La pandèmia, que encara patim aquí i arreu del planeta, ha causat greus estralls. Els primers, de caràcter sanitari i de forma ben cruel. Per milers es compten les persones que han perdut la vida o han patit un calvari que en molts casos els ha deixat lesions de per vida.
Però, els virus, no només ha impactat a la salut. Les mesures de confinament que necessàriament han hagut d'adoptar les autoritats, ha provocat una aturada de l'economia que a dia d'avui es fa difícil de preveure quina serà la seva repercussió. Veurem si ens recuperem ràpidament o entrarem en un llarg període d'estacament. Segurament l'evolució de la pandèmia els propers mesos fixarà la dimensió de la crisi.
El que sabem és que avui es compten per milions les persones que estan patint les conseqüències econòmiques. I naturalment, les persones especialment vulnerables d'una forma dramàtica. Els bancs d'aliments ens mostren unes dades esfereïdores. Són milers de persones les que han hagut d'acudir a ells per poder alimentar a les seves famílies, moltes de les quals és la primera vegada que hi han de recórrer.
Hem aplaudit als sanitaris, als transportistes, a la gent del camp, als treballadors dels supermercats o de la neteja, als professionals de les residències de gent gran i de persones amb discapacitats i a tants d'altres. Els herois de la pandèmia. Ara als mestres que estan garantint als nois i noies l'exercici d'un dret fonamental. Aplaudiments ben merescuts i emocionats. Que sentíem i sentim des del fons del cor, perquè sabem el risc que han assumit i el molt que els devem. Segurament haurem après que totes les feines són necessàries i mereixen respecte, estabilitat i una retribució digne. Perquè tots ens necessitem.
Però avui encara hi ha una part rellevant de l'administració tancada i inaccessible a les necessitats urgents de milions de persones. Diguem-nos-ho clar. Que els serveis d'atenció a les persones aturades o en situació d'ERTO, les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social o de l'Institut Nacional de la Seguretat Social o molts ajuntaments estiguin tancats, és inacceptable. I encara hi estan avui. Si avui, encara. I de fet a algunes no es pot accedir ni telefònicament.
I no és veritat que s'estigui atenent a les necessitats, igualment, per via telemàtica. No és veritat i els responsables polítics que ho afirmin demostren viure a la lluna. És gairebé impossible i un calvari indigne tramitar ajuts, reclamar els ERTOS, ser atès a un ajuntament o sol·licitar una prestació a la qual en tens dret. No és acceptable que les portes d'alguns ajuntaments restin tancades i s'ofereixin instàncies per realitzar qualsevol tràmit o consulta. No hi ha dret i és ofensiu i les persones més vulnerables no ho mereixen. És una immoralitat. Perquè carai ens hem dotat d'aquestes administracions si quan més els necessites, no hi són?
Obrim les administracions ja! No pot passar un dia més sense que un aturat pugui accedir a una oficina i ser atès, ni un usuari de serveis socials acompanyat en les seves necessitats. Ni un dia més sense poder accedir als nostres drets, sense patir un laberint de trucades impossibles i mails que cauen al núvol de la insensibilitat.
De debò, creiem que els ciutadans en situacions socials difícils poden accedir als seus drets amb administracions essencials tancades? Ens podem sentir satisfets només aprovant Decrets carregats de bona voluntat, que després no es fan efectius per a centenars de milers de persones?
Els power point ho aguanten tot. I els discursos encara més. Però si de forma immediata no reaccionem, la desafecció d'amplíssims sectors respecte de l'administració serà estratosfèrica. I això és greu i la llavor de moviments dels quals, quan apareixen, tots els posem les mans al cap.
Obrim les administracions! Totes. Sense excepció. Amb les mesures sanitàries que corresponen. Com es fa a les escoles o als supermercats, a la SEAT o als Centres Ocupacionals. I fem-ho de forma immediata. És una exigència dels responsables polítics. I no és acceptable ni un dia més d'espera. Perquè la desesperació de milers de ciutadans davant el mur amb el qual xoquen quan reclamen el que és seu, no admet més dilacions.
En defensa aferrissada del sector públic, obrim totes les administracions ja!
Però, els virus, no només ha impactat a la salut. Les mesures de confinament que necessàriament han hagut d'adoptar les autoritats, ha provocat una aturada de l'economia que a dia d'avui es fa difícil de preveure quina serà la seva repercussió. Veurem si ens recuperem ràpidament o entrarem en un llarg període d'estacament. Segurament l'evolució de la pandèmia els propers mesos fixarà la dimensió de la crisi.
El que sabem és que avui es compten per milions les persones que estan patint les conseqüències econòmiques. I naturalment, les persones especialment vulnerables d'una forma dramàtica. Els bancs d'aliments ens mostren unes dades esfereïdores. Són milers de persones les que han hagut d'acudir a ells per poder alimentar a les seves famílies, moltes de les quals és la primera vegada que hi han de recórrer.
Hem aplaudit als sanitaris, als transportistes, a la gent del camp, als treballadors dels supermercats o de la neteja, als professionals de les residències de gent gran i de persones amb discapacitats i a tants d'altres. Els herois de la pandèmia. Ara als mestres que estan garantint als nois i noies l'exercici d'un dret fonamental. Aplaudiments ben merescuts i emocionats. Que sentíem i sentim des del fons del cor, perquè sabem el risc que han assumit i el molt que els devem. Segurament haurem après que totes les feines són necessàries i mereixen respecte, estabilitat i una retribució digne. Perquè tots ens necessitem.
Però avui encara hi ha una part rellevant de l'administració tancada i inaccessible a les necessitats urgents de milions de persones. Diguem-nos-ho clar. Que els serveis d'atenció a les persones aturades o en situació d'ERTO, les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social o de l'Institut Nacional de la Seguretat Social o molts ajuntaments estiguin tancats, és inacceptable. I encara hi estan avui. Si avui, encara. I de fet a algunes no es pot accedir ni telefònicament.
I no és veritat que s'estigui atenent a les necessitats, igualment, per via telemàtica. No és veritat i els responsables polítics que ho afirmin demostren viure a la lluna. És gairebé impossible i un calvari indigne tramitar ajuts, reclamar els ERTOS, ser atès a un ajuntament o sol·licitar una prestació a la qual en tens dret. No és acceptable que les portes d'alguns ajuntaments restin tancades i s'ofereixin instàncies per realitzar qualsevol tràmit o consulta. No hi ha dret i és ofensiu i les persones més vulnerables no ho mereixen. És una immoralitat. Perquè carai ens hem dotat d'aquestes administracions si quan més els necessites, no hi són?
Obrim les administracions ja! No pot passar un dia més sense que un aturat pugui accedir a una oficina i ser atès, ni un usuari de serveis socials acompanyat en les seves necessitats. Ni un dia més sense poder accedir als nostres drets, sense patir un laberint de trucades impossibles i mails que cauen al núvol de la insensibilitat.
De debò, creiem que els ciutadans en situacions socials difícils poden accedir als seus drets amb administracions essencials tancades? Ens podem sentir satisfets només aprovant Decrets carregats de bona voluntat, que després no es fan efectius per a centenars de milers de persones?
Els power point ho aguanten tot. I els discursos encara més. Però si de forma immediata no reaccionem, la desafecció d'amplíssims sectors respecte de l'administració serà estratosfèrica. I això és greu i la llavor de moviments dels quals, quan apareixen, tots els posem les mans al cap.
Obrim les administracions! Totes. Sense excepció. Amb les mesures sanitàries que corresponen. Com es fa a les escoles o als supermercats, a la SEAT o als Centres Ocupacionals. I fem-ho de forma immediata. És una exigència dels responsables polítics. I no és acceptable ni un dia més d'espera. Perquè la desesperació de milers de ciutadans davant el mur amb el qual xoquen quan reclamen el que és seu, no admet més dilacions.
En defensa aferrissada del sector públic, obrim totes les administracions ja!