Un cop celebrades les eleccions arriba l'hora dels acords, dels pactes, dels programes... l'hora de la política en definitiva. I no només pel que fa a la constitució del Parlament i la celebració del debat d'investidura.
Aquestes eleccions han estat especials. Celebrades enmig d'un ambient enrarit, amb candidats empresonats, o exiliats...i molts altres investigats per delictes greus, tipus sedició (una cosa és ser investigat i l'altre que es pugui acreditar la comissió d'un delicte) per la qual cosa el que ve ara és molt i molt especial.
Arriba el moment de dialogar i d'intentar trobar una nova via política que redreci el malestar actual i el desacord entre el govern català i l'estat espanyol. Ara és el moment. O ho hauria de ser. Però és clar... per dialogar i pactar calen dues veus.
La primera compareixença de Mariano Rajoy després de les eleccions va oferir un titular que em va sorprendre i preocupar a l'hora. Va ser quan el president espanyol va escoltar una pregunta sobre si estava disposat a dialogar, ara sí, amb Carles Puigdemont que molt probablement seria qui pogués presentar-se a una investidura.
Rajoy va contestar de forma clara, lacònica i contundent: "Amb qui haig de parlar és amb Inés Arrimadas, que és la guanyadora". Quan el vaig escoltar vaig pensar que no anàvem bé. El registrador de la propietat gallec que ara fa de president espanyol va demostrar que continuava sense entendre res de res.
La resposta de Rajoy va ser una provocació. Crec que el va trair el subconscient. Inés Arrimadas va encapçalar la llista amb més diputats? Doncs si, amb 37 escons. Però tothom sap que si Esquerra i Junts per Catalunya haguessin repetit aliança com dos anys abans el resultat hauria doblat la llista de Ciutadans.
Només l'acord entre la llista de Carles Puigdemont i la d'Oriol Junqueras pot buscar aliances per la investidura, sigui en forma de vots o d'abstencions. Només Carles Puigdemont, ara mateix, pot aspirar a repetir la presidència de la Generalitat. Doncs a què venia el menyspreu de Rajoy?
Si es vol de veritat buscar una solució al conflicte polític, cal que hi hagi contactes i diàleg polític. I per això cal encertar els interlocutors. Per la via de menystenir els adversaris... poca cosa s'aconsegueix. En tot cas empitjora la situació.
Moltes vegades s'ha dit que Rajoy fuig de les alternatives polítiques. Ell és un funcionari de formació. Aplica el text de la llei i poca cosa més. Per això va errar el diagnòstic inicial del procés. Va reaccionar tard i malament. Va donar llum verda a la via coercitiva i repressiva. Finalment va convocar unes eleccions urgents i el resultat no li ha agradat.
Ara encara podria apaivagar la tensió ambiental i explorar alguna via d'acord. Uns mínims que permetin conviure i avançar. Aplicar aquella frase d'advocats: "Val més un mal pacte que un bon plet". Però amb la ràpida resposta: "Si haig de parlar amb algú... serà amb la senyora Arrimadas"... no s'albiren bons pronòstics. Malauradament sembla que el "Frontó Moncloa" continua funcionant. Veurem...