Opinió

La pandèmia i el segrest de l'autogovern

«Potser bastiran una justificació legal per imposar el 14-F com a data de les eleccions, però no n'hi ha cap d'ètica»

Marina Geli
25 de gener del 2021
Actualitzat el 26 de gener a la 13:19h
La pandèmia de la COVID-19 continua activa i condicionant el món i la nostra vida quotidiana. Aquest any de pandèmia ha estroncat i qüestionat la vida que coneixíem. A Catalunya, com a la major part d'Europa, som immersos en una tercera onada o segon pic de la segona onada amb una alta transmissió comunitària i pressió assistencial a l'atenció primària i hospitalària. La vacunació s'ha iniciat molt lentament.

En aquesta dura realitat que ha comportat tancament d'activitats econòmiques, socials i educatives presencials, el poder judicial convoca eleccions el 14 de febrer. Des de fa més de quatre anys la separació de poders està esberlada i l'autogovern, tant l'executiu com el legislatiu, queda en suspens.

Les dades publicades indiquen que hi ha 98 milions de persones infectades a escala global, que representen un 1,3% de la població -molt superior donades les geografies invisibles de molts països del món sense accés a tests- i més de 2 milions de persones mortes declarades.

Als EUA hi ha més de 24 milions de persones infectades (74.105 per milió d'habitants), més de 400.000 persones mortes (1.233 per milió) i 17,5 milions de persones vacunades, el 5,3% de la població. El president Biden ha anunciat un pla molt ambiciós per accelerar la fabricació de vacunes, poder vacunar en cent dies 100 milions de persones i posar a disposició del món el nombre més gran de vacunes.

A Europa la transmissió del SARS-CoV-2 és molt alta i molts estats europeus han fet restriccions importants. Alemanya, amb 25.171 infectats per milió d'habitants i 607 persones mortes per milió d'habitants, ha instaurat mesures molt restrictives, amb un ambiciós pla compensatori de l'activitat econòmica obligada a tancar.El Regne Unit, amb 52.200 casos per milió d'habitants i 1.393 persones mortes per milió d'habitants, i en plena expansió de la soca britànica, ha obligat a confinaments severs i ha accelerat la vacunació de fins al 8% de la població en aquests moments.

La vacunació s'ha iniciat amb molta diversitat entre continents i estats. El gran debat del món serà l'equitat dels ciutadans a rebre les diverses vacunes. Les pandèmies necessiten governança i aliances democràtiques mundials. Per arribar a la immunitat funcional -un control de la infecció raonable per no generar efectes poblacionals- els experts indiquen que cal arribar a un 70% de població immunitzada, comptant la immunitat per contacte amb el virus, amb malaltia o no, i sumant-hi la immunitat per les vacunes.

Israel lidera el rànquing mundial, amb un 38% de la població vacunada. Quins són els elements favorables per haver pogut vacunar en un mes 3,6 milions de persones? Israel és un estat amb 9,1 milions de persones, amb una gran resiliència organitzativa logística, amb una robusta tecnologia també digital i unes xarxes col·laboradores. Cada habitant té una història clínica digital; s'ha centralitzat el model de compra i s'han descentralitzat la distribució i el subministrament.

Catalunya podria tenir moltes similituds amb el cas israelià si fos un estat. Som un país amb 7,7 milions d'habitants, divers i amb un municipalisme col·laborador sòlid. Tenim capacitat de compra, logística, empreses públiques i privades amb capacitat d'emmagatzematge i xarxes sanitàries -CAP, hospitals i farmàcies- molt descentralitzades, a més d'una professió sanitària solvent i compromesa. Espanya, amb dades comparables acumulades, registra 53.551 casos per cada milió d'habitants i 1.177 persones mortes per milió. I probablement les dades van a la baixa per un biaix de falta de test en la primera onada comparat amb Alemanya, per exemple.

Espanya se situa entre els estats amb més casos i més mortalitat. Un 6,3% dels catalans han estat en contacte amb el virus de la Covid-19, amb confirmació de diferents tests; però probablement en són més del doble, la gran majoria de forma asimptomàtica. I és que durant la primera onada, amb l'estat d'alarma centralitzat, no es va disposar d'accés a proves, excepte en pacients greus d'ingrés hospitalari. Desconeixem, per tant, si entre un 20 i un 30% dels catalans tenen immunitat per contacte amb el virus o per immunitat creuada, des que el 31 de gener Espanya va declarar el primer cas.

Podem concloure que la falta de previsió de compra de proves virals confirmatòries i de material de protecció durant el primer quadrimestre de l'any 2020 van ser el llast per a la primera onada i expliquen la transmissió més accelerada i la mortalitat més elevada. La centralització de la compra i de la distribució també té un efecte negatiu.

La transmissió comunitària ara és molt alta a Catalunya, amb setmanes en què el percentatge de positius se situa per damunt del 10% del total de tests realitzats, amb més de 3.500 positius al dia i taxes de contagi superiors a 1. Hi ha una alta pressió assistencial, tant a l'atenció primària com a l'hospitalària, amb increment d'ingressos hospitalaris i a les UCI, que arriben a més de 600 pacients, com en la segona onada.

En l'àmbit epidemiològic, Catalunya necessitaria més restriccions de l'activitat econòmica i social si disposés de recursos econòmics compensatoris. Ha decretat tancaments, malgrat les greus conseqüències en els treballadors, autònoms i empresaris. A hores d'ara hi ha més de 500.000 aturats i 170.000 persones en un ERTO (expedients de regulació temporal i d'ocupació) i molts negocis en risc.

El Govern i el Parlament van acordar, per raons sanitàries, suspendre i desplaçar les eleccions del 14 de febrer al 30 de maig, esperant que el control de la pandèmia sigui efectiu. El PSC és l'únic partit que s'hi oposa. Catalunya ha vacunat el 2,2% de la població, persones grans que viuen en residències, personal sanitari i els professionals de residències. Hi ha dubtes sobre la disponibilitat i el subministrament real de vacunes per als quatre mesos vinents. La negociació és exclusiva del Ministeri de Sanitat en el context europeu.

I en aquest present el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa el 14 de febrer, usurpant les competències executives i legislatives catalanes. La separació de poders, base de la democràcia, fa anys que ha escapçat l'autogovern de Catalunya.

Ja passen massa anys de segrest de l'autogovern per no saber afrontar el repte polític i democràtic que interpel·la la majoria de Catalunya, que aspira a poder decidir si vol una república catalana, mentre l'Estat ignora les majories parlamentàries i porta presó i exili al president Carles Puigdemont i al Govern legítim de Catalunya sortit de les urnes de les eleccions del 21 desembre del 2017, a més dels líders de les entitats sobiranistes.  Sense oblidar les nombroses imputacions d'activistes i càrrecs electes des de l'1 d'octubre del 2017; fins i tot des de la consulta del 9-N del 2014.

Ara, després d'inhabilitar el president Quim Torra per exhibir una pancarta al balcó de la Generalitat a favor de la llibertat, tornem a un 155 encobert, ara dictat pel poder estatal de la justícia. Els presidents Artur Mas i Torra estan inhabilitats. El president Puigdemont, a l’exili, sense que es reconegui el resultat democràtic del 21 de desembre, impedint així el seu nomenament per part del Parlament.

Els sanitaris pensem que caldria esperar a fer eleccions quan, com a mínim, tinguin immunitat les persones de més de setanta anys, el personal sanitari i els treballadors socials de cura de persones en risc. Són un milió de persones i representen gairebé el 90% de les persones mortes per a Covid-19 a Catalunya. Probablement podrem disminuir la pressió assistencial i aconseguir una prevenció clara de la gravetat i mortalitat.

Potser bastiran una justificació legal, però de ben segur no n'hi ha, d'ètica, i menys davant d'una pandèmia que Catalunya no disposa d'instruments per combatre. Aquest fet supera els independentistes, fa que els arbres no ens deixin veure el bosc. Amanda Gorman, la poetessa que va recitar en la presa de possessió de Joe Biden el poema El turó que escalem, ens recorda: Quan comencem el dia, ens preguntem a nosaltres mateixos on podem trobar llum en aquesta infinita foscor. Quan comencem el dia, sortim de la foscor, en flames i sense por. La nova alba floreix a mesura que l'alliberen si som prou valents per veure-la, si som prou valents per encarnar-la.

Metgessa de vocació, soc coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista.

El més llegit