Cada estiu Catalunya s'inunda de festivals, però realment hi ha una perillosa bombolla de certàmens musicals? El govern català té censats arreu del país prop de 400 festivals, dels quals la majoria són de pop-rock i interdisciplinars i una quarta part, de clàssica. Una tercera part fa més de 25 anys que se celebren, i la gran majoria es concentren entre els mesos de juliol i agost. La tendència és semblant a la mitjana europea, on la xifra de festivals, especialment a la Gran Bretanya, s'ha duplicat en la darrera dècada. Els festivals més grans que se celebren a Catalunya són el Primavera Sound (210.000 espectadors el 2018), el Sónar (126.000 espectadors el 2018) i l'Acústica de Figueres (108.000 espectadors el 2018, en aquest cas amb una programació majoritàriament gratuïta).
Els festivals catalans moderen el creixement. Els principals festivals de pop-rock catalans continuen creixent, de manera que segons l'Anuari de la Música el 2018 encara vam guanyar un 2% d'espectadors, una xifra positiva tot i que demostra una desacceleració del sector lluny de l'espectacular augment del 14% de l'any anterior. A més, el mig centenar de principals festivals dels Països Catalans van registrar un creixement superior al 5%, amb un global de 3,2 milions d'assistents. El millor comportament el van registrar els megafestivals i els certàmens de petit format, especialment al País Valencià (Arenal Sound, Medusa, Rototom i FIB), que van sumar un 11% més de públic i continuen liderant el rànquing. El 2019 la majoria de festivals que ja s'han celebrat han continuat la mateixa tendència (Primavera Sound, Cruïlla, Pedralbes, Canet Rock), tot i algunes excepcions conjunturals com la suspensió del Doctor Music (afectat per un canvi d'ubicació) i el Sónar (afectat per un canvi de dates i l'amenaça de vaga dels tramoistes).
El públic català prefereix anar a concerts que a festivals. Dada sorprenent a tenir present: un canvi de tendència en els hàbits dels espectadors catalans que es va començar a detectar l'any passat, segons l'Enquesta de Participació 2018, elaborada per la Generalitat de Catalunya. La quantitat de públic català que va anar a concerts va créixer gairebé 6 punts respecte al 2017, passant del 40% al 46%. I l'augment no va ser degut a l'assistència als grans festivals, perquè aquest model va caure del 40 al 36% d'espectadors. L'enquesta de consum cultural indica que els melòmans catalans aposten cada vegada més per pagar concerts de proximitat i per una programació exclusiva i especialitzada. A més, s'aporten dues altres dades significatives, ja que creix fins al 50% el públic familiar dels concerts i el català es consolida com a llengua preferent de l'elecció dels espectadors, amb una evolució del 39 al 43%.
Els festivals catalans suspenen en el compromís per garantir la igualtat de gènere en les programacions. No hi ha festivals catalans paritaris. La xifra mitjana d'artistes femenines que defensen les seves propostes a l'escenari tan sols va representar un 23% el 2018. Tot i això, la presència de dones als cartells dels festivals ha augmentat 12 punts de respecte a fa tres anys –del 26% del 2016 al 38% del 2018, sumant grups femenins i mixtos. Mentre al mercat musical anglosaxó ja s'ha activat la campanya KeyChange 50:50 amb la voluntat d'assolir l'equiparació abans del 2020, a Catalunya la majoria de certàmens també s'han compromès a millorar resultats en un panorama de presència femenina encapçalat per Bioritme (36%), Guitar BCN (32%) i Primavera Sound (30%), mentre a la part baixa se situen Canet Rock (7%), Vida (11%) i Acampada Jove (11%), en les programacions del 2018.
Expansió catalana però amb la llengua pendent. La presència d'artistes emergents continua sent un tema a resoldre dels festivals catalans, tot i que des de fa un parell d'anys s'ha situat en una tercera part dels cartells, i des del 2016 s'ha passat del 22 al 34%. L'aposta pels emergents la lideren el Sónar (49%), Primavera Sound (64%) i Tradicionàrius (65%), i tanquen la llista Cap Roig (0%), Canet Rock (14%) i Mil·leni (18%). La presència de grups catalans, valencians i balears als principals festivals es manté a l’alça, i ha passat del 38 al 42% en els darrers dos anys. Per contra, la música en català no avança, ja que si analitzem la llengua dels grups i solistes el resultat aporta un preocupant estancament que no supera el 25% de mitjana, i en la meitat dels certàmens se situa per sota del 10%. La programació de música en català als festivals l'encapçala Acampada Jove (80%), Canet Rock (79%) i Strenes (79%), i a la part baixa hi ha Primavera Sound (4%), Mil·leni (5%) i Sónar (6%).
A Catalunya hi ha supercompetència i una enorme oferta de festivals, de manera que s'ha instaurat un format exitós de promoció de la música en directe. La majoria de promotors, públics i privats, han aconseguit especialitzar els seus models de negoci. El creixement ja no es correspon als anys posteriors a la crisi, quan els festivals van ser l'únic refugi de la indústria de la música en directe i un pol d'atracció per a nous públics, perquè actualment el mercat català ha assolit un alt grau de reconeixement, prestigi i qualitat tant a escala nacional com internacional per la seva oferta festivalera. En el mercat anglosaxó, líder en l'àmbit europeu, l'assistència a festivals és de 3,7 milions de persones amb una oferta de més d'un miler d'esdeveniments, segons un estudi recent del Finantial Times que qüestiona també la possible saturació del mercat. Mentrestant, a Catalunya els gairebé 400 certàmens atrauen 2,6 milions d'espectadors.
La mitjana d'espectadors de festivals catalans (6.500 persones) gairebé dobla la xifra britànica (3.700), una diferència que indica que segurament hem tocat sostre i estem a punt de rebentar la bombolla. Al nostre país hi ha un festival per cada 19.000 habitants –cal tenir en compte que bona part dels espectadors dels grans certàmens són estrangers–, mentre que els anglesos tenen un festival per cada 64.000 habitants.
Els festivals catalans moderen el creixement. Els principals festivals de pop-rock catalans continuen creixent, de manera que segons l'Anuari de la Música el 2018 encara vam guanyar un 2% d'espectadors, una xifra positiva tot i que demostra una desacceleració del sector lluny de l'espectacular augment del 14% de l'any anterior. A més, el mig centenar de principals festivals dels Països Catalans van registrar un creixement superior al 5%, amb un global de 3,2 milions d'assistents. El millor comportament el van registrar els megafestivals i els certàmens de petit format, especialment al País Valencià (Arenal Sound, Medusa, Rototom i FIB), que van sumar un 11% més de públic i continuen liderant el rànquing. El 2019 la majoria de festivals que ja s'han celebrat han continuat la mateixa tendència (Primavera Sound, Cruïlla, Pedralbes, Canet Rock), tot i algunes excepcions conjunturals com la suspensió del Doctor Music (afectat per un canvi d'ubicació) i el Sónar (afectat per un canvi de dates i l'amenaça de vaga dels tramoistes).
El públic català prefereix anar a concerts que a festivals. Dada sorprenent a tenir present: un canvi de tendència en els hàbits dels espectadors catalans que es va començar a detectar l'any passat, segons l'Enquesta de Participació 2018, elaborada per la Generalitat de Catalunya. La quantitat de públic català que va anar a concerts va créixer gairebé 6 punts respecte al 2017, passant del 40% al 46%. I l'augment no va ser degut a l'assistència als grans festivals, perquè aquest model va caure del 40 al 36% d'espectadors. L'enquesta de consum cultural indica que els melòmans catalans aposten cada vegada més per pagar concerts de proximitat i per una programació exclusiva i especialitzada. A més, s'aporten dues altres dades significatives, ja que creix fins al 50% el públic familiar dels concerts i el català es consolida com a llengua preferent de l'elecció dels espectadors, amb una evolució del 39 al 43%.
Els festivals catalans suspenen en el compromís per garantir la igualtat de gènere en les programacions. No hi ha festivals catalans paritaris. La xifra mitjana d'artistes femenines que defensen les seves propostes a l'escenari tan sols va representar un 23% el 2018. Tot i això, la presència de dones als cartells dels festivals ha augmentat 12 punts de respecte a fa tres anys –del 26% del 2016 al 38% del 2018, sumant grups femenins i mixtos. Mentre al mercat musical anglosaxó ja s'ha activat la campanya KeyChange 50:50 amb la voluntat d'assolir l'equiparació abans del 2020, a Catalunya la majoria de certàmens també s'han compromès a millorar resultats en un panorama de presència femenina encapçalat per Bioritme (36%), Guitar BCN (32%) i Primavera Sound (30%), mentre a la part baixa se situen Canet Rock (7%), Vida (11%) i Acampada Jove (11%), en les programacions del 2018.
Expansió catalana però amb la llengua pendent. La presència d'artistes emergents continua sent un tema a resoldre dels festivals catalans, tot i que des de fa un parell d'anys s'ha situat en una tercera part dels cartells, i des del 2016 s'ha passat del 22 al 34%. L'aposta pels emergents la lideren el Sónar (49%), Primavera Sound (64%) i Tradicionàrius (65%), i tanquen la llista Cap Roig (0%), Canet Rock (14%) i Mil·leni (18%). La presència de grups catalans, valencians i balears als principals festivals es manté a l’alça, i ha passat del 38 al 42% en els darrers dos anys. Per contra, la música en català no avança, ja que si analitzem la llengua dels grups i solistes el resultat aporta un preocupant estancament que no supera el 25% de mitjana, i en la meitat dels certàmens se situa per sota del 10%. La programació de música en català als festivals l'encapçala Acampada Jove (80%), Canet Rock (79%) i Strenes (79%), i a la part baixa hi ha Primavera Sound (4%), Mil·leni (5%) i Sónar (6%).
A Catalunya hi ha supercompetència i una enorme oferta de festivals, de manera que s'ha instaurat un format exitós de promoció de la música en directe. La majoria de promotors, públics i privats, han aconseguit especialitzar els seus models de negoci. El creixement ja no es correspon als anys posteriors a la crisi, quan els festivals van ser l'únic refugi de la indústria de la música en directe i un pol d'atracció per a nous públics, perquè actualment el mercat català ha assolit un alt grau de reconeixement, prestigi i qualitat tant a escala nacional com internacional per la seva oferta festivalera. En el mercat anglosaxó, líder en l'àmbit europeu, l'assistència a festivals és de 3,7 milions de persones amb una oferta de més d'un miler d'esdeveniments, segons un estudi recent del Finantial Times que qüestiona també la possible saturació del mercat. Mentrestant, a Catalunya els gairebé 400 certàmens atrauen 2,6 milions d'espectadors.
La mitjana d'espectadors de festivals catalans (6.500 persones) gairebé dobla la xifra britànica (3.700), una diferència que indica que segurament hem tocat sostre i estem a punt de rebentar la bombolla. Al nostre país hi ha un festival per cada 19.000 habitants –cal tenir en compte que bona part dels espectadors dels grans certàmens són estrangers–, mentre que els anglesos tenen un festival per cada 64.000 habitants.