Estrena d’un nou espectacle.- Els Joglars acaben d’estrenar El señor ruiseñor, el seu darrer espectacle, a Madrid. Tot i intentar estar atent a les notícies culturals, d’aquesta estrena m’ha arribat molt d’esquitllada. Segons llegeixo, el nou espectacle que ara es representa al teatre Maria Guerrero s’ha gestat a la Cúpula de Pruit i té com a eix la figura del pintor, dramaturg i escriptor Santiago Rusiñol i és una sàtira sobre el món independentista. En els temps que vivim, la temàtica em sembla d’allò més previsible i, des del meu modest punt de vista, diu poc d’Els Joglars actuals.
Un grup "silenciat"?.- Més enllà d’aquest fet, em sorprèn com penalitzem la nostra "dissidència" cultural. Com, com a societat i país, silenciem determinades coses perquè a la majoria (aquí exerceixo de majoria) ens incomoda. Ho afirmo des de les antípodes del posicionament que han utilitzat en la seva condició de "bufons". Des d’una perspectiva d’uns Joglars que, llevat que faci un gir inesperat que no espero, i com a simple espectador, ja els dono teatralment per amortitzats.
Mèrits teatrals.- Però l’aportació d’Els Joglars en termes estrictament escènics em sembla innegable. Per un tema d’edat no vaig veure en directe ni La torna ni Teledeum (odio el teatre filmat però n’he vist fragments en vídeo). El meu primer espectacle d’Els Joglars va ser el Yo tengo un tio en América i des de llavors he vist algunes de les seves creacions que m’ha semblat notables. Els més de 50 anys d'Els Joglars són, amb tots els matisos i alts i baixos que es vulgui, un patrimoni cultural i sociològic que han estat una aportació notable a l'art escènic, no només català sinó també internacional.
Ells també són Osona.- Amb tot els però que vulgueu (polèmiques sobre autories d’obra, tracte dispensat alguns actors que han sortit, posicionament polític "mercantilista" per tenir públic, la "bogeria" i "egocentrisme" de Boadella...) no tapiem el què han aportat Els Joglars a la cultura, des d’Osona. No acabo d’entendre perquè si un pilot de motos que s’acaba d’instal·lar a Osona ja l’hi diem osonenc, una companyia teatral amb 57 anys la tenim com amagada. No vull pas dir que s’hagi de reivindicar Els Joglars. Només demano que, directament, no borrem la seva aportació teatral.
Un grup "silenciat"?.- Més enllà d’aquest fet, em sorprèn com penalitzem la nostra "dissidència" cultural. Com, com a societat i país, silenciem determinades coses perquè a la majoria (aquí exerceixo de majoria) ens incomoda. Ho afirmo des de les antípodes del posicionament que han utilitzat en la seva condició de "bufons". Des d’una perspectiva d’uns Joglars que, llevat que faci un gir inesperat que no espero, i com a simple espectador, ja els dono teatralment per amortitzats.
Mèrits teatrals.- Però l’aportació d’Els Joglars en termes estrictament escènics em sembla innegable. Per un tema d’edat no vaig veure en directe ni La torna ni Teledeum (odio el teatre filmat però n’he vist fragments en vídeo). El meu primer espectacle d’Els Joglars va ser el Yo tengo un tio en América i des de llavors he vist algunes de les seves creacions que m’ha semblat notables. Els més de 50 anys d'Els Joglars són, amb tots els matisos i alts i baixos que es vulgui, un patrimoni cultural i sociològic que han estat una aportació notable a l'art escènic, no només català sinó també internacional.
Ells també són Osona.- Amb tot els però que vulgueu (polèmiques sobre autories d’obra, tracte dispensat alguns actors que han sortit, posicionament polític "mercantilista" per tenir públic, la "bogeria" i "egocentrisme" de Boadella...) no tapiem el què han aportat Els Joglars a la cultura, des d’Osona. No acabo d’entendre perquè si un pilot de motos que s’acaba d’instal·lar a Osona ja l’hi diem osonenc, una companyia teatral amb 57 anys la tenim com amagada. No vull pas dir que s’hagi de reivindicar Els Joglars. Només demano que, directament, no borrem la seva aportació teatral.