Els micropobles demanen un finançament propi per poder ser viables

A Osona, molts municipis tenen menys de 500 habitanys, tot i que només Alpens, Collsuspina i Lluçà estan adherits a l'associació.

Publicat el 18 de febrer de 2010 a les 11:08
Vista d'Alpens. Foto: Lluçanès Turisme

L’ Associació de Micropobles de Catalunya ha elaborat un informe on, després d’analitzar la situació dels pobles de menys de 500 habitants, proposa l’establiment d’un finançament a mida per aconseguir la millora d’una realitat que comprèn 334 poblacions i el 40% del territori de Catalunya. A Osona, aquesta tipologia abasta molts municipis, tot i que només Alpens, Collsuspina i Lluçà formen part de l'associació. Aquest dimecres l'alcaldessa vallfogonina, Maria Carme Freixa, conjuntament amb la d'Alpens, Montserrat Barniol, van presentar les demandes dels micropobles.

Segons l'associació, “si la majoria de les necessitats dels ciutadans d’un municipi de 100.000 habitants són les mateixes que les d’un municipi de 250 (clavegueres, llum, carrers asfaltats, voreres, enllumenat públic, parcs, aigua potable, recollida d’escombraries, festes majors, poliesportius, telefonia,...) cal un repartiment adequat dels recursos per que tothom tingui accés a uns mateixos serveis”. En aquest sentit lamenten que el reduït pressupost i la manca d'autonomia dels petits ajuntaments els fa dependre “contínuament” d'altres institucions públiques i les línies de subvencions.

Per solucionar aquesta situació aposten per reconèixer l'especificitat dels micropobles al corpus legislatiu i, especialment, establir una renda mínima municipal (RMM) per assegurar la viabilitat d'aquests ajuntaments. Segons l'associació aquesta renda es podria finançar a través d'un Fons d'equilibri i solidaritat territorial. Hauria de tenir un import de 150.000 euros pels municipis amb menys de 250 habitants i de 250.000 euros pels que tenen entre 250 i 500 habitants. A més, demanen que el PUOSC subvencioni el 100% dels projectes sol·licitats.

Les alcaldeses d'Alpens i Vallfogona, Montserrat Barniol i Carme Freixa