La restauració del conjunt mural que Josep Maria Sert va pintar a la nau central de la Catedral de Vic ja ha començat. Els treballs, que tenen un cost de més d'1,5 milions d'euros i una durada de 21 mesos, s'inscriuen en el Pla Nacional de Catedrals del Ministeri de Cultura i és una de les operacions "més complexes" per la tipologia i envergadura, amb llenços i ornaments que ocupen prop de 5.000 m2. Les actuacions es faran de forma continuada, però per parts, de manera que el temple mantindrà l'activitat.
Sert va executar aquestes pintures dues vegades, ja que van quedar destruïdes en un incendi durant la Guerra Civil. El mestre les va refer entre el 1940 i 1945. Pocs mesos després, l'artista moria.
El projecte de restauració inclou la intervenció al conjunt de llenços adherits als paraments perimetrals de la nau central de la catedral de Sant Pere de Vic -de 1.897 m2- i els pilars i pilastres i altres elements decoratius que els emmarca -3.730 m2-. Segons els tècnics, l'objectiu final és garantir la seva preservació amb tècniques poc invasives que no alteraran les característiques de l'obra. "És un projecte enorme i un dels més importants que tenim a l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya [que pertany al Ministeri de Cultura] en aquests moments", detalla la directora tècnica del projecte, María Porras, i una de les coordinadores dels treballs de supervisió.
- Comencen els treballs de restauració de les pintures murals de Sert a la Catedral de Sant Pere de Vic.
- ACN
L'especialista en pintura sobre llenç remarca que Sert va dominar una "tècnica molt peculiar", anomenada, marouflage. Primer les va pintar al taller i, posteriorment, les va adherir als murs del temple sobre una base de làmines d'alumini i després uns vernissos i uns acabats que li donaven un aspecte de daurat: "Tenia la tècnica molt provada, la feia des del 1920, i les pintures han aguantat molt bé". Tot i això, les filtracions d'aigua -actualment ja resoltes-, els moviments estructurals en les parets i l'acumulació de pols durant tots aquests anys han causat uns danys que ara es volen revertir.
Recuperar la "vitalitat" de l'obra original
Concretament, es netejarà la superfície de la policromia, es retiraran pintures posteriors i altres estrats pictòrics de fixació per després consolidar les capes i fer que l'obra torni a recuperar la "vitalitat" que tenia. "Ara els veiem com empal·lidits, però recuperaran la profunditat i l'efecte escultòric i de volum que han perdut", assenyala Azucena Prior, representant de l'empresa adjudicatària ARTYCO, que farà els treballs.
La intervenció es farà de forma continuada però per parts, movent progressivament les bastides. D'aquesta manera, el temple podrà continuar l'activitat litúrgica i les visites, que podran apreciar l'evolució dels treballs i el que queda pendent. "És un privilegi a nivell educatiu que en poques intervencions es pot aconseguir", assegura Prior. El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat també ha format part del procés previ de restauració.
L'última peça per recuperar l'obra de Sert a Vic
Les pintures murals de la Catedral de Vic es consideren una de les obres que l'artista va executar en el punt àlgid de la seva carrera. Formades per 37 escenes de grans dimensions, en destaquen les escenes bíbliques del Calvari, l'Enterrament de Jesús o escenes del Pecat d'Adam i Eva, però també d'altres temes com el Casament de la Humanitat amb la mort.
"És la gran obra d'un artista molt fructífer (...), que li va obrir les portes a tots els encàrrecs d'àmbit mundial i és la que acaba just abans de morir", afirma el delegat episcopal del Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, Dani Font. Han passat 81 anys i l'obra havia quedat "poc valorada i en punt mort", admet. Per això, el 2019 van començar un projecte, també en diferents fases, per recuperar aquest patrimoni que ha inclòs la reforma del teulat.
La restauració dels murals serà la culminació d'un projecte que dona una "visió integral de la vida i obra de Sert a través de la Catedral de Vic" amb altres elements com un audiovisual que recull la història. Els primers esbossos daten del 1907, que va presentar a l'Exposició de París. El 1927 va completar la instal·lació de les teles, però un incendi del 1936 en l'inici de la Guerra Civil gairebé les va destruir en la totalitat. I entre el 1940 i el 1945 Josep Maria Sert les va refer. Pocs dies després de completar la seva obra monumental, Sert moria a Barcelona. L'artista està enterrat al claustre de la Catedral de Sant Pere de Vic, ben a prop dels murals, tal com ell mateix va demanar.
