Fa 13 anys el nom de Grande-Marlaska em va fer venir calfreds... El gener de 2006 un amic meu, i company de diferents moviments socials de Badalona, va ser detingut per la Llei Antiterrorista i incomunicat als calabossos de l’Audiència Nacional a Madrid. El seu delicte va ser estar en el lloc inadequat, en el moment inoportú, durant una batuda policial... dir-se “Osama” i tenir ascendència marroquina. La mobilització veïnal va aconseguir que el nostre amic quedés en llibertat sense càrrecs només cinc dies després de la seva detenció (com la majoria de detencions contra el “terrorisme islàmic”: només 144 condemnes de 652 detencions a l’estat espanyol). Doncs bé, encara recordo l’esgarrifança que vam tenir tots quan ens van dir que el jutge responsable de la instrucció i, per tant, el responsable de la seva llibertat, es deia Fernando Grande-Marlaska.
Un nom que ens feia por. I és que llavors el nom d’aquest jutge ja estava lligat a moltes denúncies per tortures, i per la persecució política al moviment ‘abertzale’. Podria escriure moltes coses d’aquells cinc dies eterns, però em vull centrar en una anècdota que Osama ens va explicar durant els seus dies de captiveri injust i inhumà als calabossos de l’Audiència Nacional. Als interrogatoris no li van preguntar per cap cèl·lula terrorista, sinó per la seva vinculació als moviments socials badalonins: la seva activitat com a monitor de lleure a un esplai, la seva militància en moviments antiglobalització, les seves amistats amb activistes independentistes de Badalona… i tot documentat amb noms, cognoms, adreces i converses gravades de tots nosaltres.
Però res. No van treure res digne de poder connectar cap d’aquests moviments amb el "terrorisme islàmic". Segurament va ser tot un disgust per certa gent... Aquest mal record m’ha vingut al cap a l'ara Ministre de l’Interior, dir que els serveis d’intel·ligència de l’Estat investiguen qui hi ha al darrere del moviment Tsunami Democràtic, i qualificar de “conducta criminal seriosa” l’acció a l’Aeroport de Barcelona.
L’ocupació pacífica de vies i infraestructures és una constant en diferents protestes a tot l’Estat. La més recent, l’ocupació a l’estiu de 2018 de la Gran Via de Barcelona per part del col·lectiu de taxistes. Aquí els líders i responsables eren ben públics i mediàtics, representants d’organitzacions legals, i mai van ser perseguits ni advertits. Així que hem d’entendre que la diferència dels taxistes amb els responsables de l’organització del Tsunami Democràtic és la ideologia i els objectius programàtics que hi ha al darrere. És per això mateix que es comprèn perfectament que els responsables del nou moviment vulguin treballar en la clandestinitat.
Prova del dèficit de cultura democràtica que estem assumint és que acceptem com a normal que el ministre d’Interior investigui un moviment que és i es demostra pacífic. No és cap sorpresa, per a generacions que fa anys que estan implicades als moviments socials de Catalunya que l’Estat investiga, persegueix i documenta a diferents activistes de manera il·legal. Sí, il·legal, perquè els i les activistes han de poder reunir-se i manifestar-se preservant la seva intimitat, emparats pels drets fonamentals reconeguts per l’ONU, i perquè la informació recollida es fa al marge de la llei de protecció de dades, sense que les persones referenciades puguin tenir accés per a la seva rectificació i cancel·lació. Sabem que existeixen perquè més d'un cop els agents responsables dels diferents cossos n'han fet referència explícita a l'existència d'aquests arxius "secrets" durant alguns processos judicials.
És a dir, ministre, investiga el que vulguis però segurament ja coneixes els responsables. I si no els trobes, ja sabem que la creativitat del poder judicial espanyol serà una bona aliada per a construir un muntatge mediàtic. Però no esperis que per aquí ens ho creguem gaire. Que ja fa temps que ens coneixem… I saps perfectament que el Tsunami som tots i totes.
Un nom que ens feia por. I és que llavors el nom d’aquest jutge ja estava lligat a moltes denúncies per tortures, i per la persecució política al moviment ‘abertzale’. Podria escriure moltes coses d’aquells cinc dies eterns, però em vull centrar en una anècdota que Osama ens va explicar durant els seus dies de captiveri injust i inhumà als calabossos de l’Audiència Nacional. Als interrogatoris no li van preguntar per cap cèl·lula terrorista, sinó per la seva vinculació als moviments socials badalonins: la seva activitat com a monitor de lleure a un esplai, la seva militància en moviments antiglobalització, les seves amistats amb activistes independentistes de Badalona… i tot documentat amb noms, cognoms, adreces i converses gravades de tots nosaltres.
Però res. No van treure res digne de poder connectar cap d’aquests moviments amb el "terrorisme islàmic". Segurament va ser tot un disgust per certa gent... Aquest mal record m’ha vingut al cap a l'ara Ministre de l’Interior, dir que els serveis d’intel·ligència de l’Estat investiguen qui hi ha al darrere del moviment Tsunami Democràtic, i qualificar de “conducta criminal seriosa” l’acció a l’Aeroport de Barcelona.
L’ocupació pacífica de vies i infraestructures és una constant en diferents protestes a tot l’Estat. La més recent, l’ocupació a l’estiu de 2018 de la Gran Via de Barcelona per part del col·lectiu de taxistes. Aquí els líders i responsables eren ben públics i mediàtics, representants d’organitzacions legals, i mai van ser perseguits ni advertits. Així que hem d’entendre que la diferència dels taxistes amb els responsables de l’organització del Tsunami Democràtic és la ideologia i els objectius programàtics que hi ha al darrere. És per això mateix que es comprèn perfectament que els responsables del nou moviment vulguin treballar en la clandestinitat.
Prova del dèficit de cultura democràtica que estem assumint és que acceptem com a normal que el ministre d’Interior investigui un moviment que és i es demostra pacífic. No és cap sorpresa, per a generacions que fa anys que estan implicades als moviments socials de Catalunya que l’Estat investiga, persegueix i documenta a diferents activistes de manera il·legal. Sí, il·legal, perquè els i les activistes han de poder reunir-se i manifestar-se preservant la seva intimitat, emparats pels drets fonamentals reconeguts per l’ONU, i perquè la informació recollida es fa al marge de la llei de protecció de dades, sense que les persones referenciades puguin tenir accés per a la seva rectificació i cancel·lació. Sabem que existeixen perquè més d'un cop els agents responsables dels diferents cossos n'han fet referència explícita a l'existència d'aquests arxius "secrets" durant alguns processos judicials.
És a dir, ministre, investiga el que vulguis però segurament ja coneixes els responsables. I si no els trobes, ja sabem que la creativitat del poder judicial espanyol serà una bona aliada per a construir un muntatge mediàtic. Però no esperis que per aquí ens ho creguem gaire. Que ja fa temps que ens coneixem… I saps perfectament que el Tsunami som tots i totes.