M’he posat a escriure com d’escandalós em semblava que els futurs mestres d’escola que estudien a la Universitat de La Rioja s’adrecin a les seves companyes de carrera amb el masclisme, la vexació i la falta de respecte que s’observa a través de la conversa filtrada del xat estudiantil, fent referència a les noves estudiants que començaran el curs (“últimament són molt putes totes”, “té pinta de facilona”, “se'ls ha de trencar les calces”, etcètera, etcètera), i llavors m’he dit: a qui vull enganyar, si és que en el fons no em sorprèn.
Que em fa fàstic, ràbia i por que els futurs educadors de canalla tinguin aquests valors tan lamentables, sí, però sorprendre’m, no em sorprèn. És més, no tinc proves, però tampoc dubtes que aquesta no és l’única universitat on hi ha estudiant futurs mestres de primària (però segur que també futurs psicòlegs, metges, infermers, fisioterapeutes, jutges, el que vulgueu) que, amb els amics, parlen de dones com si fossin carnassa. I dic que no em sorprèn perquè jo en conec, d’homes respectables, fins i tot ben educats, que, quan no n’hi ha cap al davant, parlen de les dones com a pura mercaderia. De fet, no seria gens estrany que entre el teu grup d’amics (m’atreviria a dir que tant és l’edat que tinguin) hi hagués subgrups de WhatsApp només masculins on s’enviés porno cada dematí i/o es parlés de dones amb un to més que barroer. Coses que, si hi hagués cap dona al grup, no dirien.
El debat ara està sobre si es poden denunciar o no aquest tipus de comentaris, perquè van ser fets en un àmbit privat. Em pregunto si es pot considerar gaire privada una cosa expressada entre un grup de dues-centes persones. Hi ha pobles més petits. Imagino que dintre del grup devia haver-hi, a més, diferents perfils: noies, persones queer, nois que respecten les dones, no ho sé, algú que es pogués sentir ofès, fins i tot ferit, per aquests comentaris, i volgués queixar-se’n en altres esferes.
I dic que no em sorprèn perquè ara mateix hi ha homes absolutament descol·locats perquè això del xat, dir coses obscenes sobre ties, igual que el petó de Rubiales, pugui ser denunciable i pugui tenir recorregut. Que no entenen per què tant d’enrenou o pitjor encara: hi ha els que s’indignen de portes enfora, però després en una conversa “en confiança” diuen que no n’hi ha per a tant, que sempre s’ha fet. Homes que van pel món fent a conegudes o desconegudes comentaris com ara “xica, no t’ofenguis”, “no n’hi ha per a posar-se així”, “no siguis rància”, “va, guapa, vine, asseu-te aquí”, “que t’he dit guapa, que no t’agrada que et diguin guapa?” (podria continuar amb aquesta llista d’exemples passivo-agressius tan inofensius, però crec que ja queda clara la idea), i que no s’adonen que el que estan fent és tractar-les amb condescendència, cosificar-les, infantilitzar-les i menysprear-les.
I deia que no em sorprèn perquè buscant informació per Twitter sobre això del xat dels mil hòmens de magisteri, vaig topar amb una piulada que insultava Àngels Barceló, que denunciava en un vídeo a La Ser l’actitud dels estudiants. El comentari en qüestió era de Hermann Tertsch, que titllava de comebollos la periodista i denunciava que els estudiants no poguessin parlar, literalment, “del que els sortís dels collons.” Llavors vaig entrar a mirar els comentaris i encara em va semblar més greu: pràcticament ningú li rebatia l’argument, al contrari, la majoria (n’hi havia centenars) s’havia quedat enamorada del terme comebollos i li reia la gràcia i li donava la raó.
Deia que no em sorprèn perquè són molts els que frissen perquè s’imposi de nou l’era Pajares i Esteso en aquest país, i posaria la mà al foc que en són molts més els que encara en riuen els acudits en la intimitat si n’enxampen alguna pel·li a la 2. Això sí, quan no els veu ningú.
Que em fa fàstic, ràbia i por que els futurs educadors de canalla tinguin aquests valors tan lamentables, sí, però sorprendre’m, no em sorprèn. És més, no tinc proves, però tampoc dubtes que aquesta no és l’única universitat on hi ha estudiant futurs mestres de primària (però segur que també futurs psicòlegs, metges, infermers, fisioterapeutes, jutges, el que vulgueu) que, amb els amics, parlen de dones com si fossin carnassa. I dic que no em sorprèn perquè jo en conec, d’homes respectables, fins i tot ben educats, que, quan no n’hi ha cap al davant, parlen de les dones com a pura mercaderia. De fet, no seria gens estrany que entre el teu grup d’amics (m’atreviria a dir que tant és l’edat que tinguin) hi hagués subgrups de WhatsApp només masculins on s’enviés porno cada dematí i/o es parlés de dones amb un to més que barroer. Coses que, si hi hagués cap dona al grup, no dirien.
El debat ara està sobre si es poden denunciar o no aquest tipus de comentaris, perquè van ser fets en un àmbit privat. Em pregunto si es pot considerar gaire privada una cosa expressada entre un grup de dues-centes persones. Hi ha pobles més petits. Imagino que dintre del grup devia haver-hi, a més, diferents perfils: noies, persones queer, nois que respecten les dones, no ho sé, algú que es pogués sentir ofès, fins i tot ferit, per aquests comentaris, i volgués queixar-se’n en altres esferes.
I dic que no em sorprèn perquè ara mateix hi ha homes absolutament descol·locats perquè això del xat, dir coses obscenes sobre ties, igual que el petó de Rubiales, pugui ser denunciable i pugui tenir recorregut. Que no entenen per què tant d’enrenou o pitjor encara: hi ha els que s’indignen de portes enfora, però després en una conversa “en confiança” diuen que no n’hi ha per a tant, que sempre s’ha fet. Homes que van pel món fent a conegudes o desconegudes comentaris com ara “xica, no t’ofenguis”, “no n’hi ha per a posar-se així”, “no siguis rància”, “va, guapa, vine, asseu-te aquí”, “que t’he dit guapa, que no t’agrada que et diguin guapa?” (podria continuar amb aquesta llista d’exemples passivo-agressius tan inofensius, però crec que ja queda clara la idea), i que no s’adonen que el que estan fent és tractar-les amb condescendència, cosificar-les, infantilitzar-les i menysprear-les.
I deia que no em sorprèn perquè buscant informació per Twitter sobre això del xat dels mil hòmens de magisteri, vaig topar amb una piulada que insultava Àngels Barceló, que denunciava en un vídeo a La Ser l’actitud dels estudiants. El comentari en qüestió era de Hermann Tertsch, que titllava de comebollos la periodista i denunciava que els estudiants no poguessin parlar, literalment, “del que els sortís dels collons.” Llavors vaig entrar a mirar els comentaris i encara em va semblar més greu: pràcticament ningú li rebatia l’argument, al contrari, la majoria (n’hi havia centenars) s’havia quedat enamorada del terme comebollos i li reia la gràcia i li donava la raó.
Deia que no em sorprèn perquè són molts els que frissen perquè s’imposi de nou l’era Pajares i Esteso en aquest país, i posaria la mà al foc que en són molts més els que encara en riuen els acudits en la intimitat si n’enxampen alguna pel·li a la 2. Això sí, quan no els veu ningú.