El 27-S ha donat una victòria històrica de l'independentisme a Catalunya. Amb una participació de rècord i després de la campanya de la por que ha mobilitzat tots els poders de l'Estat, dos milions de vots, el 48% del total, han conformat un majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament de Catalunya i un futur govern independentista amb un mandat molt clar: posar en marxa les estructures per fer la desconnexió amb Espanya i constituir-se en un nou Estat independent.
Davant d'aquest compromís electoral avalat per la ciutadania, per distreure l'atenció, alguns han recuperat solucions impossibles com la reforma de la Constitució o el referèndum acordat amb l'Estat. Cap demòcrata pot defugir que la solució més idònia per saber què volen els ciutadans de Catalunya és votar, i així ho hem fet el 27-S, però cap demòcrata pot resignar-se a acceptar com a vàlides solucions màgiques que no tenen calendari i que segurament no arribaran mai.
La reforma de la Constitució espanyola per donar resposta a la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya és inviable. A Espanya no hi ha consens polític ni social per assumir una veritable transformació de l'Estat. Calen, entre altres exigències, el vot a favor dos terços del Congrés (234 diputats de 350) i un referèndum a tot l'Estat. És un fet que en l’horitzó polític present i futur, l'únic consens possible on es poden trobar els grans partits espanyols és per recentralitzar i uniformitzar encara més l'Estat.
El referèndum acordat, a la manera com es va fer entre el govern britànic i l'escocès és pura fantasia a Espanya. N'hi ha prou de recordar que no s'ha reconegut ni tant sols la condició de nació. Els partits que tenen opcions de governar Espanya a partir del desembre, PP, PSOE i C's, neguen que Catalunya sigui una nació i només en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia retallat es diu que nosaltres diem que som una nació, però sense cap valor jurídic.
Els discursos basats en esperar una oferta de l'Estat, en fiar-ho tot a un referèndum acordat que mai no es produirà o en confiar en reformar una Constitució que es va fer perquè fos irreformable són, com va dir-li Oriol Junqueras a Miquel Iceta aquest estiu, un conte de fades. Distreure's del mandat clar que les urnes han donat a la majoria parlamentària seria incomplir un compromís amb l'electorat i viure instal·lats permanentment en el dia de la marmota.
Davant d'aquest compromís electoral avalat per la ciutadania, per distreure l'atenció, alguns han recuperat solucions impossibles com la reforma de la Constitució o el referèndum acordat amb l'Estat. Cap demòcrata pot defugir que la solució més idònia per saber què volen els ciutadans de Catalunya és votar, i així ho hem fet el 27-S, però cap demòcrata pot resignar-se a acceptar com a vàlides solucions màgiques que no tenen calendari i que segurament no arribaran mai.
La reforma de la Constitució espanyola per donar resposta a la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya és inviable. A Espanya no hi ha consens polític ni social per assumir una veritable transformació de l'Estat. Calen, entre altres exigències, el vot a favor dos terços del Congrés (234 diputats de 350) i un referèndum a tot l'Estat. És un fet que en l’horitzó polític present i futur, l'únic consens possible on es poden trobar els grans partits espanyols és per recentralitzar i uniformitzar encara més l'Estat.
El referèndum acordat, a la manera com es va fer entre el govern britànic i l'escocès és pura fantasia a Espanya. N'hi ha prou de recordar que no s'ha reconegut ni tant sols la condició de nació. Els partits que tenen opcions de governar Espanya a partir del desembre, PP, PSOE i C's, neguen que Catalunya sigui una nació i només en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia retallat es diu que nosaltres diem que som una nació, però sense cap valor jurídic.
Els discursos basats en esperar una oferta de l'Estat, en fiar-ho tot a un referèndum acordat que mai no es produirà o en confiar en reformar una Constitució que es va fer perquè fos irreformable són, com va dir-li Oriol Junqueras a Miquel Iceta aquest estiu, un conte de fades. Distreure's del mandat clar que les urnes han donat a la majoria parlamentària seria incomplir un compromís amb l'electorat i viure instal·lats permanentment en el dia de la marmota.