Aquesta setmana Arnaldo Otegi ha rendit una visita amistosa a Carles Puigdemont amb ànim de compartir impressions. L'assumpte no té res excepcional. El cas és que EH Bildu ha confirmat Otegi com a secretari general i ara toca ronda de contactes. La dreta mediàtica espanyola, però, ha aprofitat l'ocasió per estirar-se els cabells. “Otegi i Puigdemont escenifiquen el control sobre Sánchez”, diu El Español. “Ja tenim política exterior”, diu la Cope: “Zapatero, Puigdemont amb Otegi i els actors del no a la guerra”. Libertad Digital va més enllà: “Otegi traeix Junqueras i es reuneix amb Puigdemont”.
Això de les traïcions és una burla reversible. Algú podria haver titulat amb la mateixa astúcia que Puigdemont traeix Ortuzar o Esteban o qui vulgui que mani en aquests moments al PNB. Al cap i a la fi, Jordi Turull va encoratjar Imanol Pradales a les darreres eleccions autonòmiques basques. I a l'octubre, sense anar més lluny, Andoni Ortuzar es va desplaçar a Calella per prendre part al congrés de Junts que va reelegir Puigdemont. Ara és el PNB qui celebra el congrés. I Ortuzar ja no hi serà.
En realitat Ortuzar sí que hi era. Les seves intencions primeres eren seguir al capdavant de les sigles però les bases es van regirar desencantades amb la deriva electoral. La tendència és descendent i el projecte exigeix un revulsiu. Potser per això va començar a sonar el nom d'Aitor Esteban. I Ortuzar va fer un pas enrere. El PNB arriba a l'assemblea general d'aquest cap de setmana amb una calma interna recobrada, almenys en aparença, i tothom dona per fet que no hi haurà drames ni ruptures.
Se suposa que els afiliats coronaran Esteban en virtut d'un pacte entre cavallers, un tancament per dalt d'un procés intern que sagnava per sota. Algunes veus es pregunten quina mena de renovació portarà el canvi, ja que Ortuzar i Esteban no només pertanyen a la mateixa generació sinó també a la mateixa escola. La cosa està tan cantada que el nou candidat ni tan sols ha difós el programa, ja que tots donen per fet el continuisme.
No sabem quant trigarà Esteban a viatjar a Waterloo. Ni tan sols és clar que li interessi aquesta fotografia. El PNB sempre ha volgut oferir una imatge d'estabilitat, i per això ha guardat distàncies prudents amb el procés. El que sí que sabem és que els jeltzales estan buscant el seu lloc en un tauler basc cruixent i movedís. També sabem que és difícil oferir alhora novetat i continuïtat sense trencar-se en les contradiccions.
Costa sobreviure a la desil·lusió i Esteban té una tasca heroica al davant. Haurà de treballar, d'una banda, perquè el PNB no s'encaselli al seu vell paper de partit d'ordre. Però a més, ha de repensar les seves aliances sense descartar la perspectiva que el PP i Vox s'instal·lin a la Moncloa. En aquesta tessitura, Esteban només sembla comptar amb dues opcions: pactar amb el PP, com va fer Ortuzar, o perseguir el xoc i acabar a Waterloo esperant visites.