El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va presentar fa pocs dies l’Informe del Sector de la Salut de Catalunya. Aquest és un sector estratègic per a la salut de les persones i per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. El sector salut català ha esdevingut el tercer sector en termes d’aportació al PIB i en la generació d’ocupació. Més inversió en el sistema sanitari i en les polítiques de salut millora la igualtat d’oportunitat per la població, enforteix la cohesió social i arrossega molts sectors econòmics. És un sector de l’economia del coneixement que crea serveis d’alt valor afegit i que acompanya el sector primari, secundari, industrial i de construcció i fa créixer els altres serveis terciaris i sempre és protagonista en els grans reptes locals i globals.
El perímetre del sector salut són els serveis sanitaris i de salut pública, els serveis socials i sociosanitaris residencials, la farmàcia, el comerç a l’engròs i al detall, la tecnologia mèdica, les assegurances de salut, l’administració i la recerca i el desenvolupament en la matèria. Existeix un consolidat segon perímetre de serveis i indústries auxiliars al mateix perímetre nuclear de salut.
El 2009 la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Salut van elaborar un estudi del sector de la salut de Catalunya. En aquell moment representava el 5% del VAB (Valor Afegit Brut), ocupant el sisè lloc entre els 60 sectors analitzats, darrere de les activitats empresarials, immobiliàries i de lloguer, el comerç, la construcció, l'hoteleria i el transport, emmagatzemament i comunicacions. Ocupava 232.421 persones, el 7,3% dels afiliats a la Seguretat Social, representant el quart sector en generació de treball. La despesa sanitària total a Catalunya el 2009 era del 7,2% del PIB, 4,7% pública i 2,5% privat. La població de Catalunya va augmentar molt ràpidament per efectes de moviments migratoris en les dècades dels 90 i principis del segle XXI. El 1993 la població era de sis milions, molt estable des dels anys 80. El 2003 arribava a 6,5 milions i el 2009 a 7,4 milions. En les conclusions de l’estudi del sector salut del 2009 apuntaven que l’augment de la demanda per l’increment poblacional i de l’esperança de vida, la transformació digital i la recerca i la innovació convertien el sector de la salut en un sector estratègic de l’economia, l’ocupació i el benestar i la cohesió social del país. Catalunya havia d'esdevenir una bioregió solvent del sud d’Europa, sumant serveis sanitaris, universitats-centres de recerca, administracions, sectors empresarials i ciutadania, la quíntupla hèlix, claus en el desenvolupament territorial des de la innovació.
Segons l’informe actual del CTESC del sector de la salut, a Catalunya és el tercer sector entre les principals activitats econòmiques darrere del comerç i les activitats immobiliàries. El sector aporta el 9% del PIB. En pocs anys ha passat del 5% al 9%. En termes d’ocupació ja és el tercer sector, ocupant 370.000 persones, l'11% dels afiliats a la Seguretat Social. Del 7,3% l'any 2009 a l'11 % l’any 2020. La despesa sanitària total el 2021 era del 9,5% del PIB, 6,7% pública i 2,8% privada, inferior de la despesa sanitària pública de la UE, 7,5% i superior en relació amb la privada UE, 2,1%. Si Catalunya disposes dels recursos que genera i pogués invertir en salut i serveis de cura el mateix que la UE, incrementaria en 2000 milions anuals el pressupost i augmentaria la seva aportació a altres sectors econòmics i crearia ocupació diversificada.
Els serveis sociosanitaris residencials i de dia per a persones grans, per a persones amb discapacitat i amb trastorns mentals, han augmentat un 10,6% els darrers 20 anys igual que la resta de serveis per a persones grans o amb dependència o vulnerabilitat social. El sector de la cura és intensiu en professionals i suposa un repte prestigiar-lo i garantir la sostenibilitat d’un servei bàsic.
El sector salut disposa d’un alt poder de compra (entorn del 50% del seu pressupost) de béns i serveis sanitaris i no sanitaris, que aporten un alt valor afegit i una economia d’arrossegament molt diversificada (construcció, energia, neteja, aliments, restauració, Tics, seguretat, bugaderia...). Els serveis sanitaris i de salut ocupen persones amb alta qualificació educativa, però alhora en els serveis auxiliars i en les indústries i empreses subministradores ocupen persones amb tota classe de formació. El sector de serveis sanitaris té un efecte social i econòmic local molt important. El sistema sanitari català molt descentralitzat crea una xarxa capil·lar d’atenció primària, d’oficines de farmàcia comunitària, dels hospitals d’aguts i centres sociosanitaris que aporten equilibri territorial.
La recerca i innovació en el sector salut, públic i privat, ha generat un ecosistema de serveis i indústries que genera coneixement aplicat per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones i alhora és un model d’economia productiva amb efectes multiplicadors.
En la Catalunya actual dels vuit milions, el sector salut i social són estratègics en l’economia, en el benestar, la cohesió social i territorial. El sector salut és un bé comú construït des del coneixement, la ciència, intensiu en tecnologia i alhora humanista. El sector salut és un àmbit fortament innovador. El sistema s’ha d’adaptar a les necessitats de la població, diversa, envellida i amb un 25% de persones sota el llindar de la pobresa.
S’ha de prioritzar la salut a les polítiques com a pacte amb la societat davant dels grans reptes: clima, pobresa, energia, mobilitat, vinculats als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Catalunya ha de disposar dels recursos econòmics que genera per poder incrementar la inversió en salut i en els serveis socials i transformar-lo per a garantir la qualitat i l’equitat. En l’Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social hi ha consens entre els sectors empresarials i sindicals que tenim un model singular que cal preservar (alta participació municipal i de la iniciativa privada social) i apunten les reformes basades en el cost-efectivitat. Un model orientat a la promoció de la salut, a la comunitat, a la integració social i sanitària i a garantir el professionalisme amb autonomia de gestió dels centres.
Diu Bill Gates que la intel·ligència artificial ajudarà tots els sectors i en alguns substituiran treballadors, però els professionals sanitaris i educatius són imprescindibles. La salut i la cura necessiten persones amb coneixement, habilitats i actituds per acompanyar a persones.
El perímetre del sector salut són els serveis sanitaris i de salut pública, els serveis socials i sociosanitaris residencials, la farmàcia, el comerç a l’engròs i al detall, la tecnologia mèdica, les assegurances de salut, l’administració i la recerca i el desenvolupament en la matèria. Existeix un consolidat segon perímetre de serveis i indústries auxiliars al mateix perímetre nuclear de salut.
El 2009 la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de Salut van elaborar un estudi del sector de la salut de Catalunya. En aquell moment representava el 5% del VAB (Valor Afegit Brut), ocupant el sisè lloc entre els 60 sectors analitzats, darrere de les activitats empresarials, immobiliàries i de lloguer, el comerç, la construcció, l'hoteleria i el transport, emmagatzemament i comunicacions. Ocupava 232.421 persones, el 7,3% dels afiliats a la Seguretat Social, representant el quart sector en generació de treball. La despesa sanitària total a Catalunya el 2009 era del 7,2% del PIB, 4,7% pública i 2,5% privat. La població de Catalunya va augmentar molt ràpidament per efectes de moviments migratoris en les dècades dels 90 i principis del segle XXI. El 1993 la població era de sis milions, molt estable des dels anys 80. El 2003 arribava a 6,5 milions i el 2009 a 7,4 milions. En les conclusions de l’estudi del sector salut del 2009 apuntaven que l’augment de la demanda per l’increment poblacional i de l’esperança de vida, la transformació digital i la recerca i la innovació convertien el sector de la salut en un sector estratègic de l’economia, l’ocupació i el benestar i la cohesió social del país. Catalunya havia d'esdevenir una bioregió solvent del sud d’Europa, sumant serveis sanitaris, universitats-centres de recerca, administracions, sectors empresarials i ciutadania, la quíntupla hèlix, claus en el desenvolupament territorial des de la innovació.
Segons l’informe actual del CTESC del sector de la salut, a Catalunya és el tercer sector entre les principals activitats econòmiques darrere del comerç i les activitats immobiliàries. El sector aporta el 9% del PIB. En pocs anys ha passat del 5% al 9%. En termes d’ocupació ja és el tercer sector, ocupant 370.000 persones, l'11% dels afiliats a la Seguretat Social. Del 7,3% l'any 2009 a l'11 % l’any 2020. La despesa sanitària total el 2021 era del 9,5% del PIB, 6,7% pública i 2,8% privada, inferior de la despesa sanitària pública de la UE, 7,5% i superior en relació amb la privada UE, 2,1%. Si Catalunya disposes dels recursos que genera i pogués invertir en salut i serveis de cura el mateix que la UE, incrementaria en 2000 milions anuals el pressupost i augmentaria la seva aportació a altres sectors econòmics i crearia ocupació diversificada.
Els serveis sociosanitaris residencials i de dia per a persones grans, per a persones amb discapacitat i amb trastorns mentals, han augmentat un 10,6% els darrers 20 anys igual que la resta de serveis per a persones grans o amb dependència o vulnerabilitat social. El sector de la cura és intensiu en professionals i suposa un repte prestigiar-lo i garantir la sostenibilitat d’un servei bàsic.
El sector salut disposa d’un alt poder de compra (entorn del 50% del seu pressupost) de béns i serveis sanitaris i no sanitaris, que aporten un alt valor afegit i una economia d’arrossegament molt diversificada (construcció, energia, neteja, aliments, restauració, Tics, seguretat, bugaderia...). Els serveis sanitaris i de salut ocupen persones amb alta qualificació educativa, però alhora en els serveis auxiliars i en les indústries i empreses subministradores ocupen persones amb tota classe de formació. El sector de serveis sanitaris té un efecte social i econòmic local molt important. El sistema sanitari català molt descentralitzat crea una xarxa capil·lar d’atenció primària, d’oficines de farmàcia comunitària, dels hospitals d’aguts i centres sociosanitaris que aporten equilibri territorial.
La recerca i innovació en el sector salut, públic i privat, ha generat un ecosistema de serveis i indústries que genera coneixement aplicat per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones i alhora és un model d’economia productiva amb efectes multiplicadors.
En la Catalunya actual dels vuit milions, el sector salut i social són estratègics en l’economia, en el benestar, la cohesió social i territorial. El sector salut és un bé comú construït des del coneixement, la ciència, intensiu en tecnologia i alhora humanista. El sector salut és un àmbit fortament innovador. El sistema s’ha d’adaptar a les necessitats de la població, diversa, envellida i amb un 25% de persones sota el llindar de la pobresa.
S’ha de prioritzar la salut a les polítiques com a pacte amb la societat davant dels grans reptes: clima, pobresa, energia, mobilitat, vinculats als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Catalunya ha de disposar dels recursos econòmics que genera per poder incrementar la inversió en salut i en els serveis socials i transformar-lo per a garantir la qualitat i l’equitat. En l’Informe del Consell de Treball, Econòmic i Social hi ha consens entre els sectors empresarials i sindicals que tenim un model singular que cal preservar (alta participació municipal i de la iniciativa privada social) i apunten les reformes basades en el cost-efectivitat. Un model orientat a la promoció de la salut, a la comunitat, a la integració social i sanitària i a garantir el professionalisme amb autonomia de gestió dels centres.
Diu Bill Gates que la intel·ligència artificial ajudarà tots els sectors i en alguns substituiran treballadors, però els professionals sanitaris i educatius són imprescindibles. La salut i la cura necessiten persones amb coneixement, habilitats i actituds per acompanyar a persones.