Aquesta setmana hem viscut un lamentable espectacle al Debat de Política General, per part del President del Grup Parlamentari de Ciutadans, el Sr. Carrizosa. Malgrat que era previsible, és realment insòlit i inadmissible que un líder polític acusi de connivència amb el terrorisme a representants públics i parli de morts i d'ETA amb tanta lleugeresa.
Tot plegat venia precedit de la immoralitat perpetrada per la Sra. Lorena Roldán el dia abans, mostrant fotografies de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guardia Civil de Vic de l'any 1991, on apareixia una criatura malferida o morta, i insinuant fastigosos paral·lelismes. Aquest comportament, propi d'una mala persona, no només qualifica la seva categoria moral, si no indica fins a quin punt l'importa, la memòria de les víctimes. Banalitzar assassinats, al servei de generar un clima de tensió i dramatisme, és un insult als qui realment han patit les conseqüències del terrorisme. I dóna llum de la immoralitat d'aquests diputats.
Per buscar el mòbil d'aquestes atrocitats dialèctiques no cal fer massa anàlisis polítiques. Només hem de seguir l'evolució de les enquestes i recordar la inseguretat estructural del líder de C's, el Sr. Albert Rivera. Creia haver nascut per President del Govern d'Espanya i es veu abocat a un desastre electoral que pot passar per damunt de la seva carrera política. L'excés d'autoestima sempre juga males passades.
Recordem que fa dos anys C's guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any i escaig després, obtenia un mal resultat a Catalunya a les eleccions generals amb Inés Arrimades al capdavant (C's va augmentar de 32 a 57 escons, mentre a Catalunya retenia només els 5 que tenia). Pel que fa a les municipals, setmanes després, mantenia el trist honor de no tenir cap de les 947 alcaldies en joc. I els pronòstics pel 10N són devastadors.
Estan desencaixats i a l'angoixa que viuen, hi apliquen una teràpia equivocada. Confonen les seves obsessions amb els sentiments d'una part de catalans. I una majoria del país, independentista, sobiranista, federalista o unionista, no comparteix aquesta actitud desbocada, pròpia d'un adolescent malcarat després d'una nit complexa.
Només cal observar l'actitud del PP. Compateixen les mateixes posicions polítiques, les expressen amb duresa, però han rebaixat el to, convençuts, que en la moderació hi ha terreny adobat per créixer. I és que al PP estan encantats de la vida. Després de perdre per golejada, el guanyador els regala una pròrroga on es parteix, de nou, de zero. I per major satisfacció, el seu rival directe, C's, ha decidit 'subirse al monte' a competir amb agressivitat, extremisme i populisme amb l'extrema dreta. Quin error confondre la realitat amb les teves obsessions!
Davant d'aquesta actitud convé mantenir la calma. Temprança davant el despropòsit. Primer perquè l'agressivitat quan s'enfronta a una actitud cabal i serena, encara apareix més ridícula, patètica, fora de lloc. I en segon lloc, perquè no et confonguin. Posant-se al nivell testosterònic de persones carregades d'ira, es corre el risc que l'observador innocent, des de la distància, confongui uns amb els altres. I això sí que no!
A l'insult, arguments. A l'odi, calma. I en contraposició a la violència verbal, un somriure respectuós.
Ben aviat els ciutadans votarem de nou. Per qui estima la democràcia, respecta la discrepància i aposta pel diàleg, és un moment d'alegria. I pels qui pensem que la situació política que viu Catalunya es resol amb política i no amb presons i repressió, és l'oportunitat per ratificar que així no canviaran les coses i que tard o d'hora, caldrà dialogar i treure de les presons i dels tribunals el que mai hauria d'haver abandonat el terreny de la política. I és que com encertadament diu Francesc Marc Àlvaro, l'elefant no marxarà.
El dia 10 de novembre votarem. I tinc la convicció que els qui fan de la brega, la seva manera d'entendre la política i la vida, obtindran un sever veredicte ciutadà. I potser aleshores s'adonaran que la divisió que pretenen crear només està en el món dels seus deliris.
I dit això, un apunt final que convé no oblidar mai. Per acabar amb el sectarisme la primera mesura és combatre el propi. Perquè, certament, si alguna actitud és transversal, és el sectarisme.
Tot plegat venia precedit de la immoralitat perpetrada per la Sra. Lorena Roldán el dia abans, mostrant fotografies de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guardia Civil de Vic de l'any 1991, on apareixia una criatura malferida o morta, i insinuant fastigosos paral·lelismes. Aquest comportament, propi d'una mala persona, no només qualifica la seva categoria moral, si no indica fins a quin punt l'importa, la memòria de les víctimes. Banalitzar assassinats, al servei de generar un clima de tensió i dramatisme, és un insult als qui realment han patit les conseqüències del terrorisme. I dóna llum de la immoralitat d'aquests diputats.
Per buscar el mòbil d'aquestes atrocitats dialèctiques no cal fer massa anàlisis polítiques. Només hem de seguir l'evolució de les enquestes i recordar la inseguretat estructural del líder de C's, el Sr. Albert Rivera. Creia haver nascut per President del Govern d'Espanya i es veu abocat a un desastre electoral que pot passar per damunt de la seva carrera política. L'excés d'autoestima sempre juga males passades.
Recordem que fa dos anys C's guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any i escaig després, obtenia un mal resultat a Catalunya a les eleccions generals amb Inés Arrimades al capdavant (C's va augmentar de 32 a 57 escons, mentre a Catalunya retenia només els 5 que tenia). Pel que fa a les municipals, setmanes després, mantenia el trist honor de no tenir cap de les 947 alcaldies en joc. I els pronòstics pel 10N són devastadors.
Estan desencaixats i a l'angoixa que viuen, hi apliquen una teràpia equivocada. Confonen les seves obsessions amb els sentiments d'una part de catalans. I una majoria del país, independentista, sobiranista, federalista o unionista, no comparteix aquesta actitud desbocada, pròpia d'un adolescent malcarat després d'una nit complexa.
Només cal observar l'actitud del PP. Compateixen les mateixes posicions polítiques, les expressen amb duresa, però han rebaixat el to, convençuts, que en la moderació hi ha terreny adobat per créixer. I és que al PP estan encantats de la vida. Després de perdre per golejada, el guanyador els regala una pròrroga on es parteix, de nou, de zero. I per major satisfacció, el seu rival directe, C's, ha decidit 'subirse al monte' a competir amb agressivitat, extremisme i populisme amb l'extrema dreta. Quin error confondre la realitat amb les teves obsessions!
Davant d'aquesta actitud convé mantenir la calma. Temprança davant el despropòsit. Primer perquè l'agressivitat quan s'enfronta a una actitud cabal i serena, encara apareix més ridícula, patètica, fora de lloc. I en segon lloc, perquè no et confonguin. Posant-se al nivell testosterònic de persones carregades d'ira, es corre el risc que l'observador innocent, des de la distància, confongui uns amb els altres. I això sí que no!
A l'insult, arguments. A l'odi, calma. I en contraposició a la violència verbal, un somriure respectuós.
Ben aviat els ciutadans votarem de nou. Per qui estima la democràcia, respecta la discrepància i aposta pel diàleg, és un moment d'alegria. I pels qui pensem que la situació política que viu Catalunya es resol amb política i no amb presons i repressió, és l'oportunitat per ratificar que així no canviaran les coses i que tard o d'hora, caldrà dialogar i treure de les presons i dels tribunals el que mai hauria d'haver abandonat el terreny de la política. I és que com encertadament diu Francesc Marc Àlvaro, l'elefant no marxarà.
El dia 10 de novembre votarem. I tinc la convicció que els qui fan de la brega, la seva manera d'entendre la política i la vida, obtindran un sever veredicte ciutadà. I potser aleshores s'adonaran que la divisió que pretenen crear només està en el món dels seus deliris.
I dit això, un apunt final que convé no oblidar mai. Per acabar amb el sectarisme la primera mesura és combatre el propi. Perquè, certament, si alguna actitud és transversal, és el sectarisme.