L'escassa prudència (o prepotència) del govern espanyol a l’hora d’enfocar les mesures repressives contra el sobiranisme català no s’atura. És més, creix. I tan els dona evidenciar, encara que sigui verbalment, perilloses mostres d’absència en la separació de poders de l’estat.
Legislatiu, executiu, judicial... fins i tot podem afegir l’anomenat quart poder: els mitjans de comunicació. Tot sembla barrejar-se aquests dies des de la Meseta per atacar l’independentisme i, sobre tot, per llançar amenaces.
Rafael Català, ministre de Justícia i antic alt funcionari de l'Estat, no es va tallar gens ni mica en un plató de televisió fa un parell de dies (mira que els agrada esplaiar-se en els programes matinals de les cadenes estatals) i va anunciar que el jutge Llarena inhabilitarà diversos dirigents polítics catalans en qüestió de setmanes, aplicant una norma que ho permet fer abans de la sentència si s’acusa de rebel·lió i l’encausat és en presó provisional.
És un fet possible? Doncs sí. I probable, també. Però això ho haurà de decidir el magistrat, oi? I quan ho cregui oportú. No quan li vagi bé al govern de M. Rajoy, per tal d’evitar candidatures com les de Puigdemont, o Junqueras, o Jordi Sànchez, per exemple. Uns noms que hauran de desaparèixer de la vida pública.
Català barreja poder executiu, el seu, amb poder judicial, el del magistrat. Però li és igual. Les formes? No calen. Aquí es tracte de deixar ben clar qui mana. I si a més convé barrejar el poder legislatiu... doncs també.
En la mateixa entrevista –el ministre se sentia a gust- es va referir als dos mesos de termini contemplats en el reglament del Parlament de Catalunya per convocar automàticament unes noves eleccions si no s’ha investit president. Però hi ha un detall... el termini comença després de la primera votació i el ple d’investidura es va ajornar sense haver votat...
Rafael Català ho té clar: “Per nosaltres els dos mesos han començat”. I és que el govern espanyol ara té pressa per dues coses: impedir la presidència de Carles Puigdemont i, sobre tot, per investir ràpid un nou president a Catalunya. Per què? Doncs perquè ara mateix la situació catalana no suma res pel PP. Més aviat resta.
Aquestes imatges de guàrdies civils revisant maleters de vehicles a les fronteres, a la recerca d’un candidat amagat o d’alguna urna del mes d’octubre, està perjudicant seriosament la imatge de l’executiu espanyol (amb Ciutadans cada vegada més a prop en les enquestes) i a sobre amb la despesa econòmica que tot això suposa i a més sense cap resultat.
Hi ha problemes d’imatge i cal trobar un candidat investit, que ens agradi, el més aviat possible? Doncs cal anunciar inhabilitacions i cal provocar unes noves eleccions... el que convingui. Si ens fiquem en terreny judicial, o parlamentari... és igual.
Ara s’entén, pels qui encara poguessis tenir algun dubte, que Rafael Català fos el primer ministre espanyol de l’etapa democràtica reprovat en el Congrés de Diputats per la seva gestió. Ho va ser en una sessió plenària el 16 de maig de 2017. I va compartir crítiques i reprovació amb dos fiscals de la seva confiança: Maza (fiscal general) i Moix (Anticorrupció).
Mentrestant a Catalunya les forces independentistes poden mostrar desacords i un cert desànim... però algunes paraules i decisions que arriben de Madrid solen actuar com a element aglutinador que acaba solucionant els problemes. En aquest sentit Rafael Català hi posa el seu granet de sorra.
Legislatiu, executiu, judicial... fins i tot podem afegir l’anomenat quart poder: els mitjans de comunicació. Tot sembla barrejar-se aquests dies des de la Meseta per atacar l’independentisme i, sobre tot, per llançar amenaces.
Rafael Català, ministre de Justícia i antic alt funcionari de l'Estat, no es va tallar gens ni mica en un plató de televisió fa un parell de dies (mira que els agrada esplaiar-se en els programes matinals de les cadenes estatals) i va anunciar que el jutge Llarena inhabilitarà diversos dirigents polítics catalans en qüestió de setmanes, aplicant una norma que ho permet fer abans de la sentència si s’acusa de rebel·lió i l’encausat és en presó provisional.
És un fet possible? Doncs sí. I probable, també. Però això ho haurà de decidir el magistrat, oi? I quan ho cregui oportú. No quan li vagi bé al govern de M. Rajoy, per tal d’evitar candidatures com les de Puigdemont, o Junqueras, o Jordi Sànchez, per exemple. Uns noms que hauran de desaparèixer de la vida pública.
Català barreja poder executiu, el seu, amb poder judicial, el del magistrat. Però li és igual. Les formes? No calen. Aquí es tracte de deixar ben clar qui mana. I si a més convé barrejar el poder legislatiu... doncs també.
En la mateixa entrevista –el ministre se sentia a gust- es va referir als dos mesos de termini contemplats en el reglament del Parlament de Catalunya per convocar automàticament unes noves eleccions si no s’ha investit president. Però hi ha un detall... el termini comença després de la primera votació i el ple d’investidura es va ajornar sense haver votat...
Rafael Català ho té clar: “Per nosaltres els dos mesos han començat”. I és que el govern espanyol ara té pressa per dues coses: impedir la presidència de Carles Puigdemont i, sobre tot, per investir ràpid un nou president a Catalunya. Per què? Doncs perquè ara mateix la situació catalana no suma res pel PP. Més aviat resta.
Aquestes imatges de guàrdies civils revisant maleters de vehicles a les fronteres, a la recerca d’un candidat amagat o d’alguna urna del mes d’octubre, està perjudicant seriosament la imatge de l’executiu espanyol (amb Ciutadans cada vegada més a prop en les enquestes) i a sobre amb la despesa econòmica que tot això suposa i a més sense cap resultat.
Hi ha problemes d’imatge i cal trobar un candidat investit, que ens agradi, el més aviat possible? Doncs cal anunciar inhabilitacions i cal provocar unes noves eleccions... el que convingui. Si ens fiquem en terreny judicial, o parlamentari... és igual.
Ara s’entén, pels qui encara poguessis tenir algun dubte, que Rafael Català fos el primer ministre espanyol de l’etapa democràtica reprovat en el Congrés de Diputats per la seva gestió. Ho va ser en una sessió plenària el 16 de maig de 2017. I va compartir crítiques i reprovació amb dos fiscals de la seva confiança: Maza (fiscal general) i Moix (Anticorrupció).
Mentrestant a Catalunya les forces independentistes poden mostrar desacords i un cert desànim... però algunes paraules i decisions que arriben de Madrid solen actuar com a element aglutinador que acaba solucionant els problemes. En aquest sentit Rafael Català hi posa el seu granet de sorra.