​Perafita recupera «Els Pastorets» perduts durant la postguerra: «És un projecte col·lectiu que ens permet fer poble»

Aquest serà el segon any que Perafita representaEls Pastorets de Lluís Millà. El grup d'Història i Memòria i l'Afa de l'escola Heurom van recuperar aquesta tradició l'any passat com a prova i, després de l'èxit que va tenir, han decidit repetir i consolidar la iniciativa. El projecte mobilitza una part important d'aquest poble de 400 habitants i dalt de l'escenari s'hi poden veure diferents generacions, des dels més petits de l'escola fins a persones que superen els 80 anys.

Ramon Gabarrós encara té un record de quan Els Pastorets s'havien representat al poble. El seu pare interpretava el paper de Borrego i recorda com assajaven i cantaven les cançons. Tot i que no saben exactament quan va deixar de fer-se, creu que va ser entre finals dels anys 40 i principis dels 50 i calculen que es va interpretar durant gairebé una dècada. Creu que és un fet molt important que durant la primera postguerra i en uns temps de "gran depressió" el rector del poble "tingués ganes de muntar uns Pastorets i aconseguir que la gent rigués".

Per ell, és molt emocionant que, després de tants anys, Els Pastorets que interpretava el seu pare es tornin a fer. A més, Gabarrós també puja a l'escenari per posar-se a la pell d'un pastor. "És molt més important del que ens puguem pensar aquesta recuperació dels Pastorets. Hi ha molta gent mobilitzada i això és molt important per fer comunitat en un poble", exposa, tot afegint que: "M'emociona molt que persones de totes les edats, condicions i maneres de ser s'uneixin per això".
 
També ho creu Marta Garcia, integrant de l'Afa de l'escola i impulsora de la iniciativa. Explica que el projecte lligava molt amb els valors de l'Afa i del centre: "Vam veure que valia molt la pena embrancar-nos-hi". Per una banda, diu, "ens permetia implicar-nos en un projecte col·lectiu de fer poble" i, per l'altra, "podíem transmetre als infants la màgia del teatre i incloure-hi a tothom". A més, Garcia explica que es tracta d'un projecte que permet treballar "entre tres generacions diferents" i també amb cultures diverses. "Tenim una persona que ha vingut de l'Argentina i interpretarà una cançó dins de la funció. És un projecte que permet molta inclusió", assegura.
 

Una versió desenfadada i poc coneguda de la faula del naixement de Jesús

La versió que els veïns de Perafita portaran a l'escenari és la que va escriure Lluís Millà l'any 1931. En aquesta obra s'expliquen les aventures de dos pastors, en Borrego i en Carquinyoli, que juntament amb els àngels i amb la col·laboració del poble lluiten per fer fora els dimonis que amenacen la pau de la zona. Els directors de l'espectacle, Ton Baig i Roser Vinyes -que també lideren el grup de teatre amateur La Trebinella-, expliquen que la funció incorpora trets diferencials com ara que els dimonis parlen castellà. Vinyes explica que això "dona per molt" perquè "com que parlen castellà els pastors no els entenen i això permet muntar molts gags i escenes divertides". També s'hi incorporen algunes concessions com ara que els pastors expliquen anècdotes del Lluçanès.

La persona que interpreta en Borrego és Jordi Freixa, el tiet de tres alumnes que estudien a l'escola de Perafita. Explica que tant en Borrego com el Carquinyoli són "bastant rucs" però decideixen que en Borrego es converteixi en alcalde "i aleshores creu que té una autoritat per sobre dels altres pastors i això dona moments molt divertits". A banda del Satanàs i Llucifer, a l'espectacle també hi apareixen molts dimoniets, que són interpretats per nens de l'escola com en Jan i en Guillem, de 7 i 8 anys. Asseguren que s'ho passen molt bé interpretant aquests personatges, sobretot, perquè han d'estar "molt enfadats".