L'estiu és un festival. Festivals, festivals i més festivals. Logos de grans corporacions, institucions i matxucada mediàtica. Certàmens que es fan més, que per una motivació dels promotors, per pura inèrcia. Tot previsible. Nul risc artístic. Les mateixes cançons sonen arreu en una invasió musical que no deixa cap pòsit en l'espectador. Són agradables vetllades a la fresca, en espais bonics, molta escenografia i parafernàlia, bona companyia..., però tan efímers com les "stories" que es penjaran a Instagram. Festes Majors de pagament.
L'estiu són festes majors. Celebracions que no deixen de ser la trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment entorn d'uns escenaris comuns (la plaça, el cafè o l'església). La Festa Major és punt de contacte i/o socialització però també un espai on lluir-se, mudar-se amb les millors gales, ensenyar-se, divertir-se o per reüll aquell que et cauen tan malament. Una funció que, en format més elitista i amb entrada de pagament, ara també fan els festivals. Aneu a la plaça i no mireu qui toca. Saludeu, xerreu, critiqueu...
L'estiu són viatges. Període de moure's. De canviar d'aires. És curiós com quan aterrem a una ciutat estrangera obrim la guia per saber punts d'interès i quins museus cal visitar. El nombre de museus visitats a l'estranger sol ser proporcional als que no es visiten al lloc d'origen. Ara que al Louvre de París busquen com "expulsar" visitants que volen fer-se una "selfie" amb la Mona Lisa caldria preguntar-nos si no trobarem cap història d'interès als museus de primer nivell del costat de casa. Al Museu Episcopal de Vic, a l'Art de la Pell, al del Ter, al Museu de la Torneria, a la Casa Museu Verdaguer... segur que hi ha històries que et poden apassionar com als museus de Roma, París o Hamburg. I aprofita que a l'estiu als museus s'hi està fresquet.
L'estiu és lectura. M'arriba fa uns dies via xarxes socials un text d'una llibretera desesperada lamentant-se que les grans multinacionals de distribució amenacen la seva supervivència. Mea culpa. No he comprat mai un llibre via internet (llevat de segona mà i descatalogats) però sí que hi compro altres productes. Ens cal, com a societat, reflexionar sobre que comprem, com comprem i on comprem. I ens cal analitzar si el pes dels llibres i la literatura serà el mateix ara que tenim Netflix, HBO i 50.000 cosetes més que abans on les "distraccions" eren comptades. Ah i es pot anar a la llibreria i carregar que, pel que jo sé fins ara, els llibres no caduquen i no ens faran mal com una maionesa o un iogurt en mal estat.
L'estiu són festes majors. Celebracions que no deixen de ser la trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment entorn d'uns escenaris comuns (la plaça, el cafè o l'església). La Festa Major és punt de contacte i/o socialització però també un espai on lluir-se, mudar-se amb les millors gales, ensenyar-se, divertir-se o per reüll aquell que et cauen tan malament. Una funció que, en format més elitista i amb entrada de pagament, ara també fan els festivals. Aneu a la plaça i no mireu qui toca. Saludeu, xerreu, critiqueu...
L'estiu són viatges. Període de moure's. De canviar d'aires. És curiós com quan aterrem a una ciutat estrangera obrim la guia per saber punts d'interès i quins museus cal visitar. El nombre de museus visitats a l'estranger sol ser proporcional als que no es visiten al lloc d'origen. Ara que al Louvre de París busquen com "expulsar" visitants que volen fer-se una "selfie" amb la Mona Lisa caldria preguntar-nos si no trobarem cap història d'interès als museus de primer nivell del costat de casa. Al Museu Episcopal de Vic, a l'Art de la Pell, al del Ter, al Museu de la Torneria, a la Casa Museu Verdaguer... segur que hi ha històries que et poden apassionar com als museus de Roma, París o Hamburg. I aprofita que a l'estiu als museus s'hi està fresquet.
L'estiu és lectura. M'arriba fa uns dies via xarxes socials un text d'una llibretera desesperada lamentant-se que les grans multinacionals de distribució amenacen la seva supervivència. Mea culpa. No he comprat mai un llibre via internet (llevat de segona mà i descatalogats) però sí que hi compro altres productes. Ens cal, com a societat, reflexionar sobre que comprem, com comprem i on comprem. I ens cal analitzar si el pes dels llibres i la literatura serà el mateix ara que tenim Netflix, HBO i 50.000 cosetes més que abans on les "distraccions" eren comptades. Ah i es pot anar a la llibreria i carregar que, pel que jo sé fins ara, els llibres no caduquen i no ens faran mal com una maionesa o un iogurt en mal estat.