Aquest 21 de desembre, el govern espanyol reunirà a Barcelona el consell de ministres. Ho farà en un moment de màxima tensió amb les institucions catalanes i la majoria social del país, havent-se mofat de la dura vaga de fam d'uns presos polítics que no han notat la moció de censura, després d'haver flirtejat amb una nova intervenció de l'autogovern i amb la il·legalització de partits sobiranistes, i havent enterrat tota aspiració de parlar del dret a l'autodeterminació.
Una provocació que serà contestada al carrer per milers de catalans, com no podria ser d'altra manera, de manera pacífica i cívica, deixant de nou amb un pam de nas aquell nacionalisme espanyol abonat a les profecies autocomplertes que busquen qualsevol excusa per criminalitzar el moviment republicà.
Pedro Sánchez, però, també ha traït els treballadors i les treballadores i tot aquella que esperava un gir en polítiques socials i econòmiques arran del canvi d'inquilí a la Moncloa. El PSOE de la reforma de la Constitució al dictat de la troica manté les polítiques austericides i segueix condemnant les classes populars a conviure amb la precarietat i la pobresa.
El rebuig a derogar la reforma laboral de Mariano Rajoy, la proposta d'un centralista i raquític salari mínim de 900 euros, el manteniment del decret de fuga d'empreses o la negativa a retirar la immensa majoria de recursos a lleis socials i tributs aprovats pel Parlament no haurien de passar desapercebudes aquest 21-D, ja que, per si soles, justificarien nombroses mobilitzacions.
I en això estem la Intersindical-CSC. El sindicat republicà hem convocat divendres una vaga general de dues hores -entre les 12.30 i les 14.30- per donar cobertura a tots aquells catalans i catalanes que comparteixin el rebuig a les polítiques antisocials del govern socialista.
Una vaga, a més, que és l'eina històrica de protesta de les classes treballadores i que, durant massa temps, el pactisme social dels agents majoritaris ha volgut aparcar, però que últimament ha ressorgit amb força, sovint de la mà del sindicalisme republicà. Perquè la República catalana no serà si no és la República de la gent treballadora, si no serveix per recuperar i millorar uns drets socials i laborals contínuament laminats pels successius governs espanyols.
No serà, però, una vaga convencional. Aquest cop no ens plantegem aturar l'economia, sinó incentivar una protesta ciutadana que tindrà expressions múltiples i que, pel que fa a la Intersindical-CSC, se centrarà en reclamar allò que la majoria social i política catalana ja ha ratificat en reiterades ocasions: que la reforma laboral va ser una estocada als treballadors i les treballadores, que el salari mínim ha de complir els estàndards internacionals i situar-se en els 1.200 euros o que el Parlament ha de ser sobirà per garantir un mínim de justícia social.
Aquesta vaga ha de permetre a les classes populars fer-se sentir, a Barcelona i al territori, i contribuir a que la reunió del consell de ministres al nostre país estigui marcat per tot excepte per la normalitat.
Hi ha qui defensa que la vaga hauria de ser de 24 hores. És possible, de motius n'hi ha de sobres. D'altres lamenten que les vagues no s'improvisen. I potser també tenen raó, i és també per aquest motiu que ens hem limitat a l'aturada de dues hores. Perquè tot apunta que les condicions no milloraran els propers mesos i els motius per aturar el país, un dia o més, se'ns acumularan. Treballadors i treballadores de diversos sectors ja ho han evidenciat fa poques setmanes.
És per això que cal començar a preparar-nos, a situar la vaga general a l'horitzó, unint forces i alimentant-la des de la base, perquè les vagues que vinguin han de servir per vèncer. I per tornar-ho a fer tants cops com calgui, fins a guanyar-ho tot. En som capaços i capaces -l'any passat ho vam demostrar-, però ens cal unitat i estratègia per fer-ho possible i, de cara a aquest 21-D, no hem estat a temps de construir-les.
Malgrat tot, l'èxit d'un 2019 que ha d'estar marcat de nou per les mobilitzacions comença aquest divendres. El sindicalisme ha estat un terreny deixat de banda històricament pel moviment sobiranista, però cal subratllar un i mil cops que, sense plantejar batalla als centres de treball, no aconseguirem exercir tots els drets que ens pertanyen i que ens volen negar.
I aquest 21-D, les empreses i els carrers han de començar a ser un nexe de lluita que caldrà enfortir i esmolar l'any vinent, des de tots els fronts. La Intersindical-CSC hi serem per fer-ho possible. Som els que som i, tot i això, som els que hi hem estat sempre, en les vagues del 3 d'octubre, del 8 de novembre, del 8 de març i ara el 21 d'octubre. I encara hi serem més si som més forts d'ara en endavant.
Una provocació que serà contestada al carrer per milers de catalans, com no podria ser d'altra manera, de manera pacífica i cívica, deixant de nou amb un pam de nas aquell nacionalisme espanyol abonat a les profecies autocomplertes que busquen qualsevol excusa per criminalitzar el moviment republicà.
Pedro Sánchez, però, també ha traït els treballadors i les treballadores i tot aquella que esperava un gir en polítiques socials i econòmiques arran del canvi d'inquilí a la Moncloa. El PSOE de la reforma de la Constitució al dictat de la troica manté les polítiques austericides i segueix condemnant les classes populars a conviure amb la precarietat i la pobresa.
El rebuig a derogar la reforma laboral de Mariano Rajoy, la proposta d'un centralista i raquític salari mínim de 900 euros, el manteniment del decret de fuga d'empreses o la negativa a retirar la immensa majoria de recursos a lleis socials i tributs aprovats pel Parlament no haurien de passar desapercebudes aquest 21-D, ja que, per si soles, justificarien nombroses mobilitzacions.
I en això estem la Intersindical-CSC. El sindicat republicà hem convocat divendres una vaga general de dues hores -entre les 12.30 i les 14.30- per donar cobertura a tots aquells catalans i catalanes que comparteixin el rebuig a les polítiques antisocials del govern socialista.
Una vaga, a més, que és l'eina històrica de protesta de les classes treballadores i que, durant massa temps, el pactisme social dels agents majoritaris ha volgut aparcar, però que últimament ha ressorgit amb força, sovint de la mà del sindicalisme republicà. Perquè la República catalana no serà si no és la República de la gent treballadora, si no serveix per recuperar i millorar uns drets socials i laborals contínuament laminats pels successius governs espanyols.
No serà, però, una vaga convencional. Aquest cop no ens plantegem aturar l'economia, sinó incentivar una protesta ciutadana que tindrà expressions múltiples i que, pel que fa a la Intersindical-CSC, se centrarà en reclamar allò que la majoria social i política catalana ja ha ratificat en reiterades ocasions: que la reforma laboral va ser una estocada als treballadors i les treballadores, que el salari mínim ha de complir els estàndards internacionals i situar-se en els 1.200 euros o que el Parlament ha de ser sobirà per garantir un mínim de justícia social.
Aquesta vaga ha de permetre a les classes populars fer-se sentir, a Barcelona i al territori, i contribuir a que la reunió del consell de ministres al nostre país estigui marcat per tot excepte per la normalitat.
Hi ha qui defensa que la vaga hauria de ser de 24 hores. És possible, de motius n'hi ha de sobres. D'altres lamenten que les vagues no s'improvisen. I potser també tenen raó, i és també per aquest motiu que ens hem limitat a l'aturada de dues hores. Perquè tot apunta que les condicions no milloraran els propers mesos i els motius per aturar el país, un dia o més, se'ns acumularan. Treballadors i treballadores de diversos sectors ja ho han evidenciat fa poques setmanes.
És per això que cal començar a preparar-nos, a situar la vaga general a l'horitzó, unint forces i alimentant-la des de la base, perquè les vagues que vinguin han de servir per vèncer. I per tornar-ho a fer tants cops com calgui, fins a guanyar-ho tot. En som capaços i capaces -l'any passat ho vam demostrar-, però ens cal unitat i estratègia per fer-ho possible i, de cara a aquest 21-D, no hem estat a temps de construir-les.
Malgrat tot, l'èxit d'un 2019 que ha d'estar marcat de nou per les mobilitzacions comença aquest divendres. El sindicalisme ha estat un terreny deixat de banda històricament pel moviment sobiranista, però cal subratllar un i mil cops que, sense plantejar batalla als centres de treball, no aconseguirem exercir tots els drets que ens pertanyen i que ens volen negar.
I aquest 21-D, les empreses i els carrers han de començar a ser un nexe de lluita que caldrà enfortir i esmolar l'any vinent, des de tots els fronts. La Intersindical-CSC hi serem per fer-ho possible. Som els que som i, tot i això, som els que hi hem estat sempre, en les vagues del 3 d'octubre, del 8 de novembre, del 8 de març i ara el 21 d'octubre. I encara hi serem més si som més forts d'ara en endavant.