Cada dia menys, però segur que encara trobeu persones que el 27-S van anar a votar "sí" convençuts de com n’era d’important mobilitzar-se per fer visible la força de l’independentisme i ara dubten de si val la pena participar a les eleccions espanyoles de diumenge. El dubte és raonable, però ara ens hi juguem massa com per fer el préssec. Ni el desànim ni la decepció ens ajudaran a guanyar, perquè castigar els partits que no han fet possible formar un nou govern és, sobretot, un càstig a nosaltres mateixos. No busquem excuses; tenim moltes raons per anar a votar.
1. Les nostres eines són els vots i les urnes. Abans del 27-S, l’Estat va moure cel i terra fent una campanya de la por sense precedents, conscients que la legitimitat que donen els vots i les urnes és difícilment atacable.
2. La causa catalana es defensa a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les. Hem d’aprofitar totes les oportunitats. Tenir veu pròpia al màxim de parlaments, de fòrums i d’organismes farà més visible la voluntat dels ciutadans de Catalunya que volem la independència.
3. Si tu no hi va, ells guanyen. En unes eleccions, el que compten són els vots. Amb molta participació o amb poca, a Catalunya es decidiran 47 diputats del parlament espanyol, i tots els diputats que no obtingui un partit independentista els obtindran els partits unionistes. Aquest és el desig d’Albert Rivera, Rajoy i Aznar, Pedro Sánchez i el lobby Puente Aéreo.
4. El que més preocupa a Madrid. Que els partits independentistes guanyin unes eleccions espanyoles a Catalunya serà la notícia que més preocuparà al poder polític de l’Estat des de la mateixa nit electoral. Però si guanya Ciutadans o Podemos respiraran més tranquils i creuran que la carpeta catalana ja no és motiu de preocupació.
5. El missatge a la comunitat internacional. Als ulls del món, que a Catalunya guanyin els partits independentistes en unes eleccions on es decideix el govern d’Espanya, és un missatge molt potent. Clau.
6. Els primers partits d’Espanya seran els últims a Catalunya. Que Catalunya és un país diferent, s’entén també observant el comportament electoral. PP i PSOE seran els dos primers partits a Espanya i, paradoxalment, segons tots els sondejos, seran l’últim i el penúltim a Catalunya. Aquí ja hem acabat amb el bipartidisme que impera a l’Estat.
7. El referèndum impossible. De res no servirà que Podemos tregui dos diputats més o menys a Catalunya perquè proposa un referèndum que l’Estat espanyol, amb PP, PSOE i C’s en contra, mai no acceptarà. Amb 50 diputats de 350, la proposta quedarà liquidada en una tarda. És una versió actualitzada del famós “Apoyaré el Estatut que salga del Parlamento de Cataluña” promès per Zapatero que el mateix PSOE, ribot en mà, es va encarregat rebaixar.
8. Votem per ells. Hi ha 200.00 catalans amb dret a vot que viuen a l’exterior. Només una part molt petita acabarà exercint el dret a vot perquè no hauran pogut superar les traves burocràtiques o, conscients d’això, no ho hauran ni intentat.
9. No ens rendim. Votem també pels que no hi són. Pels nostres avis i pels nostres pares, que van lluitar pel dret a votar i que ara no renunciarien a posar el seu vot a l’urna convençuts que la democràcia ens farà guanyar la llibertat.
10. Dos milions de vots. Hem anat a l’altra punta del país, hem omplert la Gran via i la Diagonal fent una V, hem omplert la Meridiana de punta a punta i, el 27-S vam sumar dos milions de vots a favor de la independència i una majoria absoluta al Parlament. De veritat que ara tens mandra de dedicar mitja hora per anar a votar?
Diumenge hem de tornar a omplir les urnes de vots. També els 330.000 ciutadans que van votar la CUP i que potser creuen que el millor servei a la causa és quedar-se a casa. Aquests vots poden decidir 4 o 5 diputats. Cal que es mobilitzin i que aglutinin el seu suport a l’entorn d’ERC per assegurar que un partit independentista guanya les eleccions a Catalunya. No badem; no hi valen excuses.
1. Les nostres eines són els vots i les urnes. Abans del 27-S, l’Estat va moure cel i terra fent una campanya de la por sense precedents, conscients que la legitimitat que donen els vots i les urnes és difícilment atacable.
2. La causa catalana es defensa a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les. Hem d’aprofitar totes les oportunitats. Tenir veu pròpia al màxim de parlaments, de fòrums i d’organismes farà més visible la voluntat dels ciutadans de Catalunya que volem la independència.
3. Si tu no hi va, ells guanyen. En unes eleccions, el que compten són els vots. Amb molta participació o amb poca, a Catalunya es decidiran 47 diputats del parlament espanyol, i tots els diputats que no obtingui un partit independentista els obtindran els partits unionistes. Aquest és el desig d’Albert Rivera, Rajoy i Aznar, Pedro Sánchez i el lobby Puente Aéreo.
4. El que més preocupa a Madrid. Que els partits independentistes guanyin unes eleccions espanyoles a Catalunya serà la notícia que més preocuparà al poder polític de l’Estat des de la mateixa nit electoral. Però si guanya Ciutadans o Podemos respiraran més tranquils i creuran que la carpeta catalana ja no és motiu de preocupació.
5. El missatge a la comunitat internacional. Als ulls del món, que a Catalunya guanyin els partits independentistes en unes eleccions on es decideix el govern d’Espanya, és un missatge molt potent. Clau.
6. Els primers partits d’Espanya seran els últims a Catalunya. Que Catalunya és un país diferent, s’entén també observant el comportament electoral. PP i PSOE seran els dos primers partits a Espanya i, paradoxalment, segons tots els sondejos, seran l’últim i el penúltim a Catalunya. Aquí ja hem acabat amb el bipartidisme que impera a l’Estat.
7. El referèndum impossible. De res no servirà que Podemos tregui dos diputats més o menys a Catalunya perquè proposa un referèndum que l’Estat espanyol, amb PP, PSOE i C’s en contra, mai no acceptarà. Amb 50 diputats de 350, la proposta quedarà liquidada en una tarda. És una versió actualitzada del famós “Apoyaré el Estatut que salga del Parlamento de Cataluña” promès per Zapatero que el mateix PSOE, ribot en mà, es va encarregat rebaixar.
8. Votem per ells. Hi ha 200.00 catalans amb dret a vot que viuen a l’exterior. Només una part molt petita acabarà exercint el dret a vot perquè no hauran pogut superar les traves burocràtiques o, conscients d’això, no ho hauran ni intentat.
9. No ens rendim. Votem també pels que no hi són. Pels nostres avis i pels nostres pares, que van lluitar pel dret a votar i que ara no renunciarien a posar el seu vot a l’urna convençuts que la democràcia ens farà guanyar la llibertat.
10. Dos milions de vots. Hem anat a l’altra punta del país, hem omplert la Gran via i la Diagonal fent una V, hem omplert la Meridiana de punta a punta i, el 27-S vam sumar dos milions de vots a favor de la independència i una majoria absoluta al Parlament. De veritat que ara tens mandra de dedicar mitja hora per anar a votar?
Diumenge hem de tornar a omplir les urnes de vots. També els 330.000 ciutadans que van votar la CUP i que potser creuen que el millor servei a la causa és quedar-se a casa. Aquests vots poden decidir 4 o 5 diputats. Cal que es mobilitzin i que aglutinin el seu suport a l’entorn d’ERC per assegurar que un partit independentista guanya les eleccions a Catalunya. No badem; no hi valen excuses.