S'han passat els darrers mesos –potser els darrers anys- burlant-se'n. Deien que Catalunya, a més de ser un vesper i un poble de xotes guiades per un gran foll, era ingovernable. Encara ho deien fa dos dies. Potser tenien raó. Una mica difícil de governar és aquest país quan no hi hagut manera d'investir un president de la Generalitat en dos mesos. I quan és possible que la festa acabi en noves eleccions.

Però la vella dita popular no falla: “Li diu el mort al degollat qui t'ha fet aquest forat?”. L'Espanya ingovernable s'ha obert també com una magrana. El PP ha guanyat les eleccions, però no podrà governar. No en té prou amb la crossa que li havien fabricat. Rivera ha fet figa. Només si Ciutadans i el PSOE s'abstenen, Rajoy serà investit. Amb amargura. En precari.
Pedro Sánchez no pot aspirar a la presidència. El risc de fer-ho amb Podemos és massa elevat. Massa radicalitat. Massa temeritat per al PSOE. A més, amb la tropa de Pablo Iglesias els socialistes no en tindrien tampoc prou. Haurien de sumar el suport d'Esquerra i de Convergència. De l'infame separatisme català. Això no ho aguanta ni Iglesias.

Investir Rajoy és l'única alternativa que ara mateix s'obre si els partits espanyols volen evitar que la prima de risc els amargui els torrons de Nadal i l'orxata de l'estiu. Per patriotisme i per Ibex 35, Pedro Sánchez i Albert Rivera hauran de deixar que Mariano Rajoy governi. Ara, a partir d'aquell moment, que el líder del PP ja pot agafar aire. I escates.

La legislatura a Espanya serà un infern. Ciutadans, PSOE, Podemos i la infanteria sobiranista perifèrica faran passar Rajoy per les baquetes. Espanya, acabi com acabi aquest episodi, serà ingovernable. Com Catalunya. Però ells s'han passat anys donant lliçons. On n'amollen n'entomen, senyors de l'"España en serio".