Imagina’t que en un període d’un parell d’anys comences a acumular un reguitzell de símptomes: menjant el mateix de sempre t’engreixes, et canvia la figura i la pell, et desapareix la cintura, perds una quantitat molt considerable de cabells, tens lapsus de memòria, fogots, insomni, irritabilitat (normal, d’altra banda, si et passen totes aquestes coses), infeccions d’orina, sequedat vaginal, disminució dràstica de la libido, dolor en les relacions sexuals, dolor d’articulacions, osteoporosi, ansietat, distímia, alts i baixos emocionals, fatiga, a vegades fins i tot depressió, més fogots. Imagina’t que et diuen que tot això, no només et durarà fins que et moris sinó que a més a més anirà empitjorant.
Aquesta setmana s’emetia a 3Cat el documental Viure sense regles, on s’abordava obertament i per fi el tema de la menopausa, una condició que afecta sense excepció les dones en un ventall que va entre des dels quaranta fins als seixanta anys. Això vol dir: ens ha passat o ens passarà a totes, si tenim salut. I ho viurem una mitjana de trenta anys. No tres mesos, no; no tres anys. Trenta.
Ningú t’avisa, no et prepares, a vegades n’has sentit que parlar de manera despectiva: “la menopàusica aquella”. I igual que de menuda sents dir “prompte et vindrà la regla”, de gran sents dir “a aquesta li ha degut venir la menopausa, que s’ha envellit molt de cop”. I es deixa caure com si res. Com si tot aquest martiri fos no res de l’altre món. Som a 2023 i no hi ha pràcticament tractaments per fer-ho més portador. És un campi qui pugui al marge de la ciència, la formació i l'atenció, amb el tabú postrat sobre la sexualitat. Cap programa mèdic públic que faci acompanyament específic a les dones en aquesta llarga travessia. Són una sèrie de canvis que es porten d’amagat, mig en vergonya precisament perquè no se’n parla. Perquè el món et diu que no se t’ha de notar. Perquè si se’t nota, has de fer un pas al costat de la societat. Et tornes invisible.
Disposes de tot tipus d’informació sobre els efectes del col·lagen, l’àcid hialurònic, solucions anticel·lulítiques i reductores, suplements vitamínics revitalitzants i energitzants, i un assortit de complements per a la menopàusica a la venda a les farmàcies sense cap assaig clínic que en provi l’eficàcia i que costen un dineral i, en canvi, no tens cap coneixement sobre el sòl pelvià, per exemple. No surten a la televisió anuncis sobre la importància de saber si el tens contracturat; això sí, si se t’arruga la pell, posa-t’hi retinol. Estigues sempre estupenda. No deixis de ser aquella noia jovial i vitalista que has estat. No sigui cas que a l’home se li revelleixi la dona.
Tal com deia la doctora Sònia Sánchez Méndez en el documental: “Si un home té un problema sexual té finançat des de fa molt de temps tot un ventall de tractaments”, si es tracta de dolor durant el coit en menopàusiques, és molt probable que et diguin que és normal amb l’edat, que t’hi has d’acostumar (i que et compris una crema). (Trenta anys.) Si enxampes un professional amb sensibilitat et receptaran estrògens, que és l’únic tractament específic que entra per la seguretat social, i que revisis el teu estil de vida.
Potser que en comencem a parlar amb naturalitat, a deixar d’ignorar o de fugir, la societat sencera, de la rotunda realitat que anirem canviant de forma, per dins i per fora, que som la meitat de la població i que trenta anys és ben bé la meitat de la vida adulta si tenim sort.
Aquesta setmana s’emetia a 3Cat el documental Viure sense regles, on s’abordava obertament i per fi el tema de la menopausa, una condició que afecta sense excepció les dones en un ventall que va entre des dels quaranta fins als seixanta anys. Això vol dir: ens ha passat o ens passarà a totes, si tenim salut. I ho viurem una mitjana de trenta anys. No tres mesos, no; no tres anys. Trenta.
Ningú t’avisa, no et prepares, a vegades n’has sentit que parlar de manera despectiva: “la menopàusica aquella”. I igual que de menuda sents dir “prompte et vindrà la regla”, de gran sents dir “a aquesta li ha degut venir la menopausa, que s’ha envellit molt de cop”. I es deixa caure com si res. Com si tot aquest martiri fos no res de l’altre món. Som a 2023 i no hi ha pràcticament tractaments per fer-ho més portador. És un campi qui pugui al marge de la ciència, la formació i l'atenció, amb el tabú postrat sobre la sexualitat. Cap programa mèdic públic que faci acompanyament específic a les dones en aquesta llarga travessia. Són una sèrie de canvis que es porten d’amagat, mig en vergonya precisament perquè no se’n parla. Perquè el món et diu que no se t’ha de notar. Perquè si se’t nota, has de fer un pas al costat de la societat. Et tornes invisible.
Disposes de tot tipus d’informació sobre els efectes del col·lagen, l’àcid hialurònic, solucions anticel·lulítiques i reductores, suplements vitamínics revitalitzants i energitzants, i un assortit de complements per a la menopàusica a la venda a les farmàcies sense cap assaig clínic que en provi l’eficàcia i que costen un dineral i, en canvi, no tens cap coneixement sobre el sòl pelvià, per exemple. No surten a la televisió anuncis sobre la importància de saber si el tens contracturat; això sí, si se t’arruga la pell, posa-t’hi retinol. Estigues sempre estupenda. No deixis de ser aquella noia jovial i vitalista que has estat. No sigui cas que a l’home se li revelleixi la dona.
Tal com deia la doctora Sònia Sánchez Méndez en el documental: “Si un home té un problema sexual té finançat des de fa molt de temps tot un ventall de tractaments”, si es tracta de dolor durant el coit en menopàusiques, és molt probable que et diguin que és normal amb l’edat, que t’hi has d’acostumar (i que et compris una crema). (Trenta anys.) Si enxampes un professional amb sensibilitat et receptaran estrògens, que és l’únic tractament específic que entra per la seguretat social, i que revisis el teu estil de vida.
Potser que en comencem a parlar amb naturalitat, a deixar d’ignorar o de fugir, la societat sencera, de la rotunda realitat que anirem canviant de forma, per dins i per fora, que som la meitat de la població i que trenta anys és ben bé la meitat de la vida adulta si tenim sort.