Segons dades del Departament de Salut, dos milions de persones pateixen malalties respiratòries a Catalunya, essent la causa del 23% de les morts totals, la tercera després del càncer i les malalties cardiovasculars. De mitjana, les malalties respiratòries suposen vint-i-set morts diàries (27) a Catalunya, una cada hora, i afecten notablement en la disminució de la qualitat de vida de les persones.
Com probablement saben, La marató de TV3 d’enguany va ser dedicada a les malalties respiratòries. Va obtenir una recaptació de 6,4 milions d’euros en el moment de tancar l’edició del programa, la segona pitjor xifra dels darrers vint anys de la sèrie d’especials de TV3. Aquest èxit relatiu contrasta amb la contundència de les dades anteriors: més enllà que la fórmula del programa pugui patir cert desgast, com s’explica que una qüestió amb una afectació tan evident en la qualitat i la longevitat de la vida humana no aconsegueixi una major repercussió?
El programa va tractar diferents factors d’aquestes malalties. La contaminació atmosfèrica n’és un dels més importants. Però és que més enllà de les malalties de l’aparell respiratori, els estudis mèdics relacionen la mala qualitat de l’aire que respirem amb una llarguíssima llista de patologies com ara els ictus, les malalties cardiovasculars, la infertilitat, els parts prematurs, l’Alzheimer, el desenvolupament cognitiu deficient dels infants, els problemes de salut mental o els càncers. Per tant, la pol·lució de l’aire és un factor determinant per a la mortalitat i la reducció de la qualitat de la vida en els humans.
La contaminació atmosfèrica sovint no es veu, és l’assassí invisible. A la Plana d’Osona sí que es veu a l’hivern: si pugen a qualsevol mirador d’alçada, com Sant Sebastià o Bellmunt, veuran una capa espessa de fumarola sobre tot el pla. És provocada per la inversió tèrmica generada pels anticiclons hivernals que actua com una tapa de cassola i no permet que les partícules sòlides en suspensió s’escampin. Aquestes partícules provenen de l’activitat industrial, la combustió de calderes de gasoil o biomassa (tant familiars com industrials), de les cremes agrícoles i del trànsit de vehicles (pels motors de combustió i pel fregament de pastilles de fre i pneumàtics). A l’estiu, potser no veuran l’assassí invisible, però hi és: l’ozó troposfèric és un gas tòxic que es genera per reacció de l'òxid de nitrogen sota la radiació solar, òxid de nitrogen que arriba en gran part via l’estret del riu Congost quan la marinada fa pujar la contaminació atmosfèrica originada a l’àrea metropolitana de Barcelona (vehicles, indústria, creuers, avions...,). I durant tot l’any, per acabar-ho d’adobar, l’amoníac produït pels purins de les dejeccions porcines reacciona amb els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre per generar més partícules en suspensió. Un còctel mortal que fa que la Plana d’Osona tingui el gran honor d’esdevenir una de les zones amb pitjor qualitat de l’aire de tot el món. De tot el món mundial, no ens ho inventem: ho diuen els científics i ho mesuren tot els indicadors.
Molt sovint també, sigui visible o no, el problema de la contaminació atmosfèrica no es vol veure: les administracions públiques fan veure que no el veuen, i la societat, en part, també. I potser aquesta és la resposta a la pregunta sobre la repercussió de La Marató d’enguany: la tolerància vers la contaminació. La tolerem, com quan els no fumadors érem fumadors passius a bars, cinemes, avions, trens, autobusos, i aules universitàries. Fins que es va dir prou per a tres factors: perquè els científics van avisar del problema que això generava, perquè la societat en va prendre consciència, i perquè l’administració va prendre les decisions que li pertocaven per a garantir l’absència de fum en recintes tancats públics.
A la Plana de Vic, el col·lectiu Osona Respira ha dit prou. Hem dit prou de contaminació a l’aire, prou de tolerància, prou d’inacció de l’administració pública. Exigim un aire de qualitat, en tenim dret i en som conscients. Ja disposem de dos factors, perquè els científics ens han descrit i avisat del problema i perquè n’estem conscienciats, (i n’ofereixen solucions: veieu el molt necessari monogràfic publicat aquest desembre per El9nou, La contaminació atmosfèrica a Osona) i molt preocupats. Ja només falta una administració pública valenta que estableixi reglamentacions i polítiques per reduir la pol·lució de l’aire. Ho tenim tot per millorar l’aire que respirem, només cal que regidors municipals i comarcals, diputats de les diputacions i del Parlament, consellers, ministres i presidents del Parlament i del Congrés decideixin treballar pel benestar de la societat.
Des d’Osona Respira fa temps que treballem perquè els nostres dirigents polítics prenguin les decisions que ens calen. Hem exposat diverses vegades al Consell Comarcal d’Osona (CCO) la implementació de solucions per anticipar-nos i millorar la qualitat de l’aire, especialment durant la tardor i l’hivern, sense èxit. Malgrat la urgència i la importància d’aplicar mesures com la reducció del parc mòbil privat a combustió substituït per transport públic eficient o la potenciació de rutes ciclables comarcals, la promoció d’ajuts i subvencions per la substitució o l’adaptació de calderes contaminants o la compra de trituradores per a evitar la crema de residus agrícoles, els municipis d’Osona i el seu CCO es mantenen ancorats en la redacció d’un pla comarcal de la qualitat de l’aire que pretén millorar... (no riguin) el pla de la qualitat de l’aire que es va fer ara fa quatre anys i del qual no s’ha implementat cap actuació. Però com a la Gàl·lia ocupada d’Astèrix, hi ha algun municipi d’Osona que es resisteix a la invasió de la contaminació atmosfèrica. Manlleu (segona població en habitants després de Vic) ha decretat un ban que prohibeix les cremes de residus durant bona part de l’hivern i ha declarat al municipi com a zona de baixes emissions per a reduir el trànsit rodat, a instàncies del seu regidor de medi ambient.
A les Masies de Roda, després d’una reunió a tres bandes entre l’alcalde, els agricultors i Osona Respira, s’ha pogut consensuar un ban en la mateixa línia de Manlleu, mentre l’ajuntament prova de dotar-se d’una trituradora de residus. És gratificant veure com a Manlleu i a les Masies de Roda agricultors i polítics han adoptat compromisos ferms pel bé col·lectiu, hom espera que això no sigui tan difícil a altres àmbits comarcals i supracomarcals, ens hi va molt.
Davant de l’elevada contaminació de l’aire a la Plana d’Osona, que supera sovint els límits tolerats per les principals institucions sanitàries com ara l’Organització Mundial per a la Salut, seria molt convenient actuar amb diligència i eficiència. Perquè si fumar mata, la contaminació de l’aire també. I si no es prenen les decisions adequades, no s’evitaran morts ni pèrdua de qualitat de vida. Al fenomenal documental Respira, mama de Meri Collazos Solà, emès el 10 de desembre al Sense Ficció de TV3 (recuperable al 3Cat) deia l’expert en qualitat de l’aire del King’s College de Londres Martin Williams que podem triar l’aigua que bevem, o substituir-la per altres begudes si ens cal, però amb l’aire no hi ha opció i no podem decidir deixar de respirar-ne.
Des d’Osona Respira hi afegim una distopia: imaginin una societat que només té l’opció de beure aigua de l’aixeta, i que els gestors d’aquesta societat permeten (tot i saber-ho i tenir els mitjans per evitar-ho) que l’aigua que arriba a les llars estigui contaminada, provocant morts i malalties entre la població. Facin-se la pregunta: de ser jo un dels gestors, ho permetria?