Que la societat civil del país fa dies que marca l’agenda és una evidència. El que potser no sap tothom és que fins i tot és un exemple de com cal obrir debats per a la construcció de desitjos. Plataformes que treballen de fa temps, i que el 15-M van viure un moment àlgid, sectorials de l’ANC, organitzacions històriques o més joves pensen, repensen, imaginen el dia desprès, dibuixen futuribles necessaris. I es proposen no només canviar l’statu quo administratiu, sinó tombar un sistema fracassat, un model que s’ha revelat contrari al benestar comú.

Tots hem entès hores d’ara que no n’hi ha prou a dir “volem votar”, sinó que calen noves respostes als qui encara no s’han decidit. Perquè la màgia del moment no és només el poder decidir sinó sobretot donar forma a una nova manera de fer les coses. Una manera més transparent, més justa, més neta,  més a la mida de les persones i no dels grans interessos corporatius. Perquè tenim arguments, propostes, estem preparats, estem formats i sabem el que no volem i també el que volem.

És per això que avui celebro una iniciativa local potentíssima, al GER de Sant Pere de Ribes, que proposa el seu primer congrés ara que fan 40 anys. Un congrés per pensar el país que ve des del seu compromís històric, i que revisita com ens comuniquem, models d’economia solidària i finances ètiques, el paper dels moviments socials, les noves formes de fer política o quin és el fet nacional complet.

Dijous arrencaven, des de sota, com sempre han fet, per construir entre totes i tots. Tenen il·lusió, i han aconseguit comprometre veus molt autoritzades. Les seves pors són què en conclouran i com ho comunicaran. I no s’adonen de la importància de fer-ho, pel sol fet de fer-ho. De caminar. O sí que ho saben... Avui els ho volia agrair i reconèixer.