El proper dimecres 17 d’abril presentem l’Associació Metges-Salut pel català en el Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Hospital Clínic. La voluntat del grup de professionals sanitaris, aplegats entorn de l’associació, és contribuir a capgirar la situació crítica del coneixement, ús oral i escrit del català en el sector salut de Catalunya.
La gènesi del grup era a l’inici de metges i immediatament obert a tots els professionals sanitaris i aquells usuaris que volguessin participar. El Dr. Lluís Mont Girbau, reconegut cardiòleg de l’Hospital Clínic, engrescar a un petit grup proper de metges el Nadal del 2022. Vàrem decidir obrir primer un grup de whatsapp i aviat un de Telegram. En poques setmanes érem més de 1800 seguidors. Durant l’any 2023 un grup motor de divuit professionals mèdics hem liderat accions de divulgació, de contactes institucionals, buscant complicitats a tota la xarxa sanitària pública i privada creant una associació, per tenir una mínima organització. Com deia la Dra. Carme Junyent: sempre hi ha una responsabilitat personal per promoure el català. Considerem que el sistema sanitari pot ser un revulsiu per estendre l’ús del català per la seva capil·laritat arreu del país i per interaccionar amb tota la població de Catalunya, els més de vuit milions de catalans. Més de 380.000 són els professionals que treballen en el sector salut a Catalunya i poden ser agents de canvi, també en els centres de recerca.
Reivindicar la llengua pròpia de Catalunya, el seu coneixement i ús, forma part dels valors del professionalisme sanitari català al llarg de la història i de respecte els drets dels pacients. L’aprenentatge de la llengua pròpia de Catalunya ha de ser un element d’acollida i d’inclusió professional i social, amb total respecte a les llengües maternes de les persones. La llengua catalana és una llengua romànica nascuda entre els segles VIII i el X a una part de la Catalunya actual, de la Catalunya Nord i d’Andorra, territoris de l’imperi carolingi dels comtats de la Marca Hispànica. Entre els segles XII-XIII es va estendre a tot Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja d’Aragó, a la ciutat sarda d’Alguer, a la comarca murciana del Carxe sota el regnat de Jaume I el Conqueridor.
Actualment, més de 13 milions de persones, en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia parlen català. La reivindicació de l’oficialitat del català a Europa està plenament justificada, ja que cinc de les onze llengües oficials d’Europa tenen menys parlants que el català.
Les raons pel retrocés del català a Catalunya són múltiples, polítiques i socioeconòmiques. Catalunya no és un estat i coexisteixen les dues llengües oficials, el català i el castellà i progressivament el castellà ha anat substituint el català com a llengua habitual en detriment de la llengua pròpia del país. El franquisme volia menystenir, ensorrar el català, però va resistir i amb la recuperació de la democràcia el català era la llengua de la inclusió i de l’ascensor social, amb assertivitat lingüística per part de la majoria de persones de llengua materna castellana vingudes d’Espanya. Hi havia un acord polític i social, sindical, ciutadà, majoritari a favor del català. Temps de pacte per la immersió. Amb l’aparició de Ciutadans en la Cambra Catalana hi ha un canvi d’escenari polític per la seva insistent i mediàtic eslògan: el castellà està discriminat, malgrat que les dades diuen el contrari. Però aquest fet polític penetra en l’ideari col·lectiu ajudant a minimitzar la necessitat, la voluntat de conèixer, parlar i escriure el català. S’ha perdut la majoria social a favor del català. Es calcula que més d’un 15% dels catalans són hostils al català i més d’un 15% indiferents.
Catalunya és un territori forjat al llarg dels segles de fenòmens migratoris. L’increment de població ha sigut constant i des de fa molts anys atribuïble més a nouvinguts que a creixement per natalitat interna. El segle XVIII Catalunya tenia 400.000 habitants, el segle XIX va arribar a 2 milions i entre principis del segle XX fins al 1970 augmentant a 5 milions, per un important fenomen de fluxos migratoris d’Espanya, a l’augment de la natalitat durant aquells anys i al descens de la mortalitat. L’any 1990 arribem a 6 milions, l’any 2006 a 7 milions i actualment més de 8 milions. Actualment, el 17% de la població ha nascut a l’estranger i més del 65% ha nascut o és descendent de persones nascudes fora de Catalunya.
L’ús del català ha perdut pes ràpidament darrers anys. L’any 2003 el 36,2% tenia el català com a llengua inicial i el 46% com habitual enfront del 56,1% i el 47,2% del castellà. L’any 2018 el català ha regressat al 31,5% com llengua inicial i al 36,1% com a habitual i el castellà suposa el 52,7% com a inicial i el 48,6% com habitual. Creix el nombre de persones, més del 14% amb llengües habituals combinades, català-castellà o amb altres, àrab, anglès, francès, italià, xinès, entre altres.
Només un 25% dels joves usen el català com a llengua habitual. Les xarxes socials, la globalització i la supremacia de l’anglès en la música han tingut un rol important.
Aquests fets que han minoritzat el català tenen un impacte generalitzat en el sector salut al qual se sumen a elements propis del sector com l’increment progressiu de la necessitat de contractar professionals sanitaris, sobretot metges d’origen estranger, majoritàriament llatinoamericans. A les Facultats de Medicina de Catalunya i entre els MIR hi ha un percentatge que arriba al 50% de mitjana d’estudiants de grau o postgrau de fora de Catalunya degut al districte únic espanyol.
La pèrdua d’interès pel català com a llengua vehicular ordinària i els professionals que venen a formar-se o a treballar que no tenen el català com a llengua inicial fa que avui més del 50% dels actes sanitaris a Catalunya són en castellà i sis de cada deu professionals sanitaris canvien al castellà.
En aquesta situació cal sumar a les iniciatives institucionals i de les corporacions sanitàries, l’autoresponsabilitat organitzada, en xarxa, dels professionals sanitaris conjuntament amb les persones que atenem. El sector salut té credibilitat, solvència i penetració territorial. Aquest pot ser el sentit de l’Associació Metges-Salut pel Català. Cal fer pla d’acollida i formació de la història, cultura i llengua a totes les persones nouvingudes afegint formació especialitzada mèdica als metges i resta de professionals sanitaris dins l’horari laboral. Els professionals sanitaris poden acompanyar, ser promotors del català a cada centre i ser parelles lingüístiques. El Departament de Salut, el de Cultura, les universitats, les institucions sanitàries i corporatives han de liderar un ambiciós pla per a salvar el català.
Recordem a la lingüista amb reputació internacional Dra. Carme Junyent que ens deia. “... vull morir-me en català, entenc que els bons professionals entenen la necessitat…”.