12
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
12:39h
Nascuda l'any 1977 en un petit poble rural proper de la ciutat costanera de Nador (Marroc), Laila Karrouch va arribar a Vic amb vuit anys. El contrast, el xoc de cultures i l'idioma van marcar aquesta jove marroquina, que durant anys va escriure en secret tot allò que estava vivint de forma traumatitzada, però també sanament i aglutinant forces per a ser ella mateixa, sense cotilles.
A Vic va cursar estudis bàsics i universitaris. Actualment viu a França, a on treballa d'infermera i és mare separada de dues noies de 19 i 14 anys. Fou la primera escriptora d'origen àrab a publicar un original en català, De Nador a Vic, que va rebre el Premi Columna Jove de l'any 2004. També és l'autora de Petjades de Nador.
Aquesta setmana, acompanyada del músic osonenc Pep Sala, Karrouch va presentar el seu darrer llibre, Que Al·là em perdoni, a la Biblioteca Pilarin Bayés. Una història d'amor impossible entre una musulmana i un ateu, i que els durà als límits de les seves creences. Un llibre basat en fets reals i situat fictíciament a Tona.
L'obra parla de la Samira, una noia musulmana que va arribar a Catalunya quan era petita. El seu pare, un home profundament creient però de ment oberta, la volia allunyar de les tradicions massa rígides per a les dones del Marroc. La història explica com al fer-se gran, viu la seva fe de manera intensa i íntima, i és una noia alegre i estudiosa que comença el primer any de carrera. El que ella no s'imaginava, però, és que coneixeria un noi i la seva vida faria un tomb. En Jordi és un noi fantàstic que s'enamora d'ella, però els límits entre religions es fan presents: per a la Samira és impossible estar amb un ateu sense ferir la seva família. Tem ser repudiada i no poder mantenir el contacte amb els seus. Per a l'entorn d'en Jordi és impensable que estigui amb una noia que porta un mocador al cap. Tots dos hauran d'afrontar la realitat dels seus sentiments i prendre decisions que seran irreversibles.
D'una manera valenta, Laila Karrouch posa sobre la taula per primera vegada el tema de l'amor entre una persona musulmana i una d'atea. Un problema present en una societat global que la Samira i en Jordi, com un Romeu i una Julieta del segle XXI, es veuen obligats a afrontar i superar.
A Vic va cursar estudis bàsics i universitaris. Actualment viu a França, a on treballa d'infermera i és mare separada de dues noies de 19 i 14 anys. Fou la primera escriptora d'origen àrab a publicar un original en català, De Nador a Vic, que va rebre el Premi Columna Jove de l'any 2004. També és l'autora de Petjades de Nador.
Aquesta setmana, acompanyada del músic osonenc Pep Sala, Karrouch va presentar el seu darrer llibre, Que Al·là em perdoni, a la Biblioteca Pilarin Bayés. Una història d'amor impossible entre una musulmana i un ateu, i que els durà als límits de les seves creences. Un llibre basat en fets reals i situat fictíciament a Tona.
L'obra parla de la Samira, una noia musulmana que va arribar a Catalunya quan era petita. El seu pare, un home profundament creient però de ment oberta, la volia allunyar de les tradicions massa rígides per a les dones del Marroc. La història explica com al fer-se gran, viu la seva fe de manera intensa i íntima, i és una noia alegre i estudiosa que comença el primer any de carrera. El que ella no s'imaginava, però, és que coneixeria un noi i la seva vida faria un tomb. En Jordi és un noi fantàstic que s'enamora d'ella, però els límits entre religions es fan presents: per a la Samira és impossible estar amb un ateu sense ferir la seva família. Tem ser repudiada i no poder mantenir el contacte amb els seus. Per a l'entorn d'en Jordi és impensable que estigui amb una noia que porta un mocador al cap. Tots dos hauran d'afrontar la realitat dels seus sentiments i prendre decisions que seran irreversibles.
D'una manera valenta, Laila Karrouch posa sobre la taula per primera vegada el tema de l'amor entre una persona musulmana i una d'atea. Un problema present en una societat global que la Samira i en Jordi, com un Romeu i una Julieta del segle XXI, es veuen obligats a afrontar i superar.