Opinió

La gestió de l'aigua a Torelló ha de ser pública

«El contracte amb Sorea s’acaba el 2018 i s’haurà de decidir quin model es vol»

francesc manrique nacio
16 de març del 2016
Actualitzat a les 6:10h
La setmana passada es va crear a Torelló la plataforma Volem l'aigua neta, clara i nostra. De moment, ja s'hi han adherit uns quants partits polítics i altres entitats del poble d'àmbits ben diferents com poden ser, per exemple, el Centre Excursionista de Torelló o el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren. I d'ara endavant es continuarà treballant perquè durant els propers dies més col·lectius s'hi puguin adherir.

Per què ara el naixement d'aquesta plataforma? Doncs perquè entre molts altres motius, a Torelló aquests pròxims mesos cal tenir un debat que afectarà el poble a llarg termini. Aquest debat consisteix en decidir quin model de gestió del servei d'abastament d'aigua ha de tenir Torelló a partir de l'any 2018 que és quan acaba el contracte actual amb Sorea.

Des la CUP Torelló-Som Poble ens hem adherit a aquesta plataforma, ja que com la resta de col·lectius que en formen part, creiem que la millor opció és municipalitzar la gestió de l'aigua i que aquesta passi a ser gestionada directament per l'Ajuntament. Per això mateix vam presentar i es va aprovar una moció per tal de crear una comissió amb la resta de forces polítiques del consistori per d'estudiar les diferents formes de gestió. Una comissió on esperem poder explicar perquè creiem que aquesta és la millor opció i així aconseguir que s'acabi municipalitzant la gestió d'aquest servei.

I per què creiem que la gestió de l'aigua s'hauria de fer directament des de l'Ajuntament? Doncs tenim molts motius per defensar-ho, però començaria explicant que l'accés a l'aigua potable és un dret reconegut per les Nacions Unides. Com tot dret indispensable per les persones creiem que la millor opció per garantir un accés universal, just i equitatiu a ella és que es gestioni directament des de les institucions. Gestionat per la gent i pensant amb la gent. Fora de l'òrbita empresarial és com garantirem que es mantingui aquest dret.

Cal mirar la manca d'ètica de les grans empreses que dominen el mercat de gestió de l'aigua i aprofiten els recursos naturals per enriquir-se cada vegada més. Per poder tenir un món més sostenible és imprescindible que aquests recursos es puguin gestionar d'una manera més pròxima i ètica, assegurant no només l'accés a l'aigua per tota la població, sinó també el millor per a la natura i el medi que ens envolta.

A més, aquesta serà una decisió que afectarà l'Ajuntament a llarg termini, ja que si es decideix realitzar un nou contracte estarem hipotecant les següents legislatures i els pròxims equips de govern pel que fa a totes les qüestions relatives a l'aigua, doncs aquests contractes normalment es fan a molts anys vista.

Un exemple de com lliguen aquest tipus de contractes el podem trobar a l'últim ple municipal on es van haver d'apujar les taxes de consum de l'aigua ja que actualment, i en part per culpa de la contaminació dels pous, s'ha de comprar aigua a la potabilitzadora per tal de poder abastir tot al poble. I la capacitat d'incidir com i a on apujar aquestes taxes va ser molt poca per les limitacions de l'actual contracte. Per tant, per poder fer una tarificació més justa de les actuals taxes de consum d'aigua, on es premiï a qui més n'estalvia i es penalitzi a qui més en malgasta, seria de molta utilitat la municipalització del servei. Fins hi tot permetria treballar per aplicar una tarificació social també en aquest àmbit.

Per sort, cada cop més municipis estant fent aquest pas. Només cal veure a nivell mundial com aquests últims anys ho han fet a vàries ciutats com París, Berlin o Buenos Aires. Tot i que no cal anar tant lluny ja que a casa nostra hi tenim uns quants exemples com poden ser el Figaró, Arenys de Munt, o més recentment l'ajuntament de Collbató. I altres com el de Ripollet ja han començat a fer estudis per aplicar-ho. O d'altres encara més pròxims com Sant Pere de Torelló, que sempre han gestionat directament el servei. De fet, segons Aigua és vida, actualment 506 municipis catalans ja en fan una gestió pública.

Nosaltres lluitarem perquè Torelló (i esperem que també Sant Vicenç de Torelló!), aprofiti aquesta oportunitat que se li presenta i també es pugui sumar a aquest llistat de pobles que ja gestionen l'aigua d'una manera directa. Només així aconseguirem una gestió sostenible d'aquest recurs natural cada vegada més malmès!

Regidor de la CUP a l'Ajuntament de Torelló.

El més llegit