Després de disset mesos de males notícies tots els responsables polítics volen ser portadors de bones notícies. Soc conscient del cansament de sentir-se limitat en els moviments, de no poder fer activitats en grup, de no poder fer el que ens feia gaudir del temps lliure. En conseqüència, soc conscient del desig de donar bones notícies.
La pandèmia no ha finalitzat i ens comportem com si totes les mesures siguin insuportables. Quan la Covid-19 sigui una malaltia més i no ocupi tots els dies, descobrirem que hi ha famílies ben a prop que no podran tornar a la normalitat perquè el SARS-CoV.2 s'ha emportat un o més d’un dels seus membres. Ni que només sigui per aquest fet, per l'increment de mortalitat que ha suposat, tots hauríem de mostrar la nostra versió més respectuosa quan planifiquem el lleure.
Des de la variant estàndard de Wuhan, com tots els virus RNA s'ha mostrat amb lleugeres variants en les quals ha anat perfeccionant la seva capacitat infectiva (alfa o britànica, la coneguda com a sud-africana, la de Manaus o brasilera, l'índia o la derivada d’aquesta coneguda com la delta). Cap d'elles s'escapa -sortosament- de la protecció que ens ofereixen les vacunes aprovades a escala europea, però el Regne Unit, que havia apostat per una protecció baixa, però extensa amb una sola dosi a un alt percentatge de la població, ara està organitzant la protecció amb segona dosi per assegurar-se d’usar tot el potencial d'immunització que pot oferir-se a la població.
També hem de tenir present que hi ha bosses de persones en les franges d’edat inferiors als 75 anys, que poden arribar al 30% de persones, que no han atès la crida a ser vacunades. Com més circuli el virus, més possibilitats d’emmalaltir tindran aquests ciutadans. Les bones notícies anunciades (poder prescindir de la mascareta en espais oberts o reobertura de l’oci nocturn...) no poden efectuar-se sense tenir en compte aquestes circumstàncies.
Confiem que la forma de transmissió aèria es vegi dificultada per les condicions ambientals de l'estiu: temperatures altes, més hores i més intensitat de la radiació solar, menor humitat..., ja que produeixen la dessecació del virus molt ràpidament. No obstant això, la transmissió en grups que no respecten la distància de seguretat i que parlen, criden, canten, una estona llarga amb els que tenen al costat, les condicions ambientals no compten perquè el virus va de laringe a laringe, que és el que més li agrada. Això passa constantment en la platja, les terrasses, les discoteques, les trobades grupals i en aquest lleure vinculat al consum d'alcohol sense límit que ha omplert les nits d’aquesta primavera de les nostres ciutats.
Sabem que el percentatge de formes greus de la malaltia és inferior en els joves, també sabem que algunes formes lleus esdevenen formes persistents de la malaltia i mesos després encara presenten simptomatologia invalidant per al retorn a l’activitat quotidiana i laboral.
A mitjans de juliol potser les dades d’evolució de la pandèmia no seran tan favorables com les d'ara, però la demanda de llits hospitalaris i d’atenció intensiva no creixerà gaire si el virus no vincula la transmissibilitat asimptomàtica dels joves amb les bosses de població no vacunada (molts per decisió pròpia) nou de les franges d’edat més adultes.
No intento encomanar cap visió pessimista, ans al contrari, ens mereixem espolsar-nos la pena acumulada, però si no immunitzem contra rellotge, si no fem entendre als sectors econòmics que la malaltia té un cost molt elevat per l’erari i un llast per a la recuperació, si no els convertim en agents de salut i no només en comptables de les seves respectives caixes, no superarem la pandèmia i la recuperació serà més i més dilatada en el temps.
Em costa creure que a les discoteques s'evitin els contactes i siguin els espais ventilats que necessitem. També em costa entendre que no estiguem aprofitant els mesos amb pocs visitants per millorar el patrimoni arquitectònic i cultural en general que els atrau. Em costa entendre que no hi hagi més veus que clamin per platejar-se un model de canvi en el tipus de turista que volem captar. Em costa entendre que ens hàgiu oblidat tan fàcilment (als sanitaris).
El virus s'acarnissa a molts indrets del món per manca de mitjans tan bàsics com l’oxigen, els corticoides o un llit d’hospital de campanya. Aquí no hauríem de precipitar-nos oblidant la realitat només perquè als responsables de les nostres institucions prefereixin donar bones notícies.
La pandèmia no ha finalitzat i ens comportem com si totes les mesures siguin insuportables. Quan la Covid-19 sigui una malaltia més i no ocupi tots els dies, descobrirem que hi ha famílies ben a prop que no podran tornar a la normalitat perquè el SARS-CoV.2 s'ha emportat un o més d’un dels seus membres. Ni que només sigui per aquest fet, per l'increment de mortalitat que ha suposat, tots hauríem de mostrar la nostra versió més respectuosa quan planifiquem el lleure.
Des de la variant estàndard de Wuhan, com tots els virus RNA s'ha mostrat amb lleugeres variants en les quals ha anat perfeccionant la seva capacitat infectiva (alfa o britànica, la coneguda com a sud-africana, la de Manaus o brasilera, l'índia o la derivada d’aquesta coneguda com la delta). Cap d'elles s'escapa -sortosament- de la protecció que ens ofereixen les vacunes aprovades a escala europea, però el Regne Unit, que havia apostat per una protecció baixa, però extensa amb una sola dosi a un alt percentatge de la població, ara està organitzant la protecció amb segona dosi per assegurar-se d’usar tot el potencial d'immunització que pot oferir-se a la població.
També hem de tenir present que hi ha bosses de persones en les franges d’edat inferiors als 75 anys, que poden arribar al 30% de persones, que no han atès la crida a ser vacunades. Com més circuli el virus, més possibilitats d’emmalaltir tindran aquests ciutadans. Les bones notícies anunciades (poder prescindir de la mascareta en espais oberts o reobertura de l’oci nocturn...) no poden efectuar-se sense tenir en compte aquestes circumstàncies.
Confiem que la forma de transmissió aèria es vegi dificultada per les condicions ambientals de l'estiu: temperatures altes, més hores i més intensitat de la radiació solar, menor humitat..., ja que produeixen la dessecació del virus molt ràpidament. No obstant això, la transmissió en grups que no respecten la distància de seguretat i que parlen, criden, canten, una estona llarga amb els que tenen al costat, les condicions ambientals no compten perquè el virus va de laringe a laringe, que és el que més li agrada. Això passa constantment en la platja, les terrasses, les discoteques, les trobades grupals i en aquest lleure vinculat al consum d'alcohol sense límit que ha omplert les nits d’aquesta primavera de les nostres ciutats.
Sabem que el percentatge de formes greus de la malaltia és inferior en els joves, també sabem que algunes formes lleus esdevenen formes persistents de la malaltia i mesos després encara presenten simptomatologia invalidant per al retorn a l’activitat quotidiana i laboral.
A mitjans de juliol potser les dades d’evolució de la pandèmia no seran tan favorables com les d'ara, però la demanda de llits hospitalaris i d’atenció intensiva no creixerà gaire si el virus no vincula la transmissibilitat asimptomàtica dels joves amb les bosses de població no vacunada (molts per decisió pròpia) nou de les franges d’edat més adultes.
No intento encomanar cap visió pessimista, ans al contrari, ens mereixem espolsar-nos la pena acumulada, però si no immunitzem contra rellotge, si no fem entendre als sectors econòmics que la malaltia té un cost molt elevat per l’erari i un llast per a la recuperació, si no els convertim en agents de salut i no només en comptables de les seves respectives caixes, no superarem la pandèmia i la recuperació serà més i més dilatada en el temps.
Em costa creure que a les discoteques s'evitin els contactes i siguin els espais ventilats que necessitem. També em costa entendre que no estiguem aprofitant els mesos amb pocs visitants per millorar el patrimoni arquitectònic i cultural en general que els atrau. Em costa entendre que no hi hagi més veus que clamin per platejar-se un model de canvi en el tipus de turista que volem captar. Em costa entendre que ens hàgiu oblidat tan fàcilment (als sanitaris).
El virus s'acarnissa a molts indrets del món per manca de mitjans tan bàsics com l’oxigen, els corticoides o un llit d’hospital de campanya. Aquí no hauríem de precipitar-nos oblidant la realitat només perquè als responsables de les nostres institucions prefereixin donar bones notícies.