Al primer revolt de la legislatura espanyola, la majoria de la investidura es posa a prova. Aquest dimecres, el Congrés debatrà i votarà el primer gran decret del nou govern de Pedro Sánchez. Junts ha anunciat un "no com una casa de pagès" i ha exigit a Sánchez la retirada del decret. El motiu és que entre el paquet de mesures inclou una modificació de la llei d'enjudiciament civil que, segons el partit de Carles Puigdemont, posa en risc l'amnistia.
Que la legislatura no seria plàcida ja ho sabíem. Pedro Sánchez va ser investit fa un mes i mig per una majoria que va de Podem a Junts, passant per Bildu i PNB. Amb l'actual composició del Congrés, el president espanyol necessita el suport de tots els seus socis per tirar endavant. Però el primer roc en el camí de la legislatura s'ha produït només començar. Sánchez no aconsegueix desprendre's d'un estil de governar molt particular, en què no sembla estalviar tics presidencialistes. A vegades, el PSOE delata tons d'hegemonies perdudes i actua com si no necessités del concurs de molts socis i, a més, de socis molt diversos.
L'executiu espanyol continua abusant dels decrets òmnibus, aquests paquets de mesures urgents que apleguen àmbits dels més diversos en un poti-poti que, si no està ben negociat, és de difícil digestió. I que, al capdavall, l'únic que pretén és reduir el debat tant com es pugui. Només cal recordar el llarg nom del decret, que afronta tot això: "L'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge". La regulació de les qüestions prejudicials -que ja ara plantegen la possibilitat que un jutge pregunti al Tribunal de Justícia de la UE si una determinada llei encaixa en el dret europeu. Una opció que pot acabar allargant l'entrada en vigor d'una llei, per molt aprovada que estigui.
A la vegada, però, als socis els convé -o els hauria de convenir- la màxima estabilitat de la legislatura. Que vol dir més que la seva simple continuïtat. També la seva robustesa és un factor que ajudarà a tirar endavant els acords subscrits entre socialistes i el bloc independentista. Si el PSOE actua com si li sobressin suports, un sector de l'independentisme no surt de les seves batusses tàctiques, que ja no generen interès. La realitat és més crua. L'ofensiva contra la llei és formidable i cal recordar que només ha arrencat la partida al Congrés. La tramitació pel Senat -en mans del PP per majoria absoluta- serà un difícil congost. Cal administrar les pressions i les amenaces.
Convé que la legislatura triomfi. Que duri i que es plasmin en obra política els pactes creatius assolits entre l'esquerra espanyola i el sobiranisme. L'amnistia encara no està feta i haurà de bregar amb un exèrcit potent d'enemics. Se n'ha de ser conscient a Barcelona, a Waterloo i a la Moncloa. Els socis de la investidura necessiten establir un mètode pràctic que impedeixi que l'intent de superar el conflicte polític sigui víctima dels elements, inclòs entre ells l'independentisme.
Que la legislatura no seria plàcida ja ho sabíem. Pedro Sánchez va ser investit fa un mes i mig per una majoria que va de Podem a Junts, passant per Bildu i PNB. Amb l'actual composició del Congrés, el president espanyol necessita el suport de tots els seus socis per tirar endavant. Però el primer roc en el camí de la legislatura s'ha produït només començar. Sánchez no aconsegueix desprendre's d'un estil de governar molt particular, en què no sembla estalviar tics presidencialistes. A vegades, el PSOE delata tons d'hegemonies perdudes i actua com si no necessités del concurs de molts socis i, a més, de socis molt diversos.
L'executiu espanyol continua abusant dels decrets òmnibus, aquests paquets de mesures urgents que apleguen àmbits dels més diversos en un poti-poti que, si no està ben negociat, és de difícil digestió. I que, al capdavall, l'únic que pretén és reduir el debat tant com es pugui. Només cal recordar el llarg nom del decret, que afronta tot això: "L'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge". La regulació de les qüestions prejudicials -que ja ara plantegen la possibilitat que un jutge pregunti al Tribunal de Justícia de la UE si una determinada llei encaixa en el dret europeu. Una opció que pot acabar allargant l'entrada en vigor d'una llei, per molt aprovada que estigui.
A la vegada, però, als socis els convé -o els hauria de convenir- la màxima estabilitat de la legislatura. Que vol dir més que la seva simple continuïtat. També la seva robustesa és un factor que ajudarà a tirar endavant els acords subscrits entre socialistes i el bloc independentista. Si el PSOE actua com si li sobressin suports, un sector de l'independentisme no surt de les seves batusses tàctiques, que ja no generen interès. La realitat és més crua. L'ofensiva contra la llei és formidable i cal recordar que només ha arrencat la partida al Congrés. La tramitació pel Senat -en mans del PP per majoria absoluta- serà un difícil congost. Cal administrar les pressions i les amenaces.
Convé que la legislatura triomfi. Que duri i que es plasmin en obra política els pactes creatius assolits entre l'esquerra espanyola i el sobiranisme. L'amnistia encara no està feta i haurà de bregar amb un exèrcit potent d'enemics. Se n'ha de ser conscient a Barcelona, a Waterloo i a la Moncloa. Els socis de la investidura necessiten establir un mètode pràctic que impedeixi que l'intent de superar el conflicte polític sigui víctima dels elements, inclòs entre ells l'independentisme.