Podria parlar de l’accident ferroviari a Urda (Toledo), però prefereixo assossegar-me, del vandalisme brètol convocat per les xarxes, de l’evidència de deshumanització dels partidaris de Trump ara que s’acosten les eleccions de midterm, el malestar social de França, Itàlia, Alemanya, però sento que necessito acumular i digerir temps i informació. Optaré per comentar els fets de Varsòvia d’aquests darrers dies on un partit de dretes (dirigit per Tusk) intenta recalçar les institucions sobre els raïls de la norma constitucional d’alternança i limitació de mandats.
Recordem que Tusk, en una coalició de forces de centredreta liberal va guanyar a Morawiecki, l’home que havia estat advertit reiteradament per la UE de la deriva que refusa la pluralitat de pensament en les institucions, els mitjans d’informació i especialment, la judicatura. Si ens allunyem fins a l’any podriren retreure a les forces de ‘centredreta’ la seva ajuda o la seva inacció a l’hora d’afavorir que Llei i Justícia (els partits neofeixistes sempre usen noms pomposos) arribés al poder.
La Comissió de Venècia va fer un informe molt interessant alertant dels riscos que suposava la manera en què l’extrema dreta polonesa havia nomenat els interpretadors de la Constitució i el TJUE va determinar-ne la il·legalitat. Però Els neofeixistes, que mantenen a presidència de la república i que no podrien aturar les iniciatives dels nou govern des d’una prefectura de l’Estat més aviat ornamental, deroguen lleis declarant-les inconstitucionals.
La incorporació de nous jutges no ha estat acceptada pels que havien estat nomenats en l’època Morawiecki. El president actual, del mateix partit ultradretà no ha volgut trobar una data per a prendre’ls jurament o promesa. És a dir, no pensen abandonar el segment de poder que encara controlen i que a hores d’ara només els serveix per bloquejar.
Hem vist els fanàtics seguidors del partit Llei i Justícia encerclant la seu del Tribunal Constitucional per impedir que es produís la renovació i la policia encerclant el Tribunal i els manifestants, mentre el president Nawrocki intentava entrar-hi com qui creu que aquell és el seu castell. Per tant, Polònia ens mostra el que passa si l’extrema dreta tasta el poder i més tard el perd a les urnes. Igual que els seguidors de Trump van entrar al Capitoli en uns aldarulls que van suposar cinc víctimes mortals i un dels episodis més vergonyosos de la deriva trumpista, a Polònia vivim una situació extremadament preocupant.
Des del nostre entorn polític més immediat el que crida més l’atenció és que tant a Polònia com a Hongria els partits que han desbancat l’extrema dreta han estat de l’esfera ideològica del PP i a Alemanya el més bel·ligerant contra AfD és precisament la Democràcia Cristiana. Mentrestant, Vox i el PP cada vegada s’assemblen més, fins que sembla impossible diferenciar-los. Ara ens preocupa el que passa quan els d’extrema dreta arriben al poder i ben aviat començarem a preguntar-nos si les institucions democràtiques dels Estats són prou fermes per garantir una alternança que els és difícil d’acceptar. Perquè les estructures democràtiques només els interessen per accedir al poder, però no suporten que d’altres l’ostentin.