La gesta del Girona FC aconseguint situar-se entre els equips de Champions League per la temporada vinent ens permet reflexionar de quins són els ingredients necessaris pels èxits esportius, extrapolables a molts altres àmbits. Destacaria el lideratge, l’equip i la determinació resistent i treballada per aconseguir els objectius. De la “Girona rai” s’ha passat a “Orgull gironí “que indica implicació col·lectiva, autoestima i consciència que cadascú pot i ha de fer aportacions per l’objectiu comú. De l’autocomplaença a l’esforç orientat a resultats de valor.
La ciutat de Girona avui és reconeguda per la conservació del patrimoni, per l’activitat cultural (Temporada Alta, Strenes, FITAG-Festival Internacional Teatre Amateur, entre molts altres durant tot l’any, per públics molt diversos), per la gastronomia dels Germans Roca i per una restauració valorada, per Temps de Flors i per l’aposta com a hub del ciclisme. Girona és la capital que també posa en valor una demarcació que permet, en una o dues hores, poder gaudir dels Pirineus, de la Costa Brava i d’unes planes extraordinàries: Empordà, Cerdanya, Pla Estany, Garrotxa, Gironès-La Selva Interior. La Girona local i global. La Girona de la Universitat de Girona i de l’Hospital Trueta. La ciutat de Girona amb Figueres fan de xarnera de la Catalunya Nord. La Girona del president Puigdemont a l’exili. La Girona connectada per AVE i a mitja hora de BCN i de França. I ara Girona FC, la Girona de Michel, el noi de Vallecas, que lidera i parla català; el Girona FC de Stuani, de Portu, Aleix Garcia, de l’Arnau Martínez i de Valeri Fernández i del pitxitxiArtem Dovbyk.
La Girona capital de la demarcació i el seu equip de futbol volen parlar en primera persona amb Barcelona, amb el Barça i amb Catalunya. Girona és la província amb més immigració de l’estat espanyol. La demarcació que també pateix desigualtats i reclama descentralització de competències i recursos per millorar la vida de tothom a la Generalitat i al govern d’Espanya. La que vol defensar el català com a llengua pròpia. La Girona que cerca equilibris amb les activitats econòmiques i la cura de la terra i del paisatge. Les comarques gironines que volen persistir amb una economia diversificada amb sector primari, industrial i de serveis. La Girona que no vol ser un parc temàtic i que fa del pragmatisme assenyat el seu millor actiu.
La decisió del Girona FC de jugar la temporada vinent la Champions al Camp de Montilivi, amb menys de 10.000 seients, per complir la normativa europea, explica el tarannà gironí. De moment es queden a casa, millorant el camp pel present, no estirant més el braç que la màniga i plantejant amb rigor i seny el futur. Prudència i ambició. Modèstia i determinació. Temporada vinent. El mateix sentit de la coexistència del restaurant del barri de Germans Sàbat a Girona, de la gelateria amb els restaurants top mundial dels Germans Roca. Hi ha un element identitari de preservar d’on venim que ens arrela i ens fa sentir segurs.
La història del Girona FC i l’evolució dels darrers vuit anys ens explica l’èxit del present. El club es fundà l’any 1930 per un grup de persones de la societat civil gironina: Albert de Quintana (primer president), Josep Maria Pla Dalmau, Andreu de Benito, Lluís Ribas, Francesc Figueras, el doctor Roca Pinet, entre altres. El primer estadi va ser el de Vista Alegre. A partir de l’any 1970 el camp municipal de Montilivi esdevé l’estadi del Girona FC. L’equip sempre havia estat liderat per sectors empresarials i professionals liberals gironins, modest, jugant a categories inferiors, amb poca massa d’abonats-socis i amb moltes dificultats econòmiques. L’any 2009, amb Josep Gusó de president, decideixen convertir el Girona FC en societat anònima esportiva, amb ampliacions de capital constants, començant a considerar la venda de la majoria de l’accionariat a externs. L’any 2015 entre en l’accionariat TVSE amb la incorporació de Delfí Geli i a partir del 2017 el Girona FC passa a mans del City Group (47%), de l’empresari bolivià Marcelo Cloure (35%) i de Pere Guardiola (16%).
La primera reflexió és entorn la claredat de qui és la propietat. La vinculació amb el Manchester City i amb tots els clubs del City Group, el vincle amb Pep Guardiola, li permet disposar de futbolistes cedits que no podria tenir amb un pressupost de 60 milions, dels més baixos de la lliga espanyola (Reial Madrid i Barça entorn dels 900 milions d’euros) i amb 13.000 socis. La segona reflexió és la importància de la unitat de criteri entre la propietat, la direcció esportiva amb Quique Cárcel, l’entrenador i els jugadors. Discrets, amb paraules sempre mesurades.
Delfí Geli, president del Girona FC, és un exfutbolista professional i coneixedor des de molt petit del Girona FC. El seu avi, Delfí Geli, germà del meu avi Manel Geli de Cal Valent de Salt, va ser part de la resistència dels pocs aficionats que creien, que patien amb el seu modest equip. La tercera reflexió és la importància del lideratge de l’entrenador actual, Michel, que amb ofici i personalitat ha configurat un bon joc i ha trobat equilibris entre les individualitats i el joc solvent d’equip.
El Girona FC sempre havia jugat en les categories regionals, a Tercera Divisió, a Segona Divisió B i ocasionalment a Segona Divisió i debutà per primera vegada en la temporada 2017-2018 a la Primera Divisió amb Pablo Machín com a entrenador que va deixar voluntàriament el Girona FC per anar al Sevilla FC. Tornada a Segona divisió i de nou pujant a la Primera Divisió amb Michel la temporada 2021-2022. Les darreres dues temporades a Primera, la del 2022-2023 i l’actual són de creixement en la solvència esportiva, reputacional i institucional.
Michel, nascut a Vallecas (Madrid) va ser futbolista professional durant vint temporades fins a l’any 2012, majoritàriament al Rayo Vallecano. Entrenador del mateix Rayo Vallecano i fitxat pel Girona FC després dels bons resultats. Michel és un home senzill, coneixedors del futbol, amb intel·ligència emocional, que empatitza i toca de peus a terra i gestiona l’equip que té. Encomana la seva determinació. És un home fet a ell mateix i té clar el que cal fer. Ràpidament adaptat a Girona parla i aprèn català, sense por als seus dubtes lingüístics. Estimat per la propietat, pels juradors i per l’afició.
La gesta del Girona FC té alguns paral·lelismes amb la dècada extraordinària del FC Barcelona femení. Aquest no va ser secció oficial fins al 2002. Lideratges clars i determinació. Molts èxits: 9 lligues, 9 Copes de la Reina, 4 Supercopes, 10 Copes de Catalunya, 1 Copa de la Generalitat i 2 Champions. Ara de nou, a la final de la Champions League. Lluís Cortés, Jonatan Giráldez són els entrenadors que han acompanyat a un grup de grans futbolistes: Alèxia Putelles, Aitana Bonmatí, Sandra Paralluelo, Clàudia Pina, entre moltes altres. Elles, alhora, han liderat l’empoderament, la visibilitat i la lluita pels seus drets com a dones i com a professionals en un món de poder masculinitzat.
L’equip de futbol masculí de FC Barcelona ha de reflexionar i actuar entorn els lideratges, el joc d’individualitats i d’equip, la necessària unitat entre la institució, la direcció esportiva, l’entrenador i els jugadors. I recuperar la determinació i el joc que ens feia guanyadors, amb paciència però sense pausa.
El Barça, com un dels pocs clubs del món propietat dels socis, ha de permetre una fàcil governabilitat. A vegades, arribem a envejar al gran rival Reial Madrid, on, malgrat ser també dels socis, hi ha clarament un lideratge, per a bé i per a mal, clar, de Florentino Pérez. Cal recuperar l’autoestima del club i de les seccions. Recuperar la confiança dels que se saben forts, guanyadors i part d’un projecte que va més enllà del futbol masculí, conscients que l’entorn i la pressió mediàtica del Reial Madrid no és la del Barça. El Barça té 125 anys d’història, moltes seccions professionals i no professionals, també de bàsquet amb cadira de rodes. La Fundació Barça, amb més de 14 milions, treballa en objectius socials (igualtat oportunitats nens i nenes en l’esport, valors esportius, acompanyament a veterans), solidaritat (en el tercer i quart món proper) i culturals (part del catalanisme, de suport al català, a la integració, a la mirada femenina, de gènere). L’orgull del Barça és com l’orgull gironí. Ha d’haver-hi una simbiosi entre la ciutat i el club. Jo vull fer compatible la meva ànima culer amb la gironina. Com diu Xavier Marcet: “Liderar és avançar cap a una visió de futur, tenir una influència orientada al futur i fer referència a un propòsit noble”.