Groucho Marx deia que la televisió li semblava molt educativa perquè cada vegada que algú l'encenia, ell se n'anava a llegir un llibre. Sense llevar cap mèrit a la lectura, cal reconèixer que la televisió també instrueix. Només cal parar atenció a algunes cadenes privades per saber què volen de nosaltres els propietaris de tots els capitals. De vegades els dona per demonitzar els migrants: és perquè necessiten abaratir la mà d'obra estrangera. Altres vegades els dona pels okupes: cal protegir els dividends del rendisme i legitimar les empreses de matons a domicili. Ara els ha donat per l'armament. Que venen els russos. I bé. Canta a la llegua.
I és que no hi ha grans adhesions sense grans enemics. La por esmola el ganivet que ens clavaran. Però abans de robar-nos la guita per assalt amb arma blanca, han d'omplir els platós de bustos parlants que parlen tota l'estona de perills invisibles, amenaces sense rellevància estadística que acaben servint com a pretext per justificar l'injustificable. L'objectiu final, no hi ha cap novetat, és amputar les llibertats individuals i col·lectives, saquejar les arques públiques, minvar la sanitat i l'educació, fulminar les prestacions socials, depauperar-nos, apocar-nos.
El rearmament d'Ursula von der Leyen s'assembla massa a les polítiques d'austeritat que va imposar la Troica ara fa quinze anys. Un cop més, els poders econòmics ens volen passar la factura d'una crisi geopolítica que ells mateixos han promogut. Els consensos de guerra es nodreixen del pànic de masses que instiguen les televisions. I tot aquell que hi posi objeccions serà increpat per algun tertulià analfabet. Amic de Putin. Amic dels okupes. Si tant t'agraden els migrants, per què no els fiques a casa teva?
Si tant t'agrada la guerra, per què no acudeixes tu mateix al capdavant de Kursk i et bats el coure amb els soldats russos en comptes de donar la torra al respectable? Si tant t'agraden les armes, per què no les pagues de la butxaca en lloc d'abocar-nos a les retallades i les privatitzacions? Perquè aquest és el pla de la Unió Europea, que no té res a veure amb defensar-nos sinó amb atacar els nostres minvats serveis públics i empobrir les classes populars. D'on sortiran els 800.000 milions d'euros que ara ens reclamen?
Pedro Sánchez insisteix a augmentar la despesa militar alhora que promet deixar intactes les partides socials. Ahir, a Hèlsinki, el primer ministre de Finlàndia li va clavar una cura de realitat. “Hem hagut de retallar la despesa pública de manera dramàtica”, diu Petteri Orpo. Els temps de l'austeritat ens porten un altre ensenyament: quan es retalla el que és públic, les armes acaben sacsejant amb més fúria els ciutadans emprenyats que els invisibles exèrcits estrangers. Aquest és el propòsit dels rearmadors: vendre'ns la corda amb què serem penjats.