Aquesta setmana l'alcalde de Badalona, el militant del PSC, Alex Pastor va perpetrar unes declaracions del tot desafortunades en relació als Menors Estrangers no Acompanyats (MENAS). Així tuitejava: "Esta tarde he podido compartir charla y retos de futuro con los vecinos y las vecinas del barrio del Remei. Les he podido comunicar, además, que hemos conseguido que la Generalitat no instale ningún centro de MENAS en el barrio. #EstimemBadalona". Presumia d'haver aconseguit foragitar del seu terme municipal a aquestes persones que, fugint de la tragèdia que viuen als seus països, fan l'impossible per arribar al nostre. I ho fa, això sí, perquè estima Badalona.
El missatge era simple. Aquí, no! Cap intent de fer pedagogia. D'explicar les tragèdies que hi ha darrere els MENAS. De proposar solucions alternatives. Un missatge superficial i rotund: el vostre alcalde no serà menys que Albiol. No patiu, jo també tinc mà de ferro. S'erigia, doncs, d'una forma maldestra, amb garant d'una idea reaccionària de seguretat i ordre. Un relat que acostumen a copiar de la dreta i de l'extrema dreta, aquells que, febles d'idees i/o legitimitat, abracen el populisme. Normalment per por.
Fins i tot, la seva oposició a l'arribada d'aquests nois al barri del Remei, la podria haver defensat d'una altra manera. Al·legant raons d'oportunitat, motivant-les, oferint alternatives. I sobretot, aprofitant el moment per explicar que la nostra societat, als ulls d'un socialista, ha de ser proactiva en l'acolliment a aquestes persones. Com fan centenars d'alcaldes i regidors, per exemple, del seu partit arreu del país.
Però no. Expressament volia deixar clar que ell també és dur. Que no cal votar a la dreta extrema per garantir mà dura contra la immigració. I s'equivoca. Abonar el discurs del populisme i de la dreta, mai enforteix cap altra cosa que les pròpies posicions reaccionàries.
Amb el seu discurs, l'alcalde, a més d'actuar sense atendre a cap dels seus suposats fonaments ideològics, enforteix el discurs de Garcia Albiol. Li dona la raó i situa el debat polític en el seu terreny. El de la por.
L'ombra d'Albiol sobrevola en tot aquest afer i, probablement, tota la vida política i social badalonina. Perquè Xavier Garcia Albiol va guanyar de forma aclaparadora les eleccions. Va obtenir un resultat espectacular, especialment si el comparem amb el del PP aquell mateix dia a les eleccions europees. Va més que triplicar els vots del seu propi partit. De 11.700 a les europees, als 37.500 d'Albiol a les municipals. I va deixar als seus adversaris, a milers de vots. Amb aquest resultat, i em dol dir-ho, descavalcar-lo de l'alcaldia, va ser un greu error.
Si Albiol va guanyar les eleccions de forma tan clara, és perquè una gran part de la societat creu o vol creure, que té un projecte per Badalona més sòlid i solvent que les altres opcions polítiques. I no només pel seu lamentable i reaccionari discurs respecte de la immigració. O creiem que els milers de votants del PSC, ERC, JxCat o Podemos que van votar Albiol, són xenòfobs? Reconèixer que el seu suport va més enllà de la qüestió de la immigració i que ha vestit un discurs de ciutat que connecta amb amplis sectors de la societat, serà un bon inici per refer seriosament alternatives al que representa.
Albiol transcendeix en molt al seu partit i el seu espai ideològic i no se'l combat amb ocurrències aritmètiques un dia cada quatre anys, sinó vestint un projecte de ciutat alternatiu que sintonitzi amb una majoria de ciutadans. I menys encara, imitant el pitjor del seu discurs.
Les declaracions de Pastor són les d'un governant insegur que abraça el populisme més tronat per sobreviure políticament. De qui carrega amb l'íntima convicció que no té la suficient legitimitat per ostentar el càrrec d'alcalde. No es pot ser alcalde, al meu entendre, sent la tercera força política, amb la meitat dels vots que la primera i quan un alt percentatge els teus electors a les eleccions europees, el mateix dia han dipositat la papereta d'Albiol. I a sobre, pretendre governar pràcticament en solitari.
Res m'agradaria més que una alternativa de progrés fos majoritària a Badalona. Però es comença teixint un discurs de ciutat, travant complicitats polítiques i socials sòlides i creïbles. El contrari, no és més que inflar el fenomen Albiol.
El missatge era simple. Aquí, no! Cap intent de fer pedagogia. D'explicar les tragèdies que hi ha darrere els MENAS. De proposar solucions alternatives. Un missatge superficial i rotund: el vostre alcalde no serà menys que Albiol. No patiu, jo també tinc mà de ferro. S'erigia, doncs, d'una forma maldestra, amb garant d'una idea reaccionària de seguretat i ordre. Un relat que acostumen a copiar de la dreta i de l'extrema dreta, aquells que, febles d'idees i/o legitimitat, abracen el populisme. Normalment per por.
Fins i tot, la seva oposició a l'arribada d'aquests nois al barri del Remei, la podria haver defensat d'una altra manera. Al·legant raons d'oportunitat, motivant-les, oferint alternatives. I sobretot, aprofitant el moment per explicar que la nostra societat, als ulls d'un socialista, ha de ser proactiva en l'acolliment a aquestes persones. Com fan centenars d'alcaldes i regidors, per exemple, del seu partit arreu del país.
Però no. Expressament volia deixar clar que ell també és dur. Que no cal votar a la dreta extrema per garantir mà dura contra la immigració. I s'equivoca. Abonar el discurs del populisme i de la dreta, mai enforteix cap altra cosa que les pròpies posicions reaccionàries.
Amb el seu discurs, l'alcalde, a més d'actuar sense atendre a cap dels seus suposats fonaments ideològics, enforteix el discurs de Garcia Albiol. Li dona la raó i situa el debat polític en el seu terreny. El de la por.
L'ombra d'Albiol sobrevola en tot aquest afer i, probablement, tota la vida política i social badalonina. Perquè Xavier Garcia Albiol va guanyar de forma aclaparadora les eleccions. Va obtenir un resultat espectacular, especialment si el comparem amb el del PP aquell mateix dia a les eleccions europees. Va més que triplicar els vots del seu propi partit. De 11.700 a les europees, als 37.500 d'Albiol a les municipals. I va deixar als seus adversaris, a milers de vots. Amb aquest resultat, i em dol dir-ho, descavalcar-lo de l'alcaldia, va ser un greu error.
Si Albiol va guanyar les eleccions de forma tan clara, és perquè una gran part de la societat creu o vol creure, que té un projecte per Badalona més sòlid i solvent que les altres opcions polítiques. I no només pel seu lamentable i reaccionari discurs respecte de la immigració. O creiem que els milers de votants del PSC, ERC, JxCat o Podemos que van votar Albiol, són xenòfobs? Reconèixer que el seu suport va més enllà de la qüestió de la immigració i que ha vestit un discurs de ciutat que connecta amb amplis sectors de la societat, serà un bon inici per refer seriosament alternatives al que representa.
Albiol transcendeix en molt al seu partit i el seu espai ideològic i no se'l combat amb ocurrències aritmètiques un dia cada quatre anys, sinó vestint un projecte de ciutat alternatiu que sintonitzi amb una majoria de ciutadans. I menys encara, imitant el pitjor del seu discurs.
Les declaracions de Pastor són les d'un governant insegur que abraça el populisme més tronat per sobreviure políticament. De qui carrega amb l'íntima convicció que no té la suficient legitimitat per ostentar el càrrec d'alcalde. No es pot ser alcalde, al meu entendre, sent la tercera força política, amb la meitat dels vots que la primera i quan un alt percentatge els teus electors a les eleccions europees, el mateix dia han dipositat la papereta d'Albiol. I a sobre, pretendre governar pràcticament en solitari.
Res m'agradaria més que una alternativa de progrés fos majoritària a Badalona. Però es comença teixint un discurs de ciutat, travant complicitats polítiques i socials sòlides i creïbles. El contrari, no és més que inflar el fenomen Albiol.