l’inacceptable dèficit fiscal i la humiliant asfíxia financera.
Per aquest motiu, no és igual qui guanyi les eleccions espanyoles a Catalunya. Sense cap dubte, el que menys agradarà a les classes dirigents de l’Estat és una victòria electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la mateixa manera que respiraran alleujats i victoriosos si Ciutadans, d’Albert Rivera, és qui obté més diputats.
El 20-D no votem per canviar Espanya. Anem a Madrid a explicar amb veu pròpia quines són les aspiracions legítimes d’una part molt important dels ciutadans de Catalunya, igual com ho fem al Parlament Europeu,. I també cal anar a Madrid per denunciar els dèficits democràtics i els abusos de poder als que estem sotmesos tots els catalans, els del sí i els del no i els del potser, per no combregar amb la línia política imposada per l’Estat.
La gran majoria d’enquestes electorals que s’han publicat aquest dies a Catalunya, entre elles la del CEO, pronostiquen un empat entre ERC i C’s, que es disputen la primera posició. Per això és important no perdre l’oportunitat de participar-hi per fer visible la força de l’independentisme i deixar clar que Catalunya és una nació que mereix ser respectada i dir que no ens resignem a ser tractats com una província rebel. Alhora, els resultats electorals que es preveuen també tanquen la porta a l’opció de reformar la Constitució com a via per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Qualsevol combinació requeriria la concurrència de PP i C’s, que ja han deixat clar que no volen fer cap reforma, excepte si és per recentralitzar i uniformitzar encara més el model territorial. Per això és tan important que, per sobre de tot, el resultat del 20-D a Catalunya sigui tota una afirmació de dignitat d’aquells que volem un país socialment just i net de corrupció.